A n’aquest nombre de la revista DFerreries hi trobareu, com sempre, molta il·lusió. Hi trobareu actualitat, cultura , esports, entrevistes amb comerciants, la visió dels joves, el compromís davant la pandèmia…i clar, els col·laboradors habituals que omplen de contingut aquestes pàgines mensuals. Per la nostra part, com a editors, esteim molt contents de la rebuda que ens dispensau cada mes; ens feu saber el que us agrada o el que podem millorar, ens donau idees i ens animau a seguir. Ens acompanyau, en definitiva, en aquesta aventura mensual, i això ens omple, ho podeu ben creure.
La premsa en paper pateix des de fa temps l’auge de la premsa digital, l’augment de preu del paper i la tinta, les despeses d’electricitat i d’impressió, la baixada d’anunciants, etc. Però tot i així la premsa local segueix essent imprescindible, especialment per les poblacions amb menor nombre d’habitants. El camí, però, no és fàcil, i per poder seguir avançant junts hem d’ajustar les despeses d’aquesta revista. La nostra aposta empresarial és clara i ferma, però les circumstàncies actuals, aquí i arreu, no són tan favorables com fóra desitjar. Ens agradaria que la conjuntura econòmica fos propícia per tots, perquè al cap i a la fi, aquesta publicació és possible gràcies als ingressos per publicitat i a les vendes. Així, a partir d’aquest nombre, corresponent al mes de juny, trobareu més pàgines en blanc i negre. Intentarem mantenir al màxim les pàgines en color, tant com ens sigui possible, però publicar en color resulta molt car per una publicació humil com és la nostra. Potser canvia una mica la presentació, però els continguts i la il·lusió, no només es mantenen, sinó que van a més. Persistim!
Aquest mes duim en portada una meravellosa imatge den Bep Marí on veim Ferreries al peu de sa Rovellada. I és que la muntanya coronada amb s’Ermita és més que un símbol per Ferreries. Aquest espai protegit i d’alt valor paisatgístic ja és propietat del poble i seran els vesins de Ferreries qui decidiran quin ús ha de tenir la marina de s’Ermita; ara només cal posar fil a l’agulla, que l’Ajuntament faci els deures i els ferreriencs i ferrerienques poguem gaudir prest dels usos d’aquest nou espai públic. Som-hi!
