Un final, la primera novel·la del ferrerienc Josep Pons Sansaloni acaba de veure la llum. L’editorial Raig Verd ja va apostar per ell fa tres anys, només llegint la primera versió que l’autor havia fet. Un final és una obra reivindicativa on el lector trobarà moltes respostes i, també, algunes preguntes; una lectura que no deixarà indiferent a qui s’endinsi dins el treball d’aquest jove, que ens empeny a reflexionar.
– Qui és Josep Pons Sansaloni?
– Som un al·lot de Ferreries que va néixer el 1992; vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Amb la intenció de trobar una feina que em permetés tenir flexibilitat, i que també em deixés temps per escriure, vaig decidir fer un canvi laboral, i ara faig feina en una empresa d’intel·ligència artificial. Sempre m’ha agradat molt escriure, tot i que entre que em feia una mica de vergonya reconèixer-ho i que tenia por que mai aconseguís que publiquessin les meves obres, ho havia portat una mica d’amagat. Ara ja ho puc dir tranquil!
– Segons Vilaweb: “la teva novel·la propulsarà al lector cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu”. Hi estàs d’acord? Què en diries, tu, de la novel·la?
– Sí, hi estic d’acord. És una novel·la que vol fer reflexionar, que critica qüestions molt actuals, però que també ofereix intriga i una acció àgil que crec (tant de bo) enganxarà al lector. La novel·la, tot i ser molt curta, tracta molt de temes: temes com la immortalitat, o l’individu dins d’una societat cada vegada més complexa i amb nuclis de poder més omnipresents i inaccessibles, o també l’extensió de la productivitat en tots els àmbits de la vida, ja no exclusivament en el laboral. Diria que aquests temes són els més destacats.
La immortalitat, per exemple, es planteja des d’un dubte: ¿és realment immortalitat o és fugir de la mort? ¿És realment immortalitat o és dependre cada vegada més de les tecnologies que ens allarguen l’esperança de vida? Tots aquests discursos sobre conquistar nous planetes, córrer riscos, afrontar nous reptes i expandir-nos, i arribar a ser més i més i més… ¿és valentia o covardia disfressada de retòrica i autoengany?
I ara tampoc em vull fer massa cansat, i encara manco dir com s’ha de llegir el llibre: el llibre ja no és meu, és dels lectors; només diré que qui hi vulgui aprofundir, trobarà que és una novel·la amb moltes lectures i interpretacions possibles.
– Què se sent quan una editorial aposta per tu i per la publicació de la teva primera obra, és la primera? Ha estat complicada la seva publicació?
– Sí, és el meu primer llibre. La vaig començar a escriure fa uns quatre anys i mig, i l’editorial me’n va acceptar la primera versió fa tres anys. Ha costat molt, sí, ja no només per la dificultat de ser acceptat per una editorial, sinó també per la pandèmia, que va fer que es retardés la data de publicació. L’espera ha estat dura, he passat molt de nervis i nits sense dormir, però també l’he aprofitada per anar polint detalls, sempre amb l’ajuda de l’editorial, clar, que hi ha estat molt implicada.I com em sento… Ja sé que ara hauria de dir que se sent molta felicitat, però la veritat és que jo encara ho estic vivint des d’una sensació d’irrealitat un poc rara. Després de tants d’anys d’escriure i després de tres anys d’esperar que em publiquessin, se m’acumulen moltes sensacions a la vegada i em costa assimilar-les totes.
– El títol Un final és molt significatiu… sembla no optimista.
– ¿Un final de què? Aquesta és la pregunta que haurà de resoldre el lector. ¿Un final de l’espècie humana? ¿Un final dels malestars socials i, per tant, un nou començament? ¿Un final de les persones que impedeixen que hi hagi un canvi al món? S’ha de descobrir.
– Com comences a escriure?
– Des de molt petit, ara mateix no sabria dir exactament quan. De tot d’una em va agradar molt el procés d’imaginar cosa i poder-la plasmar en un paper, i encara me fascina, clar. Recordo que quan era molt petit acostumava a inspirar-me en les rondalles i històries breus que publicava en Pere Melis al diari. El premi Francesc d’Albranca també em va servir molt per començar a escriure i per anar millorant.
– És una novel·la reivindicativa? No és simplement per passar l’estona, m’equivoco? I què opines del moment actual en el que ens trobem immersos? Quines preocupacions tens tu?
– És una novel·la reivindicativa que vol fer reflexionar, però que també ofereix intriga i acció. Ara mateix estem vivint uns moments molt delicats que no es resoldran si no posem en pràctica solucions que impliquin un canvi de mentalitat sense precedents i molt difícil d’aconseguir: pensar com a espècie global. Per exemple: de res serveix que un país arribi a produir zero emissions si el país del costat no canvia res o no canvia prou. Molts dels problemes que tenim ja no són a escala nacional, són a escala planetària. Molta gent creu que aquesta mentalitat global implica perdre diversitat cultural, unificar tots els països en un
únic govern o qui sap què… Jo no ho veig així, i justament açò és la part difícil: hem de ser capaços de pensar globalment i, a la vegada, mantenir i respectar les diferències. Molt fàcil de dir i gens fàcil de fer.
– Hi haurà presentació de la novel.la Menorca? On podem comprar Un final?
– Les presentacions que he fet a Menorca, de moment, han estat a la Biblioteca Pública de Ferreries, a la llibreria Sa Catòlica de Maó i a la llibreria vaDllibres a Ciutadella. I la intenció és fer-ne unes quantes més, no massa seguides, però, que tampoc és qüestió de cansar. El llibre es pot comprar a qualsevol llibreria de les Illes Balears, de Catalunya i del País Valencià. I també a Bookshop.com.
– Estàs ja treballant en un nou projecte?
– Ja tinc escrita una segona novel·la i fa poc vaig començar a escriure la tercera. També tinc la idea central pernla quarta, però crec que per escriure-la bé em tocarà estudiar molt sobre bastants de temes, perquè ara mateix encara m’hi falten molts de coneixements.
Text i fotos: Mary Moro
