Aquest estiu, parlant amb un restaurador de Ferreries, em va comentar una cosa que em va quedar dins el cap: alguns migdies gairebé no tenia reserves. No perquè faltassin visitants a Menorca. D’aquests, precisament, no sembla que n’hagin faltat. El problema era molt més elemental: feia massa calor.
I ho vaig entendre perfectament. A les dues del migdia, amb el sol caient damunt els carrers, sortir a passejar tranquil·lament i després seure en una terrassa a gaudir d’un bon dinar pot deixar de semblar un plaer per convertir-se en una prova de resistència. Ferreries, segons quins dies i segons quines hores, era un forn.
Tal vegada no coneixen Carsten Brzeski, economista en cap de la zona euro d’ING. Jo tampoc el tenia entre els meus economistes de capçalera. Però segurament la seva tesi els sonarà. Brzeski adverteix que les successives onades de calor poden modificar els fluxos turístics del sud d’Europa molt abans del que pensam. Segons ell, guanyaran les destinacions més fresques especialment els mesos de juny a setembre.
És a dir, el canvi climàtic també pot acabar canviant el calendari de vacances.
Durant dècades hem associat gairebé automàticament bon temps amb més turisme. Més sol, millor. Però arriba un punt en què aquesta equació es gira. Una cosa són 28 graus, una platja i una cervesa fresca. Una altra són temperatures que desaconsellen caminar, fer una excursió o asseure’s al migdia en una terrassa.
El científic del CSIC Antonio Turiel (a qui us recoman seguir) ho plantejava fa poc en una entrevista feta precisament des de Menorca: la Mediterrània s’està escalfant molt ràpidament i les illes tenim, a més, una característica que sovint oblidam: una capacitat de càrrega limitada. No tot pot créixer indefinidament en un territori finit, i Turiel hi afegeix un advertiment concret: haurem d’aprendre a gestionar millor recursos tan elementals com l’aigua i els aliments.
I no tot és turisme. La calor extrema té conseqüències molt més serioses i no les patim tots igual. Un estudi recent publicat a The Lancet Planetary Health calcula que, amb un escalfament global d’1,5 graus, uns 290 milions de persones majors de 60 anys podrien estar exposades a nivells perillosos de calor almenys un mes cada any. Amb l’edat, el cos regula pitjor la temperatura i allò que per a uns és simplement un dia insuportable, per a altres pot convertir-se en un risc per a la salut. En societats cada vegada més envellides, adaptar-nos a la calor serà també una qüestió de cuidar-nos.
I això també té conseqüències econòmiques. L’any passat PIME Menorca ja advertia d’una aparent contradicció: malgrat una temporada turística intensa, només un de cada quatre negocis havia millorat la facturació. Aquest estiu fa tota la pinta que la sensació s’ha repetit en una part del petit comerç i la restauració.
Potser ens hem acostumat massa a comptar persones: passatgers, cotxes, ocupació, places venudes… Però un turista que passa el migdia refugiat dins una habitació amb aire condicionat, ¿també compta com a turista? El que no fa segur és passejar per Ferreries, entrar en una botiga o seure dues hores en una terrassa. La nostra capacitat de càrrega és limitada i el canvi climàtic és ben real, per tot això, potser convé començar a mesurar l’èxit d’una altra manera.
Qui sap. Potser aviat haurem de deixar de parlar de temporada alta i començar a parlar, simplement, de temporada morta per temperatures massa altes.
