Lorena Martí és una ferrerienca que després de recórrer molts indrets del món va decidir fa 4 anys obrir la seva pròpia botiga d’artesania, al seu poble. Illenk és la marca que dóna cabuda a les seves creacions; unes creacions de producte artesanal, manual i menorquí. Bosses, ronyoneres, cinturons i complements són algunes de les coses que podem trobar a un local que només entrar-hi ens endinsa dins el concepte creat per aquesta artesana viatgera i somiadora, de ment inquieta i en constant procés creatiu.
– Explica’ns una miqueta qui ets?
– Qui és la Lorena artesana o qui sóc jo? És una pregunta difícil per començar; jo sóc moltes coses. Lorena Martí, com a artesana, vaig començar amb l’artesania quan vaig començar la universitat: per subvencionar-me els estudis feia trenetes al carrer, a SantTomàs, amb una amiga, Marta Coll de Ca Na Genera. Després vaig conèixer tècniques de manualitats amb pastes de sal i coses així; feia moltes arracades i inventava vàries maneres de fer-les, amb diferents formes, fent servir llavors de síndria i meló, també collars amb pedres i plomes. No sé d’on però em va agafar per fer manualitats i ornaments amb coses reciclades. I des de llavors, ara fa 22 o 23 anys, no he deixat mai de fer artesania; he treballat amb llavors, pedres i plomes d’aquí, més endavant viatjant per tota Sudamèrica vaig descobrir llavors de tots els colors, i vaig treballar amb elles fins que es van comercialitzar molt.
– Camins diversos que et lliguen a l’artesania des de fa més de vint anys.
– Sí, lo més divertit de la meva carrera com a artesana són els camins que he fet: he estat al terra venent artesania al carrer, he après a fer producció cultural perquè vaig fundar Firac a Ciutadella, i m’encarregava de la programació dels concerts, vaig portar tots els concerts i exposicions a PaseArte, a Fornells. Arrel d’aquí he fet producció d’altres coses que tenen a veure amb la cultura. Jo dic que l’artesania m’ha acompanyat en un camí molt divers.
– Quan neix Illenk Menorca?
– Recordo estar a PaseArte i fer els dissenys dels logotips; però Illenk com a tal fa gairebé 4 anys, una mica abans d’obrir la botiga, i es consolida amb la botiga. En realitat abans d’ Illenk jo havia fet vàries marques però no m’hi trobava a gust amb res, no estava molt convençuda. El concepte era molt semblant: una persona illenca, que viu envoltada de mar. Ara estic molt contenta de la marca, és més trobat el concepte, m’agrada com sona, és més identificatiu, m’agrada l’impacte visual de les lletres; estic molt contenta amb la marca.
– Quin és el concepte de la botiga? Ara ja no et mous, no fas fires.
– Ara no faig fires, les vaig deixar perquè la botiga va funcionar des del primer dia, cosa que no m’esperava per res, aquí a Ferreries; de fet, la gent em feia un copet a l’esquena i em deien ‘què fas obrint una botiga a Ferreries?’ Jo agafo el local perquè no tenia un lloc on treballar, vaig tenir el meu fill i decidim la meva parella i jo quedar a Menorca, abans anàvem i veníem, però no teníem una estabilitat. Així comencem la recerca d’un lloc per viure, que tothom que està de lloguer sap lo difícil que és això aquí, a Menorca; en aquest anar i venir vam estar a diferents cases, moltes, la darrera era a Addaia però el nen venia a escola a Ferreries, per sort un dia passejant vam veure el cartell que es llogava aquest local i només entrar i veure’l em va encantar.
– La botiga és preciosa.
– Sí, al final hem fet això tan polit, perquè la botiga és preciosa. Tinc molta sort, tinc un rodall d’artistes; vam fer un proje
cte amb una amiga que és interiorista, i tinc a la meva parella, el meu germà es va encarregar de tot el que és d’ullastre perquè durant una temporadeta va fer d’arader, les amigues les Fangueti fan fer les làmpades. Jo tenia elconcepte i el procés de fer una botiga és molt divertit; tot el procés que tingui a veure amb fer una marca ho és: t’has de plantejar qui et, què vols, què vols comunicar. Amb Illenk i la botiga m’hi sento plenament identificada: tots aquests mobles expliquen què estic fent aquí. Ho expliquem amb el ferro, les taules que trobem a la botiga estan fetes amb tres materials, el ferro, la corda i l’ullastre. El ferro dóna el missatge de productivitat, fem producte, la corda està teixida, és un treball manual, artesanal i l’ullastre és un treball també artesanal i, a més a més, d’aquí, menorquí; els tres elements expliquen molt bé què és Illenk: una marca de producte, feta aquí per una illenca. Tot molt de la terra.
– Qui ve a la botiga amb quins productes es troba?
– Bàsicament bolsos. Quan vaig obrir vaig seguir amb el projecte que tenia a PaseArte de fer exposicions artístiques però el local no donava per això. Ara sí que faig interaccions artístiques, però sempre són sobre els bolsos; el primer any vaig fer una col·laboració amb una joiera, era una col·lecció de joies de plata i pell, després amb la Maria Pujol, una noia de Barcelona però que té molta relació amb Ferreries, hem fet bolsos estampats, i enguany amb la Mae Maze, una ciutadellenca que viu a Londres, una col·lecció de vestir home i dona amb inspiració de la Menorca britànica, jo he fet els bolsos d’home i dona i ella ha fet els vestits.
– Segueixes viatjant i fent servir d’inspiració aquests viatges?
– Ara he parat de viatjar, i crec que trigaré molt en tornar a viatjar; amb aquesta situació que hi ha no tinc ganes. De fet ja havia cremat molt el viatjar per viatjar, li trobo poc sentit al fet de fer-ho d’aquesta manera. Fa molts anys que si viatjo és perquè tinc algun projecte. Ara els meus viatges són els meus projectes: els meus viatges són la família, la música i la botiga. La setmana passada vam estar tocant a Líthica amb una banda que tinc, molt divertida, som Trobada. El meu present es mou entre l’artesania i la música i la maternitat i l’hort; tot un viatge.
