Què vol dir reconnectar
amb es éssers que no hi són
físicament an el món
amb s’aquí i es més enllà?
Records que vols retrobar
per fer-ne un mural pregon
i pensar-los no confon
els fa eterns, tornen tornar.
Per Tots Sants sa mort, sa vida
miren pes mateix cantell
per omplir aquell garbell
de memòria polida,
i de flors de margarida,
romaní, i amb un pinzell
tornar pintar en un altell
cada estona compartida.
Es sentit però, canvia.
Sa mercantilització
de cada situació
d’aquest món ho agravia.
I allò que va ser un dia
un moment de serenor
ara és carnaval, fa olor
de bunyol, pro no n’hi havia.
Jo no me disfrassaria…
Que amb carabasses o no
Tots Sants sigui cada dia
per recordar amb il·lusió.
