Per C.M./DFerreries. El muntant que entra a l’Ajuntament de Ferreries aquest 2025 és important. Projectes relacionats amb aigua, educació i infraestructures esportives s’enduran bona part dels recursos interns de contractació, a banda de suposar un repte, a l’hora de licitar, en un temps en què molts concursos públics queden deserts. Tanmateix, Pedro Pons és optimista, i la llista de projectes i inversions és llarga. D’altres reptes, però, reconeix que no dependran només del pressupost que ja han aprovat, sinó de negociacions i feina amb propietats privades, com és el cas de l’aparcament de Cala Mitjana, el lloguer del qual acaba aquesta temporada d’estiu. De tots aquests reptes en xerram aquest primer mes de l’any.
Comencem pel principi: quina és la prioritat, pel que fa a projectes, que heu plantejat per aquest 2025?
El primer repte serà el fet d’executar tota la doblerada d’inversions i finançament que arriba d’altres administracions. Tenim molt de finançament que arriba del Consell, molt que arriba del govern autonòmic, a través de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), i encara hi queden Fons Europeus. El problema no és tenir aquests diners, sinó executar-los. Ara mateix, a Menorca hi ha molts projectes d’obra que s’han de licitar i executar per part de les constructores en un territori que, no hem d’oblidar, és petit i finit.
És per aquest motiu que, a principis d’aquest mes, incorporam a una persona, de caràcter tècnic, que estarà enfocada de manera exclusiva a contractació. Som un dels municipis on més feines tindrem de licitació, dintre del 2025. Així que el repte és licitar en temps -cosa complicada a dintre de l’administració, perquè tot és molt lenta- i en condicions que siguin atractives per les empreses. Aquestes condicions han volgut dir posar preus prou atractius. No inflar-los, però sí cobrir-mos les esquenes.
Podem concretar quins seran aquests projectes?
Els principals projectes són: per una banda, els 1,6 milions d’euros de l’ITS de 2023 per executar cinc projectes del cicle de l’aigua dins Ferreries, com és la nova canalització dels pous fins a l’entrada del poble, els dipòsits de captació nous pels pous actuals, acabar de renovar la xarxa que resta pendent, i els dos darrers tenen a veure amb l’explotació d’un pou existent a la zona de Son Mercer de Dalt, que ajudarien a no carregar tant els actuals. La nostra idea és ajuntar tres d’aquests projectes per treure una única licitació, i fer-la més atractiva. Dintre de l’ITS 2024-2025 també hi tenim 1 milió d’euros per a la reforma de la xarxa d’aigua potable de Cala Galdana, que es va fer quan es va crear la urbanització i està en molt mal estat. A més, hi tenim la reforma dels miradors de la mateixa urbanització, que són 225.000€, així com la compra de la parcel·la de la muntanya de S’Ermita que encara és propietat privada, just a la falda. D’aquesta manera, podrem començar a fer feina en els camins, que estan en molt mal estat.
I pel que fa a inversions que no arriben de l’ITS?
Altres projectes que tenim són la reforma del pati de l’escola Castell de Santa Àgueda, que serà de les primeres licitacions que traurem. Aquesta obra és a través d’un conveni de l’IBISEC, i que finança el Govern Balear. Dintre d’aquesta obra hi hem inclòs la reforma de la casa des bidell, per transformar-los en aules, així com una altra reforma de banys de l’escola. Tenim una obra que no hem inclòs dintre del pressupost, però que esperam tancar a principis d’any amb el Consell, i és la reforma del poliesportiu vell. Una vegada signem el conveni amb el Consell, els fons vindran de la institució insular.
I amb els Fons Europeus, què s’executarà?
Hi havia projectes que l’anterior equip de govern havia començat a rodar i tenia finançament per executar, com és el cas de part de les obres de Cala Galdana. Però els projectes estaven en un estat molt embrionari. Els Fons Europeus sembla que estan molt bé. Però jo no els vull. Són molt complicats de gestionar, executar i justificar, i no tenim prou personal per dedicar a una sola persona a Fons Europeus. A banda que hauria suposat haver d’aturar tots els altres projectes. També hem de tenir en compte que els Fons Europeus, si no s’executen en temps i forma, s’han de tornar amb interessos. Afortunadament, amb l’ITS hem pogut tornar a finançar aquests projectes, de manera molt més flexible.
Mirem els reptes de cara a la temporada turística: com tindrem l’aparcament a Cala Galdana?
El problema, i el repte, continua essent el mateix: la manca d’aparcament. És un problema compartit amb Ciutadella, perquè no hem d’oblidar que Serpentona és competència del municipi veí. Hem vist, a més, que Cala Galdana, i concretament l’aparcament de Cala Mitjana, s’empren cada vegada més per part de visitants que van a altres platges del sud. S’ha de dir que l’any passat vam poder ampliar aquest aparcament gràcies al decret de simplificació administrativa, que permet aparcar en rústic. És una mesura que tornarem a emprar aquest 2025, i que millorarem fent un accés directe, obrint un portell per a pas de persones, cap a la platja de Cala Galdana, i no hagin de sortir a la carretera. El repte important, tanmateix, serà, de cara a l’any 2026, veure què passa amb la part de l’aparcament que depèn del Consell i que lloga a una propietat privada. Estem explorant conjuntament diferents opcions per poder emprar tota la tanca a partir de 2026 i mantenir aquest aparcament, perquè serà un problema important si la perdem.
Un altre punt calent al poble, per potencialment problemàtic, és el torrent. Ho hem vist aquest estiu passat a Es Mercadal i Alaior, i l’anterior a Ferreries. S’hi preveu alguna actuació per evitar desbordaments?
El torrent urbà el tenim bé. Tanmateix, sí que tenim pensada una actuació al primer pont, on es troba tota l’aigua que arriba de Sa Terra Roja, de Sant Pere i de Sant Patrici, i que es troba devora la nau municipal del polígon. El que passa amb aquest primer pont, on es troba la riuada, és que és el més estret de tots. Volem encarregar un projecte per veure quin volum d’aigua podria absorbir i què s’hi podria fer per evitar les inundacions al polígon. Enguany volem tenir el projecte, pel 2026 poder executar l’obra pertinent.
El passat desembre es va anunciar la inversió de 3 milions d’euros per a la rehabilitació del Castell de Santa Àgueda, que executa el Consell. Quin paper hi tindrà l’Ajuntament?
El finançament arriba del govern central, però l’ha d’executar el Consell Insular. El que sí que estem fent és veure de quina manera podríem aprofitar les antigues escoles de Santa Cecília per fer un punt d’informació del que es podrà trobar a dalt. És una idea que crec que compartim amb el Consell, de manera que si les hem de cedir, hi estem totalment a favor. També estem mirant un possible aparcament. És un punt conflictiu, però hem de trobar una solució per crear un aparcament per una nova atracció turística que serà de tot l’any, a la que hem de dotar d’una bona infraestructura. Col·laborarem amb el Consell amb el què puguem.
Un altre projecte depenent del Consell és el de S’Enclusa. Hi haurà novetats dintre del 2025?
Efectivament, aquest és un altre projecte que depèn del Consell, però sembla que dintre d’aquesta legislatura començarem a veure moviment. Per ara, hi ha una partida de 2 milions d’euros per començar a executar el projecte de S’Enclusa, que està per acabar de definir; i que tampoc donaran per fer-ho tot. Cal tenir en compte que aquests doblers segurament ens hauran de servir, primer, recuperar els edificis, desbrossar i dotar de serveis urbans. No hi ha clavegueram, llum ni aigua. A part, hem de veure com gestionam el moviment de gent. Una de les parts d’aquest projecte xerra de mobilitat sostenible, i una de les idees, xerrant amb el Consell, és augmentar la borsa de places d’aparcament fixes dintre del poble. Així, ja hem signat un conveni que ens permetrà emprar part d’aquest finançament per ampliar una zona devora del torrent -i convertir aparcaments en línia a aparcaments en bateria, guanyant 40 places més-. Seria d’es d’aquesta zona, on també s’inclourien aparcaments de càrrega de cotxes elèctrics, d’on sortiria un l’autobús elèctric que faria els viatges cap a S’Enclusa.
