Llorenç Allès Camps / Ferreries. En Joan Coll Fullana és un caixer amb experiència a Sant Bartomeu. Va sortir per primera vegada el 2005 i, des de llavors, no ha faltat cap any a la qualcada, excepte els de la pandèmia. En aquest marge de temps, ha estat Caixer Pagès el 2011, Caixer Sobreposat el 2018 i ara, de nou, Caixer Pagès. A més, aquest 2023 assumeix un repte de nou, molt més vinculant que el del càrrec a la qualcada, i és que serà el primer any que surt dalt cavall essent pare.
Pagès de Sant Antoni de Ruma i Son Vives, aquest jove ferrerienc assumeix el càrrec amb il·lusió però també amb realisme. “Que torni a ser Caixer Pagès és una bona notícia, perquè vol dir que les coses m’han anat bé i puc seguir fent aquesta feina que tant m’agrada. Ara bé, també és un símptoma de que som massa pocs pagesos actualment, i açò al cap i a la fi és una mostra de que el camp està molt malament”, explica. I és que la seva feina és vocacional i, sobretot, entregada i sacrificada. “És dur, t’ha d’agradar molt i no amago que a vegades et demanes on t’has ficat. Més aquests darrers temps, ja que entre Covid i la pujada de preus degut a la guerra ens ha afectat molt. Però també he de dir que jo no me n’aniré mai d’aquí, açò és ca meva i és el meu estil de vida”, relata.
Els seus inicis al camp sorgeixen una mica per herència. El seu avi matern, conta, va ser pagès tota la vida, i també un conco seu. “De petit ho he mamat així”, sentencia. El seu avi patern va comprar Son Vives enguany fa 45 anys, “i va arribar un moment que aquí dalt va quedar sense pagès, i a jo m’estirava molt aquí dalt, i a més els meus pares volien muntar l’agroturisme i necessitaven activitat agrària. O sigui que em vaig ficar en el tema del formatge, i a poc a poc hem anat fent”. De fet, actualment en Joan és pagès de Sant Antoni de Ruma i de Son Vives, juntament amb el seu germà, en Jeroni.
Enguany assumeix un càrrec important a la qualcada, i ho fa, diu, “tranquil però segurament veient més els perills que en altres anys, degut a la caiguda que vaig patir l’any passat. Però amb calma, perquè tenim cavalls a qui agrada ser enmig de la gent, i açò que fa que no me posi nirviós”. Ara sí, el moment que espera amb més ganes és el dissabte de Sant Bartomeu a les cinc del capvespre, quan la fabiolera l’anirà a cercar. I també destaca un altre acte de la festa, “que fa anys no mirava així, però que ara em sembla espectacular, que és l’entrada a la Missa de Caixers el dia de Sant Bartomeu, quan passes en un instant de la bulla al silenci i majestuositat de l’església”.
El menjar que no pot faltar:
Ensaïmada i xocolata, açò no pot faltar!
Sortida
En Joan sortirà de la casa situada al carrer Mallorca, nombre 25
