Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. En aquest cas volem posar èmfasi que mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre la importància de conèixer la nostra llengua als que no la parlen i/o no l’entenen és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorqrta i la o tancada.
Nom, edat i lloc de procedència
Nom Birgit Schmidt. Tenc 71 anys. Vaig néixer a Ulm, al sud d’Alemanya, una població tan petita que gairebé no apareix als mapes. Vaig estudiar Traducció, en l’especialitat d’anglès i francès, però m’he dedicat sempre a la música.
Per què vas venir a viure a Menorca? En quin poble vius?
Visc al port d’Addaia. Vaig conèixer Menorca l’any 1983 quan vam venir la meva parella i jo amb una furgoneta amb la qual ens vam instal·lar a la Vall, a la platja des Bot. Ell era català i ja havia estat a Menorca. Ens va agradar tant l’illa (eren uns anys en què encara no havia arribat la massificació turística) que vam estar a punt de deixat tots dos la feina i comprar una casa a Ciutadella, vora el mercat. Al final, no va ser fins el 1987 quan vam trobar la casa actual a port d’Addaia. Així, cada any tornàvem de vacances a Menorca, que ja era casa nostra.
Quant de temps fa que hi vius?
Visc de forma permanent a l’illa des que em vaig jubilar.
Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat per integrar-te a societat illenca?
No em va costar gens integrar-me en la societat menorquina perquè vam conèixer una família maonesa que ens va acollir i estimar, però reconec que no tothom té la mateixa sort.
Què en sabies prèviament de la llengua catalana?
Vaig anar a Barcelona de jove mitjançant una beca-estada dels estudis de Traducció amb la intenció d’aprendre castellà. La meva sorpresa va ser molt gran en descobrir que a Catalunya es parlava una llengua que jo ni tan sols sabia que existia. Allà vaig conèixer la meva parella, qui em va introduir en l’aprenentatge d’aquesta llengua. He de dir que la meva família, en especial la meva mare, m’havia inculcat sempre el valor de les llengües i el seu aprenentatge. De fet, aquesta motivació inicial em va fer decantar pels estudis de traducció en primera opció, abans de la música.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua?
Vaig aprendre formalment el català per motius professionals. Vaig obtenir una plaça de viola al Liceu, però mentrestant va sorgir una convocatòria al Palau de la Música en què em van retreure la meva manca de domini de la llengua catalana. I llavors vaig decidir aprendre-la, un poc per amor propi i un poc per consciència lingüística. Amb el temps he entès el dolor de la gent que rep el menyspreu envers la seva llengua dins el seu territori històric. Estic també molt agraïda i satisfeta d’haver après el català.
On i com has après o estàs aprenent el català? Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
No vaig fer cursos de manera oficial, però en ser el meu marit català, igual que el nostre entorn proper, vaig aprendre la llengua de forma natural i espontània. També m’ha ajudat la lectura en català.
Quines són les primeres paraules en menorquí que vas aprendre?
La primera frase que vaig aprendre va ser «t’estim», que la trob preciosa.
Les persones catalanoparlants, en quina llengua s’adrecen majoritàriament? Què penses d’aquesta actitud? Com vols que s’adrecin a tu?
A la gent m’hi dirigesc en català. Si es dona el cas que algú que no m’entén li oferesc el ventall de possibilitats de llengües que domin (alemany, francès, anglès o castellà, si és necessari).
Els menorquins em rallen alguns en català, però d’altres, en veure el meu aspecte estranger, ja se m’adrecen en castellà. N’hi ha que es sorprenen i a altres els molesta que sàpiga català i l’empri com a primera llengua.
