Frans i Anneke Lindsen van descubrir Menorca ja fa 46 anys. Ella era mestra, i ell treballava al sector sanitari a Holanda. El 1976 volien anar de vacances, i a una agencia de viatges els van parlar de Menorca. “No n’havíem sentit a xerrar mai”, diuen. Des de llavors, només han faltat dos estius a la seva cita amb la nostra illa. Ara tenen 71 i 69 anys, i jubilats com estan, gaudeixen de la seva estada a Ferreries, a la casa que hi han comprat.
La seva experiència estiuenca a Menorca els ha fet passar per S’Algar, Cala en Porter, Maó, Es Castell, Es Migjorn Gran… Fins que van arribar a l’aparthotel Loar l’any que el van inaugurar. Havien reservat un apartament as Migjorn Gran, però quan eren a punt d’anar-hi, el propietari els va dir que l’havia venut i que, a canvi, els havia reservat una habitació a Loar. Des de llavors, van ser 15 anys clients de l’establiment, a l’estiu i a vegades a l’hivern.
Per què van decidir passar d’estar-se a un hotel o a un apartament, a comprar el seu propi habitatge a Menorca? “Per comoditat i per privacitat. Quan estàs a un hotel, cada dia a les nou del matí et toquen a la porta per netejar l’habitació”, expliquen. I com que tenien clar que la seva relació amb Menorca era ja eterna, es van interessar per comprar. “Amb tots els anys que hem estat a hotels, ja haguéssim pogut pagar un apartament”, fan broma. Primer van comprar un tercer pis a Ferreries, sense ascensor, i fa uns dos anys, han optat per una planta baixa cèntrica. Modesta, molt acollidora, i amb un bon pati. “Ara encara estem en forma per pujar escales, però qui sap fins quan podrem fer-ho”, expliquen.
Van i vénen. Viuen a cavall entre Ferreries i Wouw, un petit poble d’Holanda, a prop de Bèlgica. Té més o menys la mateixa población que Ferreries, i allà hi tenen una petita casa. Fins fa poc en tenien una de més gran, però van decidir vendre-la, i en van comprar una altra al mateix carrer. De fet, pràcticament es van intercanviar la casa amb un altre veí. Ells necessitaven una casa més petita, i els altres una més gran. La seva intenció és mantenir aquesta casa a Wouw, i també la que tenen a Ferreries. “Tenir una casa et permet que quan vas a Holanda no depens de ningú, no has de llogar res ni depens de ningú per a poder-t’hi estar”, expliquen.
Frans i Anneke no són el perfil de comprador estranger amb grans fortunes que compren grans finques. De fet, sobre aquest fenomen, pensen que “hi ha gent amb molts recursos que compra aquí per negocis, segur”. Ells, en canvi, ho han fet per pragmatisme i per amor cap a l’illa. “Entenem perfectament que hi hagi molta gent que vulgui comprar un habitatge a Menorca”, conclouen.
Ells ja s’han integrat a Ferreries. Alguns els coneixen com els holandesos. Van a caminar els dijous amb un grup de jubilats, i el dilluns en Frans hi va amb un grup d’homes. Consideren que la gent de Ferreries és molt amable, i descriuen la vida al poble com a “més social que a Wouw. Allà fèiem més temps i relacions a la feina que no amb el veïnat. Aquí, sortim al carrer i ja ens creuam amb algú i xerram”.
