Quan a finals d’abril de l’any 2005, els espeleòlegs Pere Arnau, Josep Riera i l’arqueòloga Mónica Zubilaga varen accedir a Sa Cova des Pas, situada als terrenys de Son Mercer de Baix, al terme municipal de Ferreries, ja foren conscients que havien fet un descobriment excepcional. Es posaren en contacte ràpidament amb el departament de Cultura del Consell Insular de Menorca notificant les coordenades de la seva localització.
Després d’una visita per part dels tècnics del Patrimoni Històric del CIM, acompanyats pels joves que havien fet la troballa, es decidí des d’un primer moment que Sa Cova des Pas fos objecte de protecció per tal d’evitar possibles espoliacions. Mentrestant, es va posar en marxa tot l’engranatge per a començar la tasca d’excavació i s’acordaren les condicions en que la referida excavació s’havia de dur a terme. Aquesta cova, ubicada al Barranc de Trebalúger, està a uns quinze metres per sobre del nivell de la seva base “amb una profunditat màxima d’uns 6,5 m. Una amplada màxima de 4,50 m. i una alçada màxima aproximadament 1,70 m. La formació de la cova és d’origen càrstic, excavada per l’aigua en un substrat de calcarenites miocenes.” La intervenció va ser finançada per l’Ajuntament de Ferreries, el CIMe i la Fundació Caixa de Catalunya.
Participaren en el projecte d’excavació especialistes de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona. L’equip encarregat de dur-lo a terme, començà la seva tasca el setembre de 2005 i la finalitzà a finals de febrer de 2006. Entre les troballes més importants, hem de dir que es van identificar les restes d’uns setanta esquelets: homes, dones, adolescents, infants, i a més de les restes òssies se’n trobaren d’altres de naturalesa biològica no òssia, que només degut al microclima creat al seu entorn havia fet possible la seva bona conservació després d’uns 3.000 anys.
La feina d’investigació, anàlisi i conclusions ha estat llarga i intensa i en aquests moments s’han publicat ja més de 30 articles especialitzats en revistes de gran impacte científic internacional, i s’està pendent de resoldre el destí final que han de tenir les restes investigades. Pel que fa als treballs duits a terme, van ser molt atraients des d’un principi, interessant a persones molt qualificades que feren una tasca amb un gran rigor científic i molt d’entusiasme, cosa que va fer possible la participació de diferents equips d’investigació i recerca en l’àmbit de la prehistòria, fins i tot a nivell internacional. Havent passat ja setze anys des de la troballa de Sa Cova des Pas, s’ha de dir que els resultats han estat fructífers i sens dubte importants, per les moltes aportacions descobertes sobre una part de la història més remota de la nostra illa i els orígens i formació genètica i física dels primitius habitants de Menorca.
A mi personalment, m’impressiona i admira aquesta feina de formigueta que es va fer per esbrinar el nostre passat. Pel fet que llavors formava part de l’Ajuntament, vaig tenir la sort de poder seguir el procés des de molt a prop i quan penso en com vam poder viure la gent de Ferreries els esdeveniments, d’una forma tan propera, del descobriment de Sa Cova des Pas, sent que va ser un privilegi tenir-ho tan a l’abast i haver pogut comptar des del primer moment amb informació de primera mà.
Tal vegada algú es pot demanar de què serveix invertir treballs i pressupost, furgant en el passat. Per la meva part, penso que saber d’on venim, conèixer els nostres orígens, les nostres arrels i les cultures que ens han precedit… és important, ja que és precisament aquest conjunt de coses el que conforma la nostra identitat.
Coneixent el passat i estimant-lo. Viure el present sentint-nos part d’aquesta terra que ens ha vist néixer o ens ha acollit. I encarant el futur col·lectivament, per sobre d’individualismes i diferències, suposa, em sembla, una bona manera de fer-nos dignes successors d’aquella gent que poblà i visqué fa 3.000 anys a la nostra illa, i dels que arribaren després, deixant la seva empremta. Per sort, Sa Cova des Pas i molts altres indrets avui coneguts com a restes arqueològiques segueixen aquí, essent testimonis vius i part fonamental de la nostra història.
Bibliografia: L’Arqueologia a Menorca: eina pel coneixement del passat.
Revista de Ferreries: 13 de gener de 2006, nombre 559.
