No vull caure en pessimisme
però si no deim que prou
vessarà s’olla des brou
per ‘cabar tots dins s’abisme.
Miram sempre per un prisma
molt estrany i me commou.
En tost d’habitatge nou
oficines de turisme
són ses que ara fan renou.
Normalment qualcú et dirà;
I per què te’n vas de s’illa
si és tan guapa i fina i brilla
i de feina sempre n’hi ha?…
Tu podràs dar-li en sa mà;
Sa resposta no és senzilla,
no me basta una sombrilla,
tampoc s’ombra d’un pinar
per sortir de sa cruïlla.
I per altra banda guerra
sa que esclata per Orient.
Mentrestant a Occident
contemplam com tot s’esguerra.
Veim com tot puja i s’aferra
a sa vida de sa gent
perquè un ‘tramp’ ós content
en conquisti una altra terra
i tot vagi malament.
Ple de víctimes el món
sempre en nom des bé d’en Trump,
d’Israel talment un llamp
genocida que confon.
Cercarem un vent pregon
bufant fort de pam a pam
i sa pau que anhelam
sigui certa tal com són
ses paraules que gravam.
Mentre puja es gasoil
just arriba es trimestre
des autònoms, sa palestra
se va fent un poc més vil.
Cada euro val per mil
pro no guanya com un mestre.
Just quan obra sa finestra
veu impostos dins s’abril.
Diu: Val més ser extraterrestre!
Per no du sempre cucales
ni veure-ho tot del revés:
vull conèixer es merders
cremant com unes bengales.
Hem de treure ses mordales
sense perdre es papers
i per qui no ho sapigués
S’àvia Corema et don ales
ja que peus no en tens cap més!
