L’any passat, devia ser el mes d’agost, me va telefonar el meu bon amic en Miquel Camps. A part de tenir, com sempre amb ell, una agradable conversa, me va recordar que feia 100 anys del jaleo de Mestre Biel… justament un any en que a Menorca no es va celebrar cap jaleo!
En Miquel Camps tocava es trombó amb sa banda de Ferreries. Es va iniciar quan el seu pare, en Toni Camps va dirigir sa banda (la va començar a dirigir l’any 1948). I quan ja de major va arrancar vida i negoci a Ciutadella també va tocar amb sa banda d’allà.
Idò si, en Miquel Camps tenia raó que l’any 20 es complien cent anys del Jaleo que coneixem noltrus com el “Jaleo de Mestre Biel”. Un Jaleo que té una història i està envoltat d’una aura d’orgull de poble. Perquè te una importància cabdal no sols per Ferreries sinó per tota l’illa. Anem idò a explicar el contingut d’aquests valor que tenim aquí en el nostre poble. Per qué te importància el nostre Jaleo? quines son les diferències amb els altres pobles?
La tonada que avui coneixem com “Es Jaleo” prové d’El Postillón de la Rioja, ho hem sentit a dir moltes vegades. Una sarsuela estrenada a Madrid (1856) i que es va representar a Menorca a finals del segle. La sarsuela incloïa la “Jota estudiantina-A la orilla del Ebro”, un fragment que sona en el segon acte i quasi al final de l’obra. Encara que la cançó té una lletra, les bandes menorquines la tocaven sols en versió instrumental. Ja en coneixem l’origen. Per cert que el compositor era Cristóbal Oudrid, el mateix que va composar la Salve Marinera que canten els pescadors i soldats de marina per honorar la seva patrona, la Mare de Déu del Carme o el poema simfònic El Sitio de Zaragoza.
La música tradicional és de naturalesa canviant i evolutiva. Els anys van passant, i la música a vegades va canviant també amb el temps tot adaptant-se a noves costums. La jota que s’emprava per acompanyar als cavalls també va anar canviant perquè també la festa va anar canviant. El que entenem ara per un jaleo te poc a veure en com eren els jaleos de fa cent anys. Per molts motius i la majoria ben evidents i que tots podem imaginar. Convindria encara fer algunes apreciacions.
A finals del segle XIX, la banda de música tocava a diferents actes però no acompanyant als cavalls en el passa carrers. Entrat el XX, es va acostumar a posar-se en el terrat de les cases consistorials per fer la sonadeta quan passaven els cavalls. Mestre Biel, va preparar la peça que havia agafat popularitat als pobles per les festes i la va arranjar per tocar amb la seva banda. La tonada que ell va anomenar “Jaleo San Bartolomé” es va estrenar en el carrer nou, on la banda de Ferreries tenia com a un dels escenaris més habituals. Allà es feien els concerts mentre sa gent passejava. Una costum que es va mantenir molts anys. Es va estrenar el dissabte de San Bartomeu de 1916 i així va constar a la premsa del moment, “El Heraldo de Menorca” (Nº 116):
Por la tarde del miércoles, 23, durante la cabalgata la banda tocará la jota «El Jaleo», modificada por el director, «La baturrica» y el pasodoble «El Torero». […] A las ocho cabalgata y música. Serán interpretadas la jota «El Jaleo», «El Gallito» y el pasodoble «San Bartolomé» compuesto por el director de la banda.
Del pasdoble San Bartolomé no n’hem trobat constància. Però del Jaleo si, ja que uns anys més tard, concretament el 1920 el director va fer una còpia per deixar arxivada a l’ajuntament. Allà consta una anotació a on diu:
Jaleo reformado y ampliado por Gabriel Cardona. Ferreries, agosto de 1920. Para la fácil ejecución y buen sonido de los instrumentos deberá llevarse tiempo moderado.
El fet d’haver escrit els papers dels músics és una de les qüestions més importants ja que en els altres pobles no s’ha trobat cap partitura del jaleo fins entrats els anys seixanta. I com ja hem dit, la música tradicional quan no està escrita o enregistrada es canviant i evolutiva i per tant la cançó ha anat modificant-se fins a així com la coneixem ara. convé destacar per tant algunes coses. El jaleo, així com es tocava a principis de segle a tota l’illa era ben segur més semblant a la nostra versió i no com es fa ara. Més lent, i si ens miressim detalls tècnics de la partitura, interpretada en tressets de corxerres i no amb dues corxeres.
En Miquel Camps sempre havia tocat a Ferreries la versió de Mestre Biel. Quan dins els anys 50 va anar a viure a Ciutadella es va incorporar a la banda. Quan van assajar per les festes van provar el jaleo. Ell sempre explica que es va sorprendre molt perquè anàvem molt més ràpit i es saltaven alguns compassos reduint la partitura considerablement. Per sonar anava ben perdut i va dir al director que li dones la partitura de trombó que ell se la provaria a casa. Partitura? aquí no n’hem tinguda cap mai de partitura del Jaleo. Aquesta va ser sa resposta. La primera versió escrita del Jaleo que es coneix a Ciutadella és la d’Enric Villalonga, i a maó la del mestre Guasteví. Per tant aquí la importància de l’escrita per Mestre Biel. És la primera i si la posam al costat del Postillón de la Rioja, molt més semblant a la sarsuela.
L’actual Jaleo és més festiu, sens dubte. Els jaleos d’avui més dinàmics i per tant la seva música ha de ser més activa.
Així i tot convé encara destacar un altre detall. Als jaleos, la banda no tenia per costum tocar de manera insistent la mateixa peça musical, sinó que anava alternant amb altres passos dobles i obres festives. És dels darrers cinquanta anys que s’ha tocat sempre i unicament la jota estudiantina com a costum i ja com a tradició.
I els nostres 101 anys son ni més ni manco de la partitura de mestre Biel. Una fita important sens dubte. Ens podríem enfonsar amb detalls tècnics de la cançó i trobaríem moltes curiositats, com el solo de bombardí o les parts que s’han oblidat en els altres pobles, però ja allargaríem molt.
La versió primera que toca la banda de Ferreries a cada jaleo des de fa uns anys és la partitura original de Gabriel cardona. Un detall preciós i que els ferreriencs apreciam perquè en coneixem els motius i ens omplen d’orgull.
