SILVE PONS/DFERRERIES. L’Associació de Vesins s’Enclusa ha organitzat el VII Premi Joan López Casasnovas de codolades que es lliurà fa unes setmanes. Marc Barceló Febrer, amb el pseudònim “Eixarmador”, n’ha resultat guanyador d’aquesta edició amb la codolada “Paper banyat”.
D’entre les 8 obres presentades, el jurat format per Pilar Vinent, Vicenç Marí, Francesc Florit Nin, Miquel Àngel Adrover i Maria Pons Serra, com a secretària, n’ha destacat de la guanyadora “el to narratiu de la composició, ja que es desplega una història amb un inici, un desenvolupament i un final ben marcats, fet que aporta una gran unitat a la composició i que convida a seguir amb atenció les paraules del narrador. Els fets que s’expliquen es presenten amb to reivindicatiu i alhora humorístic. A valorar especialment l’actualitat del tema que es planteja, molt lligat a les tortuoses peripècies que viuen els pagesos amb la paperassa administrativa i la burocràcia, una queixa que desperta simpatia i complicitat”.
En Marc Barceló, ferrerienc de 1995, va començar a interessar-se per la glosa molt abans de saber què és una codolada. Fou al Casal de joves de Ferreries quan just tenia 13 o 14 anys. A n’aquest edat s’interessà pel glosat i anava a escoltar-ne sempre que podia. El programa Alternanits va fer un taller a Santa Eularieta per aprendre a sonar porgueres, la tonada que acompanya el glosat, i cap allà que hi anà en Marc. El taller el donaven en Bep “Pipa” i en Pele. I així, va anar aprenent a sonar i a glosar. Als 18 anys s’atreví amb la primera glosa improvitzada i a partir de llavors, no ha deixat el món del glosat. “Els dos grans referents meus del glosat són en Bep “Pipa”i en Xec Morlà, “en Barbatxí”. Ells havien après a glosar enmig del camp, a la manera antiga, quan no passaven tanta pena perquè tot sortís perfecte. Ara a lo millor pecam de massa puristes, jo inclòs” explica en Marc.
Pel que fa a les codolades, l’experiència és més recent, va començar fa relativament poc i aquesta amb la que ha guanyat el premi, “és la primera que faig en sèrio”, diu.
Referent a les codolades reconeix que no hi ha documentació escrita ni massa referències en el temps. Els versos han de ser pariats, però no rodolins. En aquest cas va ser a un taller a Cas Vesins on va tenir el primer contacte amb ses codolades. Aquí els referents són més propers: en Zès Coll i en Lluís Mir.
Paper Banyat
En Marc diu que ca estar unes dues setmanes escrivint, repassant i espigolant la seva codolada; “De tant repassar-la me la vaig arribar a aprendre de memòria”, confessa entre rialles. I la temàtica, com a bon pagès, no podia ser altra que la burocràcia: “Tot el temps que perdem fent paperassa és temps que deixam de fer coses importants al camp”, explica en Marc, i remata: ”Hem de demanar permís per tot, fins i tot per entrar dins un torrent a fer net hem de demanar permís. Al camp quan és el moment de fer una cosa s’ha de fer, per exemple els alls s’han de sembrar quan toca, no pots esperar. Idò la paperassa que hem d’omplir, que de cada vegada és més, es mereixia una codolada”. L’humor, la ironia i fins i tot, la sàtira són el segell de les creacions de’n Marc, tant si és una glosa com si és una codolada. La seva visió del món, de la vida, passa per l’humor i per no callar-se les coses, per açò valora tant els espais lliures, oberts a la creativitat.
Els dilluns tenim glosera
Juntament amb n’Edu Coll i n’Aurora Brullet van crear el col·lectiu Glosera i cada dilluns fosquet, devers les 20 hores, es troben a Ca’s Vesins per compartir aquest espai creatiu, “un espai lliure de glosa” on tothom hi és benvingut i convidat a compartir sensacions al voltant del món del glosat. En Marc explica que “na Tònia ens espera amb el foc encès i feim poble, feim xarxa i ens sentim família”. A més reconeix que ell prefereix glosar a un lloc tancat amb la gent ben aprop fent caliu.
El moment actual de la glosa
Em reconeix que la glosa està ben viva ara mateix a Menorca. En Marc es mostra una mica crític amb la creixent explosió “potser excessiva” de glosats arreu. “Està bé que ens comencem a qüestionar si és pertinent glosar enmig d’una plaça durant una fira perquè els polítics de torn han programat un glosat, perquè és lo que toca, o intentar recuperar l’essència del glosat a partir del seu orígen, al final d’unes porquetjades, una celebració familiar o dins una taverna” raona en Marc. El glosat com a espectacle o com a tradició popular? glosat d’escenari o de taula davall sa porxada?…
Ferre per vers
El col·lectiu Glosera ha programat pel proper 29 de març una jornada inèdita fins ara a Menorca. Serà al Pla de l’Església de Ferreries entre les 12 del migdia i les 7 del capvespre i du per nom “Ferre per vers”. Inclourà un recital de Poetry Slam, codolades, un combat de glosat, sessió de DJ i un concert final. Ah i no hi poden faltar unes bones paelles!
PAPER BANYAT
L’amo vol fer net torrent
des matí fins es migdia,
vol eixarmar amb alegria
fins que no hi hagi claror.
Quin panxó!
Desbrossar tanta d’estona!
Justament es des Seprona
passaven per es camí…
I me van dir:
“Que se piensa usted que ‘ase’”?
Jo li digué “Pase pase”,
trobarem un fausonet,
per fer net
tota aquesta torrentera,
sense córrer ni frissera
ni gastar massa saliva.
Pro tota sa comitiva
des civils
van venir molt intranquils,
amb moto, fent “cavallitus”,
un que feia sonar es pitos
com sirenes estridents,
s’altre estrenyia ses dents
i me cridava,
i un altre que derrapava
i s’enduia tot es solc,
de porro que’m ‘grada molt
per fer puré.
Idò sí, vos contaré
que sense fer massa es “pillo”
me van dur an es “cuartelillo”,
per ses mans ben esposat,
i no havia desbrossat
boni res.
I per una ‘ró’ de pes
ja me van ‘mollar’ ses brides.
No és que vagi dir mentides
de Tramuntana a Migjorn!
Se va tractar d’un soborn…
Bona verdura!
Tomàtic que tot ho cura,
lletuga, un manat de sopa
i de vinet una copa
perquè no se’n recordàs.
Vaig dir: nyas!
I em va dir: “Pide el permiso
o la próxima te piso
todo el sembrado”.
I jo com qui veu un “vado”
vaig córrer cap as consell,
sense fer gaire rovell
de lo que m’havien dit.
Es guarda jurat d’un crit,
diu, fins les nou no està obert,
i sé cert
que tothom arriba tard.
Jo, per no acabar fart
d’esperar davant sa porta
me’n vaig anar a fer una volta,
a berenar i fer un cafè.
Com un re
vaig quedar, ja no tenc “tinu”
i eren tots an es “casinu”
es consellers.
Tiren es ‘nostro’ doblers
i es seu el guarden estona
i aquell qui més té no dóna,
sa romana mai va bé.
Dic, entraré!
Per provar de fer ‘s’instància’…
I com una ressonància
va ser de llarg.
Tothom arribava tard
i es qui no perquè no hi era…
A sa filera primera,
sa presidència,
que no tenia ocurrència
de dir-me on ‘via d’anar…
Llavors es des benestar
que no estaven massa bé
me van fer creuar es carrer
per tornar a “puesto”.
Fot qui fot i “viva” el “resto”,
com diria sàvia meva.
I ‘llavonses’ sa gran treva
van esser es de Medi Ambient,
que tenien massa gent
per ser reserva,
i van ‘ver de fer conserva
perquè eren tants…
Jo ja anava amb estirants,
de sa calor que fotia.
S’aire fort, tant que bullia,
començava a fer feredat
des d’ara, mobilitat,
convenia més.
I entre passadís i estrés,
que em tancassin cada porta…
me van dir: ralla amb Mallorca,
amb es de recursos hídrics.
Ja enceníem es ciris…
perquè aquesta fos sa bona.
Però es telèfon no sona
i sembla que comunica,
i se fica
a fer llamps i a fer trons,
un mal temps d’aquell des bons
com aquell mal temps d’abans.
Ja havia ‘mollat es cans,
Sant Pere.
I no hi havia manera
de poder rallar amb ningú
perquè havien caigut
torres de telefonia.
I es torrent que no s’havia
fet net abans,
s’havia desbordat tant
que es paper d’aquella instància
van trobar dins una estància
de Formentera.
I açò era i no era
sa burocràcia,
que per ‘nar tant a la pàssia
perd es papers.
Eixarmador
