Per Silve Pons/DFerreries. Antoni Canyelles, nascut a Palma quan encara no existia internet, és politòleg i des de fa poc viu a Ferreries. Després d’escriure sobre política per a adults, ha publicat Lexie, la nina que va canviar el món, un conte que acosta la política als més petits.
D’on neix la idea d’escriure aquest conte?
En fer-me pare vaig redescobrir la literatura infantil i vaig notar que, malgrat tractar temes socials, faltaven històries sobre política. Com a politòleg i lector apassionat de contes, vaig decidir escriure’n un. Un conte ho pot tenir tot: reflexió, emoció i transformació.
Com presentes la política a l’univers infantil?
Molt lluny de la crispació actual, intento mostrar la política com el que hauria de ser: empatia, escolta i col·laboració. Com deia Aristòtil, era la ciència suprema, destinada a fer-nos viure millor en societat.
Tal vegada sigui atrevit pensar que la política condueix a la felicitat de la polis, però almanco hauria de servir per viure tots un poc millor. Per això, ni dretes ni esquerres, ni dalt ni baix: l’única ideologia que defensa aquesta història és la del joc i la transformació.
Els infants poden entendre i participar en política?
I tant. Tenen un fort sentit de la justícia i moltes ganes de canviar allò que no els sembla bé. Si tot és política, per què pensar que només els adults en poden formar part?
Com es pot parlar de política a casa?
El primer pas és parlar-ne sense por. La política no és només eleccions i partits; també és decidir com ens organitzem o com resolem els conflictes. Fomentar el diàleg i fer preguntes als infants sobre com veuen el món pot ser una manera molt natural d’introduir-los en aquests temes.
Quin ha estat el repte d’escriure “Lexie”?
Equilibrar entreteniment i missatge. Volia una història divertida que fes pensar. Rompre que la política és avorrida i cosa dels adults només. I gràcies a les il·lustracions de Marta Durán, el resultat és molt viu i atractiu.
Per increïble que pugui parèixer, soc un apassionat per la política, les polítiques públiques, la democràcia i… espera, qui ha dit res d’elefants?
Com ha influït Ferreries en la teva visió de la participació?
Aquí la política és més tangible, la gent es coneix i el vincle amb la comunitat és fort. Això connecta molt amb el que defensa Lexie.
I com veus Ferreries per als infants?
És una miniciutat ideal en molts aspectes: segura, pròxima i això dona molta llibertat i autonomia als infants. Però parlant d’infància hi ha mancances greus: hi ha parcs en molt mal estat, barreres físiques i espais com l’skatepark completament abandonats.
Aquí s’obren també oportunitats per donar veu als infants i ajudin a repensar aquests espais. Ells saben què necessiten.
La política al igual que me passa amb els meus fills, és un món que tot i comptar amb un Màster en política no acabo d’entendre del tot.
Per què recomanaries el llibre?
Perquè és una porta d’entrada a un tema que sovint es veu complicat per als infants, però que realment forma part de la seva vida quotidiana.
Crec que pot ajudar les famílies i les escoles a parlar de la política d’una manera positiva i inspiradora.
I, sobretot, perquè és una història divertida, amb una protagonista valenta i decidida que segur que encantarà als petits lectors!
