Deixau-me que avui comenci amb un anunci:
“Venc Dacia Sandero. Ja té uns anyets, però funciona perfectament. Té quatre rodes, un volant, i aire amb la condició que s’obri la finestra a mà, res de pijades amb botonets i coses d’aquest tipus. Preu: a convenir”.
I ara a esperar que me telefoni un hoteler i me’l compri. Ho dic perquè darrerament, són ells els que adquireixen tot allò que està a la venda, i fins i tot allò que no hi està. O no us heu entemut que dues grans cadenes hoteleres han comprat dos edificis sencers a Ferreries? A la gent normal li ve just arribar a tenir un petit sostre, i en canvi, els hotelers treuen el talonari, posen els zeros que facin falta, i tatatxan!, ja tenen casa per als seus treballadors. Ja me perdonareu, però jo no ho trob normal.
Quants de voltros, avui, us podrieu comprar una casa o un pis així, com si res? Quants de voltros en passau un fum per pagar el lloguer o la hipoteca? I quants de voltros no pensau que les nostres administracions haurien de fer més feina per a garantir un habitatge digne a cadascuna de les personetes que els hi pagam el sou? I no trobau, bona gent, que si aquests edificis es podien comprar, no hagués estat una bona idea que se’ls quedés l’administració, per a posar-los a disposició dels qui realment els necessitaven? A Sa Perdiu hi havia 28 habitacions. Devora Vimpy hi havia 10 pisos. No trobau que eren una bona oportunitat? Idò no. Els hem venut a hotelers. Senyors que tenen doblers, que no tenen problemes en pagar, i que així asseguren que els seus treballadors tindran casa quan venguin a fer feina aquest estiu.
Res a dir de les persones que han venut els edificis. Ells simplement han venut. El problema és qui ha comprat i qui no ha comprat. Entenc perfectament que els treballadors a l’estiu necessiten una casa, un lloc on estar. I els hotelers tenen tot el dret del món a fer allò que creguin, dins la legalitat, per trobar una solució. Una altra cosa diferent és que tal vegada no tenguin cap sensibilitat en arreglar-ho tot a cop de talonari, sense pensar en el bé comú i només en la seva butxaca, que ja vessa. Insisteix, qui ha fallat, per jo, són els polítics. Diga-li Ajuntament, diga-li Consell, diga-li Palma, diga-li Madrid, diga-li com vulguis. Cap on miraven? En qui o en què pensaven? Els pagam per a què arreglin els problemes als hotelers o a noltros, simples mortals amb les carteres buides?
Ara correré el risc de semblar com en Trump, i diré allò de que primer arreglam els problemes dels que som aquí, i després ja aclarirem la resta. Però és que no és ben bé així. Què aconsegueixen els hotelers comprant aquests edificis? Que els treballadors que contractaran tenguin un llit on dormir i no emprin, com va passar l’estiu passat, habitacions dels seus hotels. Així poden fer més caixa, poden vendre aquestes habitacions a turistes, i aconseguir doblers. Què aconsegueix Ferreries amb aquests edificis venuts a hotelers? Tal vegada més gent a l’estiu, treballadors que estaran dins el poble? Tal vegada sí, però només durant uns mesos. I la resta de mesos? Pisos buits, tancats, sense activitat. O sigui, esteim propiciant una espècie de lloguer turístic per a treballadors. Ja me perdonareu, però no ho puc entendre de cap de les maneres. Bé, ho entendria si fos un poc mal pensat, però ja tenc prou mal pes cap i ara mateix vull deixar que la neurona descansi un poc.
Senyors i senyores que tenen hotels: si necessiten alguna cosa més, només ho han de dir. No sé, jo els puc regar els ramells dels pisos quan aquests estiguin buits. Me puc oferir també per llevar ses teranyines i la pols que s’acumularà el desembre, gener, febrer, març, abril… Puc recollir la publicitat comercial de les bústies i, si volen, me puc disfressar de menorquí antic i a l’estiu fer rutes folklòriques poble. Al final, per a vostès, sembla que Ferreries no és un poble amb vida pròpia i amb necessitats tant bàsiques com l’habitatge. Per a vostès no som més que un tros de terra on hi ha pisos on poden dormir els seus treballadors. Mirin, saben què? Ja me quedaré jo el Dacia Sandero i, si fa falta, el vendré per Wallapop.
