Hi ha una llarga tradició de fer fulls o làmines, més o manco ornamentats de les cobles o goigs. Per a les dedicades a Sant Bartomeu, que es canten a Ferreries, no hi ha coneixement, que fins ara s’hagués fet cap impressió en el format tradicional. Precisament, per ser la primera edició, s’ha fet seguint l’estructura clàssica, tot i que, avui també se’n fan dissenys diferents, un poc més informals, però igualment polits i amb més colors, açò pot ser un motiu per a futures edicions. És un fet habitual, d’aquestes làmines, se’n solen fer edicions cada tants d’anys, canviant el disseny. Açò fa que aquestes publicacions siguin objectiu de col·leccionisme i recopilació1 .
En el disseny clàssic, hi ha unes parts i elements habituals2 què es divideixen en dos grups:
Tipogràfics
1. Capçalera. Fa de títol. Conté el nom de l’advocació (santa, sant, Mare de Déu) a qui està dedicada la composició. També, sol contenir el lloc de veneració i, a vegades, quan s’interpreten.
2. Text de les cobles o goigs. Distribuït en columnes i en estrofes. La primera estrofa, coneguda com entrada o rescobla, què sol incloure la tornada, pot anar separada. En la mateixa part, en acabar les cobles, hi sol haver una invocació,
3. Oració. Sol ser habitual, que a la part inferior, després de les cobles, hi hagi una oració que es pronuncia en haver-les cantades.
4. Partitura musical. En els fulls antics no hi sol ser. A partir del segle XX es comença a posar per afavorir el cant. És un altre element del que hi ha estudis i recopilacions3.
Gràfics
5. Estampa. Gravat, dibuix o foto del personatge celestial amb els atributs iconogràfics propis. En el disseny clàssic, presideix el full a la part central superior.
6. Ornament. Elements decoratius, sovint amb motius florals, que acompanyen l’estampa a cada banda.
7. Corondell. Retxa o sanefa, vertical, que separa les columnes de les cobles o altres element tipogràfics.
8. Filet separador. Retxa o sanefa, horitzontal que separa dues parts del text.
9. Orla. Sanefa que envolta tota la composició, pot ser senzilla, com una retxa simple o elaborada, com un marc, o bé formada per elements decoratius.
Si bé s’ha seguit el model clàssic en la composició general, també s’ha cercat l’originalitat en qualcuns elements. Mentre que els elements tipogràfics, ja tenen un contingut, mes o manco, establert, per l’existència del text antic de les cobles, l’oració, la música popular, etc., en els elements gràfics s’ha volgut que siguin originals i representatius de les nostres festes. Així, l’estampa de Sant Bartomeu (1) és un dibuix fet per en Carlos Mascaró a partir de la imatge que hi ha al retaule major de l’església. Els ornaments (2) que hi ha cada banda de l’estampa, els ha dibuixat en Lluis Febrer, representen la morratxa amb alfàbrega, uns elements fonamentals en les festes, per a la cerimònia de l’aigua-ros.
La morratxa o almorratxa, d’origen àrab, és com un cànter de vidre, ornamentat, sovint amb quatre brocs, on s’hi posa perfum per distribuir-lo. El nom científic de l’alfàbrega és Ocimum basilicum, aquesta darrera paraula, basilicum, ve del grec basilikon, que vol dir reial, a la l’antiga Grècia es coneixia com l’herba dels reis, així el seu ús en cerimònies es d’ençà fa segles. Els corondell, és una sanefa de roses (7), dibuixada per en Maties Sansaloni, perquè, com es sabut, aigua-ros vol dir aigua de roses, un perfum que es considerava molt preuat, pel seu significat simbòlic i les propietats medicinals, digne de les celebracions més importants, beneir amb aigua de roses (la vertadera) era una manera d’honorar als presents, símbol de pertinença a la comunitat i a les tradicions. El filet que separa la partitura musical de l’oració (8), és una sanefa de murta, dibuixada per en Joan Pons Pallicer, perquè la murta és una altra planta relacionada amb les festes, fins ben entrat el segle XX, el dissabte de Sant Bartomeu dones majors anaven a cercar murta i l’escampaven per dins l’església, principalment davant l’altar. De molt antic, la murta pel seu perfum i les importants propietats medicinals es considera una planta sagrada, present en distintes celebracions religioses. La orla (9) és una sanefa de canya verda, dibuixada també per en Joan Pons Pallicer, un altre vegetal protagonista indiscutible de les nostres festes. L’ús d’aquesta planta en les celebracions populars és antiquíssim, ja abans de l’època romana hi ha constància que era un element simbòlic en actes importants.
A banda dels artistes esmentats abans, altres persones han participat en aquesta obra. En Bep Cardona ha estat fonamental per tenir la partitura en el format i mida adequats, en Nito Martí, qui ajuda a mantenir viva la tradició de cantar-les, també l’ha supervisada. En Nito Janer, ha ajudat en confirmar l’autoria del text. En Joan Febrer, com a principal responsable de la parròquia, va ser el primer en donar el vistiplau a la proposta i ha col·laborat en la selecció i revisió dels texts. Òbviament, el producte final, no hagués estat possible sense la feina del disseny de l’equip de la revista DFerreries, qui també va acollir de tot d’una la iniciativa, ni sense la col·laboració de l’Ajuntament de Ferreries i, encara manco, sense la Parròquia de Sant Bartomeu, perquè és aquesta qui ha mantingut viva durant desenes d’anys aquestes i altres tradicions.
És així, a partir d’aquesta feina coral i d’aquestes parts i elements, antics i nous, que s’ha fet aquesta primera edició de les cobles a Sant Bartomeu de Ferreries, en forma del clàssic full de goigs.
1. https://algunsgoigs.blogspot.com/
2. https://goigsmanlleuencs.blogspot.com/2010/01/els-goigs-com-document-grafic.html
3. http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/Index.htm
