Podríem dir que es una conversa de contacte.
De pell i de roca, sensible i ferma.
Em va sorprendre el seu pols de llum i ombra.
Fingir ser normal per arribar a ser natural.
Composició de fang i de sang.
L’observa fa sentir el batec, endins sense ofec.
Paraules silenciades i mirades apreciades.
La pedra i la carn històries manifesten.
Tan estrany com viure amb enganys.
I el sospir desactiva aquest neguit.
Les pulsacions semblen estel·lars.
Les mans sempre seran pilars.
Com els fars il·luminant la nit i els cors encongits.
