Menorca està de dol per la mort de Joan C. de Nicolàs Mascaró, arqueòleg, investigador i una de les figures destacades en l’estudi i la divulgació del patrimoni arqueològic de la nostra illa. La seva desaparició representa una pèrdua important per al món de la cultura, la investigació històrica i totes aquelles persones que, al llarg dels anys, van compartir amb ell la passió per conèixer i interpretar el passat de Menorca.
Joan C. de Nicolàs va dedicar bona part de la seva trajectòria a investigar les empremtes que les diferents civilitzacions han deixat al nostre territori. La seva curiositat intel·lectual i el seu esperit investigador el van dur també més enllà de les nostres costes, amb estudis i interessos que s’estenien cap a Àfrica i altres illes de la Mediterrània, cercant connexions culturals i històriques que ajudassin a comprendre millor les societats antigues.
La seva relació amb el Museu de Menorca va ser especialment estreta. Com a investigador i col·laborador habitual de la institució, va participar en nombroses iniciatives destinades a aprofundir en el coneixement del patrimoni menorquí i a acostar-lo a la ciutadania. El Museu ha expressat públicament el seu condol i ha volgut destacar tant les seves aportacions científiques com la seva generositat i qualitat humana.
Entre les seves contribucions més significatives destaca l’estudi dels materials de la col·lecció Flaquer, especialment la investigació del conjunt excepcional de vasos procedents de sa Mola, al terme d’Alaior. Aquest treball va contribuir a desxifrar un dels grans enigmes de l’arqueologia menorquina i va tenir una projecció destacada amb l’exposició «Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960)», inaugurada al Museu de Menorca l’any 2020.
Aquella mostra va permetre recuperar i posar en valor una part important de la història de la investigació arqueològica de Menorca, alhora que reconeixia la feina dels estudiosos que, amb mitjans sovint limitats, havien contribuït a documentar i preservar el nostre passat.
Més enllà de la seva tasca científica, els qui el van conèixer destaquen la seva bonhomia, la seva humanitat i la predisposició constant a compartir coneixements. Joan C. de Nicolàs entenia l’arqueologia no només com una disciplina acadèmica, sinó també com una eina per comprendre les nostres arrels i transmetre a les generacions futures el valor d’un patrimoni excepcional.
Amb la seva mort, Menorca perd un investigador compromès amb la seva història, però conserva el llegat dels seus estudis, les seves aportacions i una trajectòria dedicada al coneixement.
La seva empremta continuarà present en la memòria de l’arqueologia menorquina i entre aquells que van tenir el privilegi de compartir amb ell investigacions, converses i amistat.
Descansi en pau, Joan C. de Nicolàs Mascaró.




