Per Miriam Triay/DFerreries. Gabriel Julià Seguí (Palma, 1933), és un reconegut divulgador menorquí. De mare ferrerienca, encara que nasqué a Mallorca, es traslladà a Ciutadella l’any 1939. Conegut per la seva implicació en les arts i la història, com a divulgador i autor de diversos reculls i estudis; amb la seva darrera obra ha volgut mostrar el paper de la dona en la història menorquina, i donar-li el seu protagonisme.
Noms propis (femení, plural). Dones en el món cultural de Menorca, és un recull de biografies, més o menys de la mateixa extensió, que pretén posar llum, i donar el valor corresponent a les figures femenines que destacaren, d’alguna manera, en els segles XIX i XX. Dones que, tot i haver fet algun tipus d’aportació a la història menorquina, poca gent coneix o en parla.
NOMS FEMENINS I PLURALS
37 noms propis i femenins són els que apareixen en aquesta nova obra de divulgació de Gabriel Julià. Centrats, sobretot, en els segles XIX i XX, i en figures que feren alguna aportació material, tangible, que avui en dia encara podem observar. Com un poema, una composició musical o un estudi científic.
Segons l’autor, aquesta obra s’ha fet sense cap pretensió, més que començar a divulgar molts d’aquests noms. Com a biografies de dones menorquines que també formaren part de la nostra història. Un recull que pretén obrir una porta per tot el que pot venir després. Un després que cerca rompre amb el paradigma establert. Com bé diu Rosa Gornés en el pròleg d’aquest mateix llibre: “la història ha estat escrita pels homes i des de la seva visió com a protagonistes principals”, i a afegeix: “necessitam referents femenins, treure a la llum els que han restat amagats i visibilitzar els presents”.
En aquest sentit, i a la presentació d’aquest mateix llibre, del passat 18 de gener, a la Fundació del Comte Torre-Saura, la qual vaig tenir el plaer de dur a terme, hi ha unes paraules que vaig dir i m’agradaria reproduir: “Estem cansats de sentir i veure únicament noms masculins als nostres llibres. Per açò, quan es demana on són les dones, moltes vegades la resposta ha sigut que no n’hi havia, que estaven tancades a casa, i no feien gaire més. Idò és mentida. I aquest llibre ho demostra”.
DONES, MOLTES
Així, entre aquests 37 noms, en trobam d’una mica més coneguts, com na Maria Àngels Cardona, na Nina Camps, n’Anita Piedrabuena o les germanes Llabrés Piris, o de totalment desconeguts per nosaltres, com la mare Mercedes Utzet, la brodadora i artista, Catalina Narváez, o la soprano Juanita Capella. Noms que, al cap i a la fi, no hem estudiat, i moltes vegades, no sabem per què són coneguts, o per què, en el cas de Maria Àngels Cardona, donen nom a un institut. O persones que, com és el cas de Juanita Capella, tot i ser reconegudes a nivell internacional, aquí no en parlam.
Sabíeu, per exemple, que a la Mare de Déu del Toro tenim tapissos fets per na Catalina Narváez? Una il·lustre pintora i brodadora, coneguda per haver donat valor a l’art oblidat del brodat; i reconeguda a nivell nacional. O heu sentit parlar mai de na Maria del Pilar Escandell? Qui, a part de ser de les primeres dones en impartir classes d’Educació Física a un institut de l’illa, també va crear el Grupo Folkòrico Menorquín, des del qual va fer una gran tasca de recuperació de la música dels balls més populars conservats per la pagesia menorquina.
Dones, totes elles, clau per la nostra història, d’una manera o altra. Que ens posen en el marc internacional o nacional de figures cèlebres, o que a nivell local feren una tasca cabdal. Però que desconeixem. O almenys, no difonem com hauríem.
UNA FERRERIENCA, ENTRE MOLTES DONES
D’entre aquesta quarantena de dones menorquines i històriques, trobam a una ferrerienca, bastant coneguda, almenys, per donar nom a un institut públic del municipi de Ciutadella. Na Maria Àngels Cardona Florit. Nascuda el 1940, va ser pionera en l’estudi de la flora a través dels seus cromosomes i en estudis de protecció paisatgística. Com bé explica Gabriel Julià al llibre.
“És una de les persones que des de l’àmbit de la botànica i de la genètica, més ha contribuït a l’estudi i al coneixement de la flora de Menorca i de les Illes Balears, especialment de la flora endèmica. Autora de referència imprescindible tant en el camp científic més avançat i innovador com en el camp de la divulgació i gestió del nostre patrimoni natural va ser, des de la ciència ecològica i des de la militància ecologista, una de les precursores amb visió integral de la gestió del territori, clau del desenvolupament sostenible que fonamenta i justifica la Menorca Reserva de Biosfera d’avui”.
La seva important tasca, i aportació a l’illa, feren que el poble de Ferreries, on havia nascut, li dediqués un carrer. I que l’Ajuntament de Ciutadella la declarés Filla Il·lustre el 16 de gener de 1992, a més de posar el seu nom a un dels instituts de segona ensenyança.
Esperem que, a partir d’obres com aquesta, i moltes altres que s’han vist en els darrers anys, amb la mateixa voluntat divulgadora, es doni la importància merescuda a la figura femenina a Menorca. Perquè són moltes més les dones que van fer història a Menorca. I són molt poques les que avui dia coneixem.
