Bep Cardona/Ferreries – La gravació que ens ocupa aquest mes és la que va fer en Javier Frade. Duia per nom “Recuerdos” i era un casset per a vendre a les actuacions que feia, plena de cançons ballables i clàssics dels setanta i vuitanta.
En Javier Frade és un guitarrista basc que dins els anys 70 amb el seu grup “Satán” va venir a fer els estius a Menorca per actuar al llarg de la temporada estiuenca. D’aquest grup i dels que el seguiren (s’Urko, Tramuntana, Nucleo…) en vam parlar a la revista DFerreries Nombre 14, del mes d’abril. Quan es van anar consolidant la feina del grup a la nostra illa, alguns dels músics van quedar a viure aquí. En Javi va trobar un pis a Ferreries, a la carretera general i aquí a Ferreries vivia també el seu company teclista, en Ricard Ramisa que s’havia casat amb una ferrerierenca.
En Javi es va ajuntar amb n’Alexandra von Schickfus que també vivia treballant els estius en el món turístic. La imatge del casset que avui ens ocupa te una fotografia a la portada feta per ella. En Javi a casa seva va aprofitar una habitació per muntar una mena de petit estudi de gravació i a la vegada d’assaig que va anomenar “Baltxa”. S’hi passava hores preparant repertori i fent digitació amb la guitarra preparant les seves interpretacions que ens sorprenien per la seva solidesa. Quan el grup s’Urko es va desfer, l’any 1992, cadascun dels components va seguir diferents camins. En Javi va prendre la decisió de provar sort tot sol. Per aquest motiu feia falta preparar les bases musicals sobre les que ell tocaria i cantaria en les seves actuacions. Avui dia veiem molts músics que actuen amb pocs components o sols i amb bases rítmiques que es poden trobar per internet. Però el 92 eren altres temps. Aquests acompanyaments que podem descarregar fàcilment per internet van posar de moda els Karaokes just entrat el nou segle. Dins els 90, iniciada ja l’anomenada era digital, es treballava amb mòduls de sons i amb teclats es podien reproduir bateries, violins, pianos i infinitats de instruments fins aleshores inimaginables i que s’enregistraven en un mini disc. Ell havia gravat totes les bases així, amb mòduls de bateria i fondos de teclat. Els baixos i les guitarres rítmiques per suposat les va enregistrar ell amb instruments reals. Hi havia que cuidar tots els detalls d’aquelles pistes i si en algun moment en directe havia de fer algun detall amb la guitarra, un solo o algun rift, amb anterioritat ja enregistrava una segona guitarra que li donaria suport en l’actuació.
A mitjan anys 90 els directes van patir alguns canvis importants. Els programadors pagaven manco perquè eren manco músics, i el muntatge del músic era més senzill. Va haver-hi uns anys que era complicat veure una bateria tocant en directe a aquestes actuacions. En Javi es va crear un circuit d’actuacions per poder guanyar-se la vida amb la feina. Ben segur que tots el recordam tocant els dissabtes a vespre a l’Oar a on es va fer fixe. El casset que avui presentam és una bona representació d’aquesta època. Ell la va gravar amb la seva totalitat al petit estudi de casa seva, segurament si anéssim a cercar, un dels primers cassets gravats amb aquestes condicions. Avui dia moltes gravacions es fan a casa en petits estudis casolans però de qualitat ben considerable.
En la present gravació podreu sentir temes que ens endinsaran clarament a aquells anys amb temes de cantants de parla anglesa com també alguns espanyols, Elvis, Elton John, Juan Pardo, Neil Diamond…
