Recentment, he tingut l’oportunitat d’assistir a una xerrada sobre valors humans que el Rinpoche fundador de l’acadèmia Akasha Academy va donar. En aquesta xerrada, entre molts missatges interessants va dir “hem d’entendre, d’una vegada per totes, que no estem sols en aquest món, que estem connectats amb tot i amb tothom; i que individualment no podem sobreviure”.
Aquesta mentalitat individualista existeix en totes les cultures i països, des d’orient a occident, incloent Nepal. Aquest país, encara no ho ha entès i, tot i que per constitució estigui abolit, continua permetent i alimentant una jerarquia de castes intrínseca dins la societat, on cada grup té la necessitat de demostrar que són millors que els altres.
Però, i amb la religió? Han aconseguit que totes les religions convisquin en pau? Des de fora, es projecte Nepal com un país de pau entre religions, i els nepalesos, amb molt d’orgull, afirmaran que sí, que les religions s’entrellacen i que tothom viu en harmonia. I definitivament és així amb l’hinduisme i el budisme: molts hindús segueixen la seva religió però practiquen el budisme com a filosofia de vida; ells veuen molts elements en comú entre les dues religions, i es pot veure en el dia a dia. Llocs emblemàtics com Swayambunath compta tant amb una stupa com amb un temple, sent un lloc d’unió per la societat, on pots trobar budistes fent el kora alhora que hindús celebrant els seus rituals. O Bungamati, on el temple té aspectes d’ambdues religions.
I és cert que, a Nepal, no hi ha hagut violència o disturbis importants a causa de les religions; és això suficient per a tots els practicants de les religions per sentir-se segurs i acceptats?
Religions com l’islam i el cristianisme, són minoritàries en aquest país, i els seus practicants asseguren que la població i el govern s’omple la boca xerrant de pau entre religions precisament per aquest motiu: mentre que els grups minoritaris romanguin petits i no creixin, se’ls acceptarà i la pau persistirà; quan se’ls veu créixer se senten amenaçats i redueixen els seus drets.
Els musulmans, per un costat, experimenten islamofòbia amb el creixement de la força Hindu Nationalist tot i que la religió es practica a Nepal des de fa centenars d’anys.
I, per altra banda, tot i ser, per constitució, un país secular, el govern està prohibint certes pràctiques del cristianisme ara que està a l’alça. L’any 1951 no hi havia cristians a Nepal, l’any 1961 només 458; i l’últim cens estima uns 545.000 en l’actualitat.
De qui és la culpa d’aquest ràpid augment de conversió?
Els hindús culpen als missioners que estan forçant gent amb la seva pròpia cultura i tradicions, amb mentides especialment als més ignorants i desfavorits.
Pels cristians, el sistema de castes implementat per l’hinduisme, ha desprotegit i humiliat tant als més pobres (dalits o untouchables), que ara se senten protegits per una nova religió que no fa diferències.
Hores i hores de converses amb companys de feina, tant hindús com budistes com cristians, escoltant i compartint les seves vivències com a practicants de diferents religions, m’han fet veure la situació totalment diferent de com ho feia abans i m’han ajudat a entendre cada un dels seus punts de vista. Però també han fet que, més que mai, rebutgi aquest fanatisme que existeix en cada una de les religions del món i que ha fet molt de mal al llarg de la història (i continua fent). Des de Nepal a Espanya, és important deixar de banda les diferències, no podem esperar que tothom sigui igual. Com deia Rinpoche “no només hem de tolerar aquestes diferències, sinó també apreciar-les i aprendre a cooperar junts”.
