El cantautor David Vidal, del que ja vam parlar en la revista DFerreries n44, acabava el 2002 enregistrant un nou disc. En aquell moment residia encara a Mallorca i després d’haver provat sort amb un primer disc ens sorprenia amb el seu treball “Estalactites”. En aquesta ocasió va continuar amb la mateixa fórmula de l’anterior. Les cançons estaven interpretades bàsicament amb dues guitarres, de nou amb el guitarrista Jaume Tugores i també amb el mateix tècnic de so n’Antoni Noguera. David posava ell mateix les segones veus a les cançons; una possibilitat que donava el fet de gravar en pistes. Es va gravar a l’Estudi Audiosuit i va ser la discogràfica Blau/Discmedi l’encarregada de la distribució i gestió d’edició. Si bé aquestes produccions van catalogades i distribuïdes als canals de la discogràfica, la major part de vendes es realitzava als concerts pels mateixos autors.
En el llibret del disc, el text de cada cançó està encapçalat per una citació d’un autor diferent (tal com Agustín García Calvo, Luís Cernuda, Fernando Pessoa, etc.), per deixar entreveure que un sempre s’abeura de diverses fonts. Entre les dotze cançons trobam “Algun lladre”, traduïda del seu amic i poeta d’Alacant Ramón Cifuentes.
“Estalactites” estava pensat com la segona part d’una trilogia que havia començat amb “Argila” i que acabaria amb “Aire en zel” com explicava l’autor en el llibret interior. Però que afegia… “El que no sé és què pot passar (ja que l’amor no requereix hores extres) durant els següents tres minuts…”
Amb aquest disc, David Vidal consolidava una manera de musicar els poemes amb estil molt personalitzat. La senzillesa de les guitarres i la veu cantada com un aire natural i sincer obrien un camí per l’oient a entrar en el món que oferia l’autor. Amb l’ànima al descobert els sentiments expressats es feien cançó i els poemes navegaven màgicament per entre els compassos de les guitarres.
En les presentacions del disc sempre va estar acompanyat del guitarrista Jaume Tugores. Es va poder escoltar al Parc de la Mar de Palma de Mallorca en la XX edició de Cançons de la Mediterrània, o a les Pedreres de s’Hostal de Líthica de Ciutadella dins el cicle de Nits Menorquines. Van actuar a diversos espais de Barcelona i també vam poder escoltar la presentació al pla de l’Església de Ferreries.
