La frase més comentada el dimarts 21 de setembre a Ferreries era “jo açò no ho havia vist mai”. I és que la pluja caiguda el migdia va provocar el desbordament del torrent de Son Granot al seu pas per Ferreries, i importants inundacions al polígon industrial i a camins i finques rurals. Xerram d’aquesta situació amb la batlessa de Ferreries, Joana Febrer, i amb la regidora d’Urbanisme, Maite Pons.
– Com va viure vostè aquell dia?
– La primera sensació va ser d’incredulitat, perquè ja el migdia ens van telefonar de la brigada que dins la nau municipal hi havia dos pams d’aigua. Tot d’una semblava impossible, perquè al poble notaves que plovia, però semblava que no tant. Vam telefonar a la Policia Local i no hi havia cobertura. Quan vam poder comunicar amb el cap de la Policia, ens va dir que havia activat els serveis d’emergències perquè pintava malament. Vam anar cap a l’escola, tot d’una semblava que dins l’escola també hi havia molta aigua, i per sort no va ser així. Sí que costava travessar el torrent, perquè l’aigua baixava amb força. Després vam anar cap a la nau, i allà fou un desastre. Es va esfondrar tota la paret del voltant, degut al desbocament d’algun torrent i per la quantitat d’aigua que havia caigut damunt Sant Pere. A mesura que va remetre, hi havia zones embassades, contenidors i saques que se n’anaven cap avall…
– I quines van ser les primeres decisions?
– Es va posar en marxa a Emergències, l’112, va venir Guàrdia Civil, Protecció Civil, Bombers, IBANAT… Van estar llevant objectes de per tot, primer allò més gros, amb efectius de la brigada i dels diferents cossos d’emergències. Després, vam fer net l’Avinguda Son Morera, sobretot el tros de l’escola, per deixar-ho una mica bé per a l’endemà. El dia següent ja es va contractar una empresa que tenia màquines especialitzades que permetien aixecar el fang i netejar la calçada. El vespre abans també havíem contractat una altra empresa de Ferreries per netejar alguns taps que s’havien format a alguns torrents. Al polígon industrial, la gent de les empreses van actuar a dins les naus que van quedar afectades que, per sort, no van ser totes, i més endavant els vam ajudar a actuar dins els seus patis.
– I van demanar ajut ja a altres administracions?
– Les diferents administracions ens van telefonar: Recursos Hídrics, la presidenta del Consell, la directora insular de l’Administració de l’Estat, la consellera de Presidència del Govern balear, la directora general de Recursos hídrics… Vam fer un escrit al Consell i a Presidència del Govern per demanar una línia d’ajuts econòmica i tècnica. Encara avui ens fa falta ajuda tècnica perquè els tècnics de l’Ajuntament no donen abast per avaluar el detall de les afectacions. La setmana passada des del Consell ens van oferir ajuda tècnica per fer valoracions econòmiques de les zones afectades.
– Va ploure molt, no hi ha dubte, però per què aquesta vegada l’afectació a carrers i polígon ha estat tant gran? El primer pont no és adequat?
– El problema del pont més proper a l’Auditori és que es van aixecar lloses de formigó del terra del torrent i van formar un tap. Heu de pensar que aquestes lloses van arribar fins al darrer pont. La situació va ser tal que l’empresa que vam contractar per fer net tots els carrers i el torrent hi va fer una setmana sencera per adequar-los.
– I els torrents? Estaven en bon estat?
– La inundació s’hagués produït fos com fos, perquè va ploure molt a la zona de Sant Pere i el Pla Verd. A la zona del Pla Verd hi ha destrosses que són evidents i que van afectar molt al Barranc d’Algendar. A la conca de Ferreries
va caure una gran quantitat d’aigua en molt poc temps, hi ha importants destrosses als llocs de Sant Antoni, Sant Francesc, els hortals de per aquella zona… El torrent que passa dins Ferreries, de Son Granot, estava net i té un cabal tal que jo mai no ‘hagués imaginat que es desboqués. I és que en diversos moments tots els partits polítics ens havíem plantejat en alguna vegada tapar algun tros de torrent, sobretot davant l’Auditori. Quan ho plantejàvem, des de Recursos Hídrics sempre se’ns deia que era una zona inundable, i ens era difícil de creure. Aquest dia de la gran ploguda vaig pensar: Sort que no hem tapat el torrent. Per altra banda, al polígon industrial hi ha molts petits torrents que ens corresponen a noltros i que segurament no estan prou nets. Després, quan s’acaba la part urbana, ja toca intervenir a Recursos Hídrics. Els torrents que discorren per zona no urbana, quan arriben al polígon, alguns estan canalitzats per davall de les naus i després van a parar al torrent gros. Hem de fer una planificació de intervencions, decidir cada quan s’han de fer net els torrents, tant els de Recursos Hídrics com els nostres. Després hi ha el debat sobre com s’ha de fer, si a màquina, manualment…
– Com s’actuarà ara al torrent de Son Granot?
– S’obrirà ara el debat sobre la restitució del torrent dins Ferreries, sobre si naturalitzar-lo (deixar-lo sense formigó) o sobre si l’hem de restituir amb formigó. És un debat important. Vull que Recursos Hídrics venguin i en parlem. És un debat difícil, l’hem de fer amb calma.
– Qui ha d’assumir aquesta restauració?
– La restauració del tram urbà correria a càrrec de l’Ajuntament de Ferreries, perquè està dins el tram urbà, però esperam poder trobar alguna ajuda d’altres administracions.
– A quins ajuts poden aspirar les administracions, les persones i les empreses afectades?
-El mateix dia de la ploguda es va mobilitzar el 112, i el Consell de Ministres ja ens va incloure dins un decret que ens permet ja accedir a una línia d’ajuts. Des de l’Ajuntament ens hem ofert per tramitar les peticions d’ajuda d’empreses, particulars… fent de finestreta única per tramitar davant les administracions. L’Ajuntament pot aspirar a una línia d’ajuts per a les primeres actuacions d’emergència en el moment dels fets, i després hi ha una segona línia d’ajuts per a reconstrucció i danys estructurals. La mateixa línia que es va activar, per exemple, per als danys del temporal Glòria. Pel que fa a particulars i empreses, també es poden acollir a la línia d’ajuts per a actuacions d’emergència, sempre que sigui residència habitual o empreses de menys de 50 treballadors.
