S’àvia Corema
vol que ets al·lots
duguin com ella
set sabatots.
‘Cançoneta de s’àvia Corema’,
Francesc Florit Nin, 2025.
MIRIAM TRIAY/DFERRERIES. Sa és tradició que des de les publicacions locals de Menorca preparem una s’àvia Corema il·lustrada per compartir amb tothom. Una que agafa la forma de la creativitat dels diversos artistes menorquins que ens acompanyen. Enguany, ha sigut el filòleg, poeta i pintor ciutadellenc, Francesc Florit Nin (1960), qui ens comparteix la seva versió de la Corema. Un apassionat del dibuix, però també de les lletres, i de la nostra llengua. Potser per açò, i per molts altres motius que segurament no venen al cas, la s’àvia Corema d’aquest 2025 ve acompanyada d’un petit poema, d’una cançó popular, que l’autor ha escrit expressament. Des de DFerreries hem conversat amb ell.
Com ha sigut rebre l’encàrrec per a fer s’àvia Corema d’enguany?
És un goig haver pogut fer la il·lustració de s’àvia Corema d’enguany. Haver col·laborat amb aquesta tradició popular tan polida, que esperem, duri molts anys. Estic molt agraït que des de L’APLM hagin pensat en la meva persona per fer-ho. La veritat és que m’ho he passat molt bé.
I d’on va sorgir la idea de fer-la d’aquesta manera? Com s’ho va plantejar?
Primer de tot, vaig fer una mica de recerca, per posar-me al dia de tot el necessari. Evidentment, jo tenia les informacions de què disposam tots, com a personatge de la nostra cultura tradicional. Però volia investigar, i anar més enllà. Es tracta d’una tradició relativament moderna, del segle XIX, que és quan hi començava a haver edicions populars, quan es va popularitzar la premsa. I és una manera de contar les setmanes, que n’és la seva finalitat real.
Hi ha moltes versions d’aquesta imatge, d’aquesta àvia, que ha anat canviant amb els anys i amb els artistes. He intentat beure de part d’aquest gran ventall que hi ha d’àvies Corema. Però una en especial em va cridar l’atenció. Una àvia Corema eivissenca, que estava feta a través de la tècnica del patchwork, feta de tela. Era una imatge molt popular de la s’àvia, que a més, s’adheria molt a la tradició dels teixits eivissencs.
Amb aquesta idea rondant-me el cap, vaig decidir que la meva s’àvia Corema també partiria d’un collage de teles i teixits diversos. Que havien de ser molt colorits, per oferir una estètica divertida i afable. Ja que, al final, és un personatge destinat, majoritàriament, als infants.
És per aquest mateix fet, que, durant el procés de crear-la, la cara de la meva s’àvia Corema va canviar de forma un parell de vegades. Perquè primer de tot, la vaig fer de la forma més tradicional, que coneixem, amb el nassot gros, la berruga… en definitiva, amb una cara lletja. Però donant-hi voltes, i amb l’ajuda i coherència de la meva dona, vaig arribar a la conclusió que havia de tenir una cara més simpàtica. Així que, tot i que mantén el nas gros, ara no té berruga, i la seva carona és més la d’una s’àvia fina, polida.
Per tant, has fet una s’àvia Corema tradicional, però una mica modificada…
Sí, l’he feta al meu estil, i destinada a un públic infantil, com dic. Però presenta els atributs típics de la representació de s’àvia Corema. El peix, bacallà, el setrill, la graella…
Un setrill que porta dalt el cap…
Sí! Em va semblar una forma divertida de representar-la diferent. A més que tampoc tenia més mans on posar-li. Per tant, vaig decidir que havia de ser un complement del cap. Crec que així és més divertida, i ajuda amb la imatge de s’àvia amable, afable i infantil, que volia representar.
Parli’ns d’aquesta cançó que ha escrit per acompanyar-la.
Seguint amb la mateixa idea d’àvia Corema amable, he volgut donar una passa més enllà, i dedicar-hi també unes paraules, perquè els més petits les puguin cantar.
S’àvia Corema, així com moltes altres tradicions, antigament anava acompanyada de música, de cançons, de lletres. Una part de la tradició que em va atreure i em va interessar a l’hora de fer la meva representació. Vaig pensar que havia d’acompanyar el dibuix, d’un poema, d’una cançó popular.
Cançoneta de s’àvia Corema, és una lletra conformada per heptasíl·labs, amb quartetes. I encara que no hi ha música, la idea és que sigui cantada com aquelles cançons típiques que sempre ens han acompanyat. Com la de: ‘cap pelat titina, sense cap cabell…’.
Pel que fa a les imatges que apareixen en aquesta cançó, fan referència a la vida quotidiana, del que significa s’àvia Corema per nosaltres. A través de la cançó, a més, també l’he poguda caracteritzar una mica més enllà del seu físic, definint-la a través del seu caràcter, què fa, com és…
La lletra apareix al darrere de la làmina que acompanya aquest nombre de DFerreries. I acompanya a una s’àvia Corema, com el mateix autor la defineix, acolorida, simpàtica, amable, i totalment pensada per al públic més infantil. Encara que, mantenint, en tot moment, la tradicional posada en escena d’un dels personatges de la nostra tradició més estimats.
Canviant de terç… té algun projecte futur que vulgui comentar-nos per aquest any 2025?
Sí, d’ençà em vaig jubilar no he aturat. I mira que pensava que tindria una vida més calmada. Però no. Sempre hi ha projectes, i açò és molt bon senyal.
Ara he acabat dos poemaris, que de moment tenc guardats dins un caixó, a veure si els puc publicar prest. Un està centrat en la dansa, en el sentit d’aquesta. Sempre m’ha agradat molt el món de la dansa, sobretot, contemporània. És una manifestació artística que consider esplendorosa. Així, he conformat trenta-dos poemes llargs, dedicats al ball. Creant una sèrie d’imatges i reflexions sobre aquest art, sobre el sentit antropològic de la dansa… què vol dir, per què, d’on ve, quina transcendència té…
Després en tenc un altre, que se centra en la vulnerabilitat de les persones. La idea que no som res. Que hi ha molta ambició, sobre el sentit de la humanitat, però al final no som més que elements de l’univers. Aquesta idea l’exprés en uns vint-i-set poemes.
D’altra banda, i pel que fa a la pintura, per aquest any ja tenc tres exposicions individuals planificades. Dues van lligades entre elles, i seran exposades de forma simultània, a espais pròxims. Una a l’espai Sant Josep, i l’altre a l’espai Xec Coll de Ciutadella. Com dic, ambdues estan relacionades, van de la mà. I tindran lloc durant el mes d’agost.
Un mes després, el setembre, també faré una exposició amb la Fundació Balearia, a Dènia. Concretament a la sala Els Magazinos. Es tracta de la darrera mostra que vaig exposar a l’espai d’El Roser. Faré una selecció de les obres que componien la sèrie, i la portaré cap allà.
A més, també m’agradaria destacar que form part d’Acció Cultural, des d’on conformam un petit grup d’articulistes, que cada dues setmanes publicam un article al diari, sobre la qüestió de la llengua. La situació actual és preocupant, les perspectives i l’evolució de l’ús social de la llengua fan por. Molts de nosaltres estem fent feina per la normalització lingüística. I des de fa dècades deim que açò passarà. Però no hi ha hagut una política lingüística prou seriosa per evitar-ho. I ara el català té problemes. Cada vegada més.
Amb açò estic ara mateix. I n’hi ha ben prou, de moment.
Vella Corema,
tengui un bon dia,
que prest serà
Pasqua florida!
‘Cançoneta de s’àvia Corema’,
Francesc Florit Nin, 2025.
