Volia ser pètal, tendre i per sempre.
La pell clamava enfilar-se,
com l’agulla que broda històries.
Cosint l’abisme de la criança,
entre desordre i bonança.
I quan la saviesa es presenta, ens dirà
que l’elegància serà la millor evidència.
Olga Febrer Torrent
