Publicam en aquest primer extraordinari de Sant Bartomeu que edita DFerreries l’article signat per Jaume Borràs al Setmanari El Iris el 21 d’agost de 1943, on es publicà un report sobre les festes de Ferreries i part de la seva història recent, que esperem sigui del vostè interès.
Un poc d’història
És possible que sigui necessari cercar l’origen de les festes majors dels pobles de Menorca en les antigues festes i festejos cívic-religiosos que celebren els menorquins per a celebrar la reconquesta cristiana de Menorca a mans del rei Alfons III, el mes de gener de 1287. Des d’aquella data, han passat aquestes manifestacions populars per períodes d’esplendor i de decadència segons foren les dominacions patides per l’illa; no obstant han conservat indubtables remembrances del que fou aquella gesta del rei d’Aragó, mitjançant les festes majors al més pur sabor patriòtic i, que en honor a sant Antoni Abat, es celebraren després de la conquesta de Menorca i en tota ella, primerament, i en honor als demés sants titulars, patrons dels diversos pobles de l’illa, després.
De quan daten les festes patronals que ens ocupen, a la Vila de Ferreries, no es sap amb certesa; possiblement no feren excepció (certament no la van fer) els ferreriencs entre els demés pobladors de Menorca, quedant endarrerits en les seves manifestacions patriòtiques i recordatives.
Es sap que al segle XVII fou establerta dita festa commemorativa per la Universitat de Ciutadella i a Maó i Alaior en les seves respectives localitats i en honor a Sant Llorenç a Alaior i Sant Joan a Ciutadella i Maó. Es de suposar que Ferreries, com la resta de pobles de l’illa, establís, així mateix, la seva festa commemorativa, probablement influenciada, dada la seva proximitat a Ciutadella per aquesta, en honor al seu Sant Titular Sant Bartomeu, amb parròquia fundada pel rei Jaume III de Mallorca al 1330.
Tipisme
Clar està, que el caràcter típic i tradicional del dites festes es conserva i perpetua avui en dia solsament amb la colcada, que el seu significat és ignorat per molts i, fins i tot a vegades per aquells que en són protagonistes. L’acció demolidora del temps en els usos i costums (balls, indumentària, concepcions polítiques i socials, estat més o menys florent de la indústria, situació econòmica, males o minves anyades, etc) així mateix com les idees religioses de cada època, han fet que les esmentades festes de poble s’hagin verificat innumerables variacions i canvis en la realització de les mateixes: suprimint o afegint actes als programes; intercalant entre aquells, altres de un exotisme més o manco marcat com balls moderns, carreres de cavalls a la anglesa, partits de futbol, carreres de bicicletes, cinema, atraccions de fira, etc) quedant sempre com a eix i nus principal de la festa la típica colcada que, conjuntament amb les funcions religioses celebrades en honor al sant patró, en les esglésies parroquials, guarden i perpetuen l’essència i l’esperit de la tradició de tota festa major menorquina.
Primers temps
En que no aconseguits per noltros, la colcada a Ferreries estava composta per tres caixers: el penoner o sobrepossat; el menestral, i el pagès, únics que muntaven a cavall, i els acompanyava el batle i diversos regidors (quan no tots que era el més freqüent) muntant, però, damunt els tradicionals ases o muls, als quals seguia el que la gent nomenava sa capellana, que en temps remots, era el macer i, ulteriorment, un individu a sou que no tenia res a veure amb aquell ofici municipal.
Fa poc més de 30 anys (recordar que l’article és de 1943, per tant xerram de 1913), no formava part de sa colcada a Ferreries, cap capellà com a capellana; sinó que es vestia grotescament al citat individu (macer o el que fos) amb negre sac, uns encaixos blancs que rodejaven el seu coll i un capell antic, formant un conjunt sense gràcia i ridícul. Aquest tipus anava igualment damunt un esquàlid ase i era la nota burlesca que animava la festa. No obstant, segons criteri de persones sensates, ridiculitzava a les sèries i austeres autoritats.
Recuperació del caixer capella
Destinat al 1911 a Ferreries el vicari Bernardí Juanico, -capellà de Fornells al 1943 quan es va escriure aquest article- es va oferir a la corporació municipal per a formar part de la colcada com a caixer capellà, amb la condició de que fos desterrada aquella figura ridícula i extravagant, i donar a la colcada més autenticitat i més severitat a les autoritats. Acceptada la proposta per la Corporació municipal, a les festes de Sant Bartomeu de 1912 es va retornar la figura de l’autèntica capellana o caixer capellà, personificada pel reverend Juanico i, des de llavonces no han mancat ja mai més a les festes de Sant Bartomeu de Ferreries la figura de sa capellana.
Nomenament de caixers
Com a acte propi relacionat amb la típica colcada podem enumerar que el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume apòstol, es celebra a l’Ajuntament de Ferreries l’elecció, nomenament o selecció dels veïns que pretenen formar part de la colcada en les festes de Sant Bartomeu venidores, quedant ja nomenats els caixers sobrepossat i demés membres, els quals es reuniran les vegades que sigui necessari per a la organització de la colcada, col·lecta, balls públics, etc., actes en els que intervenen els caixers o majordoms. Així mateix, es prepara, religiosament el poble: el dia 15 d’agost es comença a la església parroquial una solemne novena dedicada al sant titular, en la que, a veus soles, canten tots els assistents antiquíssims parenostres i cobles al sant.
Inici de les festes
Una vegada aclarides totes ses coses –encara que sempre hi ha imprevists- i fets tots els preparatius, comença la festa el capvespre del 23 d’agost, dissabte de Sant Bartomeu, amb una “cararejada” amollada de petards i morterets, repic general de campanes, el passa carrers a mans de la banda de música que, recorreguent els carrers dóna pas a l’animació i bulla a petits i majors.
Els carrers molts anys enramats, són testimonis per enèsima vegada del clamor popular. A mitjan capvespre, amb el fabioler al cap, comença a sortir sa colcada integrada, al principi, per el sobrepossat i després la resta de caixers que són recollits una a un mitjançant les voltes pels carrers fins que es queda constituïda colcada; després ja presidint el batle amb la capellana donen tres passades o voltes obligatòries i reglamentaries constituint que el que es diu es caragol. Des d’allà la colcada agafarà pel carrer de Sant Bartomeu (Sa Plaça) on es correrà el trajecte de la mateixa tres vegades, retirant-se després d’haver celebrat el típic “Jaleo” davant La Sala.
Quan es fa fosc, es reuneixen els caixers amb les autoritats civils i eclesiàstiques per a celebrar les solemnes completes en glòria i honor a Sant Bartomeu. Per la nit es celebren balls, antigament regionals, – i que segons la crònica de 1943, manifestava que s’havien perdut aquells balls on les menorquines anaven amb els seus vestits de pagesa i de festa per a ballar el fandango i les jotes acompanyades dels sons de les guitarres, guitarrons i castanyoles- . Tot açò amb la presència dels torroners, burots i diversitat d’atraccions i passatemps que entretenen als més joves; el polifacètic eixam d’espectadors locals i foresters populant per carrers i places dóna animació i color al poble, contribuint a l’esplendor de la festa.
Sant Bartomeu
Arribats al dia 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, passades poques hores de l’alba, es continuen i segueixen els actes de la festa amb una “diana” interpretada per la banca de música al recórrer els carrers de la població. Entrat el matí tornen a reunir-se els caixer de la mateixa manera que ho van fer el dissabte de la festa i fent el mateix recorregut fins a la complerta formació de la colcada, presidida per l’alcalde amb la capellana i es dirigeixen a la Plaça repetint els actes del dia anterior.
Retirats els cavalls i reunits els cavallers, assisteixen després a la Missa que es celebra a l’església parroquial, que es presidida –gairebé sempre- pel caixer capellà. Acabada la Missa de Caixers, tota la comitiva, a la que s’hi ajunten empleats municipals i altres convidats, es reuneixen a l’Ajuntament on es serveix una beguda. No fa molts anys enrere, després de l’acta esmentat es celebraven les corregudes en el cos, habilitat a les tanques de l’amo en Pau; excepció feta una vegada que es va córrer a les tanques colindants amb la carretera general, a s’Estància de Son Gras.
Uns anys es van celebrar ses corregudes el capvespre; açò va succeir quan no es celebraven els partits de futbol. Quan la popularitat i assistència al partit de futbol del Dia de Sant Bartomeu va anar guanyant força i adeptes, es van perdre les corregudes i no es va celebrar res més el capvespre del dia 24 que el partit de futbol entre dos equips forasters, de gran renom, amb la finalitat d’atreure, també, gent de fora poble.
Aigu-ros
És costum inveterada el repartiment de l’aigua ros amb les típiques cadenelles o marratxes per part dels caixers, tant a les completes de la vigília com durant la Missa del dia de Sant Bartomeu; així com al migdia d’aquest darrer per les cases de la Vila amb l’objectiu d’acaptar fons per a la festa.
Després del futbol, es congrega tota la multitud que ha assistit als actes de la festa al Carrer Nou on es celebra el passeig. Per la nit, una altra vegada el protagonista és el ball públic que dura fins a altes hores.
Coques, ensaïmades, peluts i canyes vermelles
S’ha de recalcar que les festes de Ferreries són de les més concorregudes de l’illa; pel fet que es celebren quan els pagesos ja han fet les collites, i poden assistir a elles sense preocupacions per, així mateix, de general simpatia al resta de Menorca, ja sigui perquè a Ferreries, a més d’admirar els actes que constitueixen la seva festa patronal, es poden tastar les seves coques i ensaïmades amb renom a tota l’illa, com també consumir els afamats “peluts” i “canyes vermelles”, on el seu consum acredita als ferreriencs davant el paladar dels més exigents gastrònoms illencs i forasters.
Sant Bartomeuet
El dia 25 d’agost es celebra el dilluns de Sant Bartomeu i es reuneixen ferreriencs i ferrerienques després de dinar al carrer de Doctor Febrer (Carrer Nou) on es verifiquen divertits jocs infantils, toca la banda de música, i es fan carreres de velos, de sacs, es xiculati, etc fins a l’hora del partit de futbol, entre el Ferreries i un equip de l’illa, per a després trobar-se la gent altra vegada al Carrer Nou. Acaba la festa amb una amollada de globos, coets i “rudilles” de focs artificials, acabant amb l’explosió d’un potent petard, que amb la seva renou retomba i dóna el sus final a les festes en record de la gesta dels nostres avantpassats.
Jaume Borràs Mercadal.
Setmanari El Iris núm. 6, Any I, 21 d’agost de 1943.
