DFerreries. El passat diumenge 23 de març, l’Entesa de Ferreries va fer un dinar de companyonia en que es va fer un reconeixement als regidors i regidores de l’anterior mandat municipal i es va retre homenatge a qui fou regidora i fundadoral de l’Entesa, Joana Febrer Rotger, quan fa poc més d’un any que ens deixà.
Aquesta part de l’acte fou conduida per la també ex regidora Maria Pons Pons qui va voler recordar a na Joana Febrer a través de les seves paraules fetes literatura. I és que Febrer, a part del compromís social i polític amb el seu poble, era una amant de la llengua i de la literatura i una brillant articulista i escriptora. L’acte consistí en combinar fragments d’articles i narracions escrits per na Joana i les cançons que a ella més li agradaven interpretades per a l’ocasió per Anna Janer i Margui Juanico.
Aquí teniu part de la intervenció de Maria Pons Pons que anava introduint els diferents textos de na Joana que diverses persones van llegir:
“Avui que ens hem trobat tots aquí volíem aprofitar per fer un record homenatge a na Joana Maria Febrer ara que fa poc més d’un any de la seva mort. Na Joana ens deixà molts regals a tots aquells que tinguérem la sort de conèixer-la: a la seva família, l’amor i la cura que sempre els va tenir; als seus amics, l’alegria que transmetia i a Ferreries i a Menorca, el seu compromís polític honest i desinteressat. Personalment, record la pau i la tranquil·litat que na Joana transmetia en les reunions a ca seva en els meus primers anys a l’Entesa o les llargues converses sobre literatura a la biblioteca en el grup de lectores o a la camilla del seu menjador. Avui emperò volíem recordar un dels regals més valuosos que ens feu a tots: les seves paraules fetes literatura. Na Joana l’any 1995, en una de les ocasions en què quedà finalista del Premi de Narració Curta es presentava a sí mateixa com a escriptora amb les següents paraules: “Amb lentitud i una mica tard em vaig anar afeccionant a escriure d’una manera cada vegada més engrescadora. Omplir uns fulls blancs, dibuixar-hi paraules amb l’ànim d’expressar vivències, sensacions i sentiments, és per a mi un repte gratificant” i acabava: “Esper seguir aprenent i trobar el temps suficient per convertir-me en una àvia que escrigui històries fantàstiques per a contar als seus nets”. L’aplec que volem compartir avui són la mostra que ho va aconseguir amb escreix!
Després de 13 anys de corresponsal a Ferreries per al Diari Menorca, na Joana inicià una col·laboració quinzenal a la Revista de Ferreries. En la seva secció, anomenada Contraportada, na Joana feia crònica de tot el que li semblava interessant del nostre poble: els canvis polítics, les mancances i els valors del poble, la situació del jovent i dels majors…
Na Joana també quedà finalista tres vegades del Premi de Narració Curta Illa de Menorca.
La permanència de la màgia dels records dels seus primers anys és tema també de El misteri dels vestits esquinçats. Na Joana hi evoca una infantesa feta de jocs, d’amor familiar i també de màgia! A la narració Un esdeveniment màgic, na Joana ens conta que, de petita, quan amb les seves germanes cercaven esclata-sangs a les tanques de devora Ruma Nou hi van trobar un rotlo de bolets amb pastilles de xocolata a sota! Eren les fades o els follets del bosc que n’havien obrat el miracle? O Déu o el Jesuset, els sants o els màrtirs? -es demanava na Joana.
Na Joana va col·laborar també amb la nova época de la revista DFerreries amb una sèrie d’articles de caire més introspectiu i de reflexions personals.”
Aquest recorregut literari per l’obra de na Joana Febrer va acabar amb un fragment de Quinze hores, nou-cents minuts, cinquanta-quatre mil segons, obra mereixedora del premi Francesc d’Albranca. Un premi que ella, precisament, sent regidora va saber impulsar i que, anys més tard, va arribar a guanyar. El tancament d’un cicle!
