DFerreries/ Quatre-cents exemplars venuts de la primera novel·la d’una escriptora de 82 anys mereixen una petita recerca dins el nostre poble. Per què ha passat? Quin ha estat el secret? Hem recollit les opinions de diferents persones. Ens referim a la novel·la Solatges, escrita per Conxa Pons:
Joan Pons. Escriptor. Acaba de publicar EL GOS DE CAMUS
A vegades es produeixen miracles. Una flor que s’entesta a créixer entre una encletxa d’un penyal a la vora de la mar d’una llavor que ningú sap -tal vegada un ocell, potser el vent?- com hi ha arribat o un raig de sol que s’obre pas entre els núvols un dia tapat i que es reflecteix damunt la plata brunyida de la mar.
O que una escriptora de 82 anys publiqui la seva primera novel·la i que aquesta sigui una meravella amb tots els ingredients que ha de tenir aquest gènere literari que ens conta i que ens ha contat. (…)
Na Conxa Pons ha escrit una meravella, una petita obra mestra. I ho ha fet perquè ha sabut escoltar i recollir en el recipient de les paraules la riquesa oral rebuda.
I el miracle ha estat possible perquè hi ha introduït en el cafè un ingredient imprescindible: el sucre de l’amor.
Un sucre que no treu del tot l’acidesa del cafè però que l’equilibra i converteix la mescla en una beguda perfecta i apreciada a tot el món.
Marc Truyol. Pagès jubilat. Escriptor
Tal vegada dir que als pobles petits tots som família seria un poc exagerat, sí que podem ben afirmar, però, que tots ens coneixem. Per això, quan qualcú es decideix a escriure una història (així en minúscules) de ses seves vivències personals, el que fa, conscientment o no, és escriure la història de tots.
I si quan aquesta història, que se’ns conta ben clara i entenedora, està escrita amb sa sinceritat, valentia i bona prosa amb que ho fa na Conxa, ens és molt fàcil posar cara i ulls als personatges que hi surten i per això xalam tant amb la seva lectura.
Pens que tot els qui de vegades hem fet qualque escrit, així, per pura afició, tenim dins es cap històries que voldríem traslladar a n’es paper, però sempre, per pitos o per flautes, no la feim. Perquè sí, és ben cert que escriure un llibre no és gens fàcil. Fa falta posar-s’hi en serio, carregar-se de voluntat i fer fora sa vessa. I na Conxa ho ha sabut fer. Quina sana enveja que me fa!. I quina sort que a n’es nostro Semblancat tinguem (a més de gent valenta, feinerea i emprenedora per es negocis) músics, pintos, glosadors, escriptors, etcètera, que en sa seva labor perpetuen sa nostra petita i local història. Sa història de tots.
Pere Al·lès. Llibreter
Ha estat el llibre més venut de l’any a Ferreries. Crec que s’ha llegit tant perquè és la crònica novel·lada de personatges coneguts i reconeixibles. Molta gent ha agraït la dignificació d’un personatge com na Fina així com el reconeixement al món femení de llavors. I sobretot s’ha llegit tant perquè està molt ben escrit.
Sebastià Rotger. Escriptor. Periodista. Sociòleg. Investigador
Me l’he llegit d’una tirada, com si fos una delicatessen. L’escriptura de Conxa Pons és àgil, precisa, culta, rica en vocabulari i amena. Desperta emocions no només entre els seus congèneres sinó també entre les noves conhorts de lectors, àvids d’una narrativa incardinada en ‘l’habitus’ d’un temps passat, sistematitzat pel sociòleg Pierre Bourdieu.
La novella escriptora s’endinsa en la narrativa memorialística per a recordar personatges i succeïts incardinats en la intrahistòtia d’una petita comunitat. I amb la seva trepidant tècnica discursiva els insufla aires de vida (com Miguel Ángel al seu David marmori quasi perfecte: habla!!) Conxa transita amb indubtable èxit narratiu per les senderes d’un text pautat de reminiscències socials i evocacions familiars d’un pretèrit no llunyà que l’escriptora vol rescatar dels embornals de la postmodernitat.
Víctor Martí. Escriptor. Creador de l’app NYETA MÓN, disponible a GOOGLE PLAY
Ha estat una autèntica xalada llegir-lo, pel seu estil àgil, directe i sense floritures innecessàries, però carregat de sentit i de sentiment. L’he escoltat un parell de vegades i, en fer-ho, tant m’emocionava fins a les llàgrimes com em feia somriure, o riure obertament, o m’indignava, o em feia entrar malenconia, o em feia reviure moments d’aquell passat que tan delicadament has estat capaç de recrear… Per fer un símil modern, ha estat com si ella hagués viatjat en el temps amb un arreu d’aquests d’avui en dia i hagués fet un munt de videos curts d’escenes d’allò que passava en aquella època i els hagués pujat a les xarxes d’internet, perquè tothom els pugui veure i disfrutar. Gràcies, Conxa, per aquesta petita joia inesperada que ens has regalat. I esperam que hi tornis prest!.
Samuel Enrich, co-propietari del restaurant Delit
Solatges ha estat un regal que ha fet na Conxa al poble. M’ha encantat la seva forma d’escriure . Sé que és difícil publicar però esper i desitj que se’n venguin molts perquè s’animi a publicar més.
Anna Seguí Martí. Carmelita descalça. Escriptora. Bloggera
No el podia deixar. Estic emocionada. Agraïda d’aquest llibre que m’ha tornat situar al Ferreries de la meva infància i joventut. Un regal pel poble. Un tresor valuós. Real com la vida mateixa. Qui llegeixi aquestes pàgines no sols disfrutarà, sinó que reviurà la història sempre viva. Ha aconseguit que el passat recobri existència i vida.
