Per Silve Pons/DFerreries. En poc més d’una setmana vam conèixer que Damià Coll (Ferreries, 1960), havia guanyat dos premis fotogràfics. Un mes de març fructífer pel fotògraf local especialitzat en la fotografia de natura. No hem volgut deixar passar la ocasió per mantenir una conversa amb aquest enamorat de la imatge i de Menorca, dues passions que, unides, el fan gaudir d’una manera única.
Quan vivia i treballava a Barcelona, en Damià s’acostumà a fer llargues caminades. Al principi sortia a caminar amb la càmera al damunt, però amb el temps s’adonà que el que feia realment era agafar la càmera i sortir a caminar. Des de llavors han passat cosses, en Damià ha anat investigant i perfeccionant tècniques fotogràfiques i ja té publicats tres llibres: dos conjuntament amb Lluís Guash i un, “Mianorca”, on l’essència és la unió del propi autor i Menorca. 15 anys en què no ha deixat de sortir a fer fotos. “Les matinades i els fosquets és quan trobes la millor llum per fer les fotografies que jo cerc”, confessa.
Fidelitat en allò que cerques
Ens explica en quin moment es troba ara mateix: “Ara surt amb la intencionalitat de cercar la meva manera de ser en el paisatge”. En Damià s’autodefineix com a solitari, introvertit i sensible i el que cerca en la fotografia ara mateix és aquesta tranquil·litat, la calma i el silenci que emana la Menorca de l’aubada. “La sensibilitat és imprescindible per fer el tipus de fotografia que jo faig – explica- tenguis la càmera que tenguis. L’important no és la càmera que fas servir, sinó el moment què vius. Has de ser fidel a n’allò que vols aconseguir, en allò que cerques. No t’has de desviar del camí i en algun moment la màgia succeeix.”
Vull saber què sent el fotògraf en aquest precís moment i en Damià ho té clar: “Emoció! Tindras molts més dies perduts que guanyats, però en el moment en què dispares, t’ha d’emocionar, si açò no succeeix, no dispares. Hi ha d’haver una narració entre el moment que vols fotografiar i tu; s’ha de produir un diàleg”.
La Natura
Tot el que està relacionat amb la natura l’atreu, de fet els dos premis aconseguits aquest passat mes de març hi estan relacionats: el Premi a la millor fotografia de senderisme dels Premis de Fotografia de Muntanya de Palma i el Primer premi de la categoria Geologia Estructural, de Geofotos de Catalunya. Presentar-se a concursos d’aquesta temàtica no és una finalitat, “Ja que tenc fotos m’hi present, però no és l’objectiu final”. En Damià confessa que tantes sortides al camp han fet que conegui Menorca quasi pam a pam i ara cerca quelcom més: “Vull descobrir una altra Menorca que m’identifiqui, la de la calma, el minimalisme, la lleugeresa…la que em permeti jugar amb les tonalitats…”. Aquí feim una aturada perquè en Damià em parla en termes quasibé pictòrics. Però no era fotògraf?…Em convida a mirar algunes de les seves darreres fotografies on ha experimentat precisament amb aquestes tonalitats lumíniques a les que es referia i em sembla estar contemplant quadres de Sorolla. No debades en Damià sent fascinació per la pintura i reconeix que la càmera l’hi ha obert la porta a poder-se expressar, a ser creatiu. Ara entenc la similitud. Seguim observant les seves fotografies i veim cels pictòrics i composicions minimalistes. Algunes fotos es podrien fer passar per aquarel·les; quina perfecció!. Ara entenc el viatge personal cap a la senzillesa. No hi ha millor manera d’entendre un artista que a través de les seves obres.
I la Inteligència Artificial?
No vull acabar la conversa sense demanar-li per el tema d’actualitat, i vull saber la seva opinió sobre el tractament de la fotografia amb IA. Ell reconeix que en un principi es mostrava conservador pel que fa a n’aquest tema, “purista” és la paraula que fa servir. Ara considera que la IA aplicada a la fotografia pot ser una bona eina per escurçar camins perquè t’ajuda a avançar en certs aspectes que havies de fer manualment, però que has de tenir clar quin és el resultat final al que vols arribar. “El resultat final ha de transmetre i per açò hi ha d’haver aquella sensibilitat de que parlàvem abans. Una fotografia pot estar editada, però mai adulterada. Una fotografia, encara que facis servir la IA en el procés, al final ha de tenir veritat” .
