La Rosa portava dies sense sortir de casa, un virus l’havia deixat abatuda.
Va agafar les claus i va caminar fins obrir la porta del cotxe. Sentia com la vitalitat del seu cos anava pujant amb les carícies d’aquella llum de mitja tarda.
Va arribar al seu destí, allà era amb les seves confidents.
L’escalfor de pell i escorça contribuïa a equilibrar-se de nou.
