MENORCA ERA UNA PERLA QUE HEM PERDUT I ARA CERCAM
Vull obrir una persiana
per tancar es mes de gener,
veure clar es mes de febrer
que és ben curt però té gana,
nomenar Cala Galdana,
qualque tema més balder
perquè no es faixi malbé
una glosa que encomana
ara encendre un bon fester.
Cada tema que s’apunta
serà just com un renclí
de cavall ben menorquí
on s’olor de festa ajunta.
Cada càrrec ja treu punta:
Tindrem un pregó diví,
conec es caixer fadrí
que és un més d’aquesta junta
i també és es meu cosí.
Pizzes per sa convidada!
Es caixer batle ho veu clar!
I de mos cruixent o bla
en farà una carretada.
Tot de guiris i gentada
Ferreries s’omplirà
i mos pot caure en sa mà
una festa col·lapsada.
Amb es temps pot sortir car.
Quant de trànsit que circula!
Fot nirviós a molta gent
quan s’embós fa permanent
una calma pobre i nula.
Vam si un dia se regula
i posam enteniment!
Sí, deixau que bufi es vent!
Si tornam a anar amb mula
sobrarà aparcament.
Aparcat. Madrid pedrica
per revendre s’illa i cou
però no, no ve de nou,
no m’estranya ni una mica.
És Menorca ara més rica?
Compixats, mos deis que plou.
Sa gallina diu que prou!
Si Menorca es massifica
no vol pondre cap més ou!
No pondrà Menorca mia
si no feim junts un reclam
i entre tots la ben servam
a sa nostra pagesia.
Perquè importa es dia a dia,
es productes que triam,
ses protestes pam a pam…
Mercosur no facis via,
no volem morir de fam.
Bona nit, tardes, bon dia?
Tot depèn des teu present.
El camp per la pagesia
i ses cases per sa gent!
