C.M./DFerreries. Agustí Rodríguez (Maó, 1981) dirigeix el Centre de Geologia de Menorca des que va obrir les portes, el 2014. Després de llicenciar-se en Geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Rodríguez va ser durant deu anys (2005-2015) professor d’Hidrogeologia a la Universitat de Girona. A banda de la feina com a director del Centre de Geologia, la seva principal ocupació en l’actualitat és la gestió de l’aigua com a soci d’una empresa gironina. De fet, és el redactor dels plans de gestió de l’aigua de tots els municipis de Menorca i d’una part dels de Mallorca. Conversam amb ell de la diversitat i varietat geològica de Menorca, de la influència de la geologia en els ecosistemes de l’illa, de la Menorca dels colors, dels fòssils, de la fauna que va habitar l’illa en edats geològiques i de l’ofici de geòleg.
Per a celebrar aquest desè aniversari, heu elaborat un programa molt complert, i per a públic de totes les edats…
Hem preparat el programa en funció del públic que hem tingut al llarg d’aquests deu anys. Tenim una demanda important de persones que ens demanen que organitzem excursions geològiques. Nosaltres sempre hem dit que la geologia s’ha d’aprendre al camp. No podem quedar-nos tancats. Aquesta és la principal demanda a la qual hem volgut respondre. A la força, havíem de fer aquestes excursions per a un públic adult. Una altra activitat que també ens ha funcionat molt bé des que vam obrir el centre, i que ja vam començar a fer el segon any, són els tallers familiars. El més interessant d’aquests tallers és que són els al·lots qui estiren els pares, els quals, potser d’una altra manera, no vindrien. Però així vénen i aprenen. Aquestes són les dues idees principals. La tercera, que també ens ha funcionat molt bé, és el concurs de fotografia geològica. La fotografia és polida, i és fotografiable. És el cinquè concurs que convocam, i, en aquest cas, tenim la sort de comptar amb el Foto-Club de Ferreries. Molts socis hi participen, en fan difusió o són part del jurat.
Heu estat director del Centre de Geologia de Menorca des del primer dia…
Jo vaig crear els continguts per a obrir el centre i des de llavors n’he estat el coordinador, o director. Primer, mitjançant un contracte de l’Ajuntament de Ferreries, i després, des del 2020, mitjançant un concurs que treu cada any el Consell insular.
Quina evolució heu vist al centre fins avui?
El primer és que hem augmentat molt en nombre de visites. Jo crec que allò que ens agrada més és veure com hem evolucionat amb els al·lots; és a dir, teníem al principi molt poques visites de centres escolars, i ara, el 2023 vam arribar a 800 al·lots. El Centre de Geologia potser té una vocació turística però la seva finalitat principal és l’educativa: mostrar al públic a respectar el patrimoni geològic. Crec que d’això és del que estem més contents.
“El Centre de Geologia potser té una vocació turística però la seva finalitat principal és l’educativa: mostrar al públic a respectar el patrimoni geològic”
Quanta gent ha visitat el centre des que el vau obrir?
Devers 50.000 persones.
Feia falta un centre com aquest?
Crec que la gran fita del centre ha estat poder explicar la geologia a través d’un missatge supersenzill, que és el de la Menorca dels colors, i que ens serveix per a dividir l’illa en zones atenent al color de les seves roques. Darrere aquests colors hi ha una geologia que pot arribar a ser molt complexa. Aquest missatge, tothom l’entén i jo crec que és el que ha fet crèixer el coneixement de la geologia a Menorca, sobretot en l’àmbit educatiu. A les escoles actualment es treballa per projectes. Nosaltres sabem que cada any ens visiten una gran quantitat de grups que treballen el projecte de la Menorca dels colors. Crec que si no haguéssim agafat aquest concepte no hauríem arribat fins aquí. Ha estat un gran encert. Si feia falta el centre? Pens que sí. Avui dia tenim molts exemples de destrucció de patrimoni perquè no es coneix o o es valora. I perquè una cosa es valori s’ha de donar a conèixer.
Al capdavall, la geologia influeix en el paisatge, en el sòl i en els ecosistemes…
És l’element bàsic. I per a començar, ho veiem en la biodiversitat. És a dir, tens uns boscos o un altre tipus de terreny, en funció del substracte que tenguis. A Menorca, els aqüífers són essencials. En unes roques tenim aigua i en altres, no. Fins i tot, en el patrimoni arqueològic, històric i prehistòric. A les tanques, es posava la pedra seca que s’hi trobava; ningú no anava a cercar pedres a una altra banda. Hi ha influència, per tant, de factors naturals, però també culturals. Crec que és quelcom que hem d’intentar treballar bastant i que, tanmateix, s’ha demostrat que enganxa.
Què atreu més a la gent: el nord, més accidentat, amb els seus penya-segats, o el sud, més pla, amb els seus barrancs i coves?
Crec que al públic que es sent atret per la geologia, sense cap dubte, el nord, perquè és supervariat i, de fet, és un gran tresor. Sempre dic que és molt difícil trobar al món un territori tan petit on hi hagi una diversitat geològica tan gran com Menorca. De fet, durant molts anys universitats espanyoles i alemanyes venien a fer sortides de camp a Menorca perquè en pocs dies podien veure una gran diversitat d’ambients geològics. A les Illes, a més, tenim la sort que el mar erosiona les roques, les puleix, i fa que aquestes llueixin en tota la seva esplendor. Nosaltres, aquí, tenim roques estranyes que, per exemple, trobam també als Alps. El que passa és que als Alps, per excés i per vegetació, ja és gairebé impossible de veure-les. Aquí, vas a Binimel·là, devora la platja, i aquesta vegetació hi llueix d’una manera espectacular.
“Al públic que es sent atret per la geologia, sens dubte li agrada més el paisatge del nord. Sempre dic que és molt difícil trobar a tot el món un territori tan petit on hi hagi una diversitat geològica tan gran”
Com és la Menorca dels colors?
A Menorca tenim cinc colors, cinc unitats paisatgístiques; és a dir, cinc unitats geològiques principals, que diferenciam pels seus colors. Cadascuna es va formar en un moment diferent de la història de la Terra, en què Menorca era completament diferent a com és ara. La Menorca més antiga, que és la Menorca més fosca, es va formar a les grans profunditats marines. A continuació, es forma la Menorca vermella. Es forma a partir d’una illa que ja es troba emergida, on hi ha grans muntanyes i on baixen rius que deixen sediments. Després, Menorca queda coberta una altra vegada pel mar, però en aquest cas per un mar de molt poca profunditat. Llavors, es comença a formar la Menorca grisa, que es forma en un moment en què la Terra està dominada pels dinosaures. Més tard, Menorca torna a emergir de les grans profunditats marines, però després es torna a enfonsar i és aleshores quan es forma la Menorca blanca, que és la més extensa, que forma tot el sud i bona part del municipi de Ciutadella. És una de les Menorques més modernes i la que forma el principal aqüífer de l’illa.
Quina és la zona més antiga de Menorca, dins aquesta Menorca fosca de què parlau?
La zona més antiga és a Tirant. Allà s’hi van trobar uns fòssils d’uns animals que es diuen graptòlits. Es tracta d’uns organismes que ja es troben extingits però que van viure en una època geològica concreta, i que ens permeten datar unes roques que, en el cas de Menorca, només s’ha trobat a Tirant.
A través de la geologia també podem conèixer la fauna que hi havia a l’illa…
Els fòssils d’animals són, sens dubte, l’element que més crida l’atenció a petits i a grossos, i a Menorca trobam una quantitat de fauna fòssil espectacular. Algunes faunes eren a altres bandes, mentre que altres són endèmiques. Entre els fòssils d’animals que també trobam a altres indrets, però que a Menorca hi eren, el que crida més l’atenció, perquè se n’han fet pel·lícules, és el del megalodon, el tauró gegant de grans dents que es deia que feia entre dotze i catorze metres i que tots els al·lots coneixen. Els al·lots es sorprenen quan els dius que a Menorca hi havia megalodons, i quan els hi ensenyes els fòssils de les seves dents, al·lucinen.
On se’n poden veure, de fòssils, d’aquest gran tauró?
A s’Algar era un lloc on n’hi havia molts. Però si ara hi vas no en trobaràs cap. Per què? Doncs, evidentment, perquè se’ls ha endut. Això, és clar, també ens serveix per a fer un poc de pedagogia. Imaginau-vos que anau a s’Algar i començau a veure tot ple de queixals de megalodon…, seria quelcom espectacular. Quan trobem un fòssil, l’hem de deixar on l’hem trobat. Per això, una de les accions que fem al Centre de Geologia és mirar que la gent que els té a casa els torni. El que tractem de fer és que la gent que va arreplegar fòssils molts anys enrere entengui que formen part del nostre patrimoni geològic i que han d’estar en una institució pública. Això és el que ens ha permès, per exemple, tenir a les nostres vitrines fòssils de megalodon.
“Els al·lots es sorprenen quan els dius que a Menorca hi havia aquests gran taurons que han vist a les pel·lícules, els megalodons. A s’Algar n’hi havia molts, però la gent se va anar emportant els fòssils a casa seva”
És la mateixa feina de pedagogia que s’ha hagut de fer amb els espolis arqueològics…
Sí, exactament el mateix. Aconseguir la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat ens ha obligat a recórrer un llarg camí que no hagués estat possible sense la feina de conscienciar la població menorquina. Doncs bé, nosaltres també som allà per a fer veure que al costat del patrimoni arqueològic, hi ha un patrimoni geològic que té el mateix valor i que també hem de defensar.
“La zona més antiga de Menorca és a Tirant. Allà s’hi van trobar uns fòssils d’uns animals que es diuen graptòlits i que ens serveixen per a datar-ne l’antiguitat”
Quants turistes rebeu cada any i quants nens de les escoles?
De nens, uns 800, com ja us he dit. També cal considerar que tenim un volum considerable de gent de l’illa. Solem rebre sol·licituds de grups ben diversos, però això és més aviat en temporada baixa, primavera i tardor. A l’estiu, la proporció és potser d’un 75% de visitants de fora i un 25% de locals. El que passa és que si ens anem al global de l’any, gairebé estaríem a l’una. De turistes, n’acaben passant uns 3.000 a l’any, i de locals, uns 2.000, sense comptar les visites que ens arriben de les escoles.
El projecte del Centre de Geologia és barrejar les exposicions permanents amb les temporals, com la que vau inaugurar el maig sobre espècies invasores…
Sí, així és. La idea és tenir a la planta baixa l’exposició permanent sobre la geologia de Menorca i la seva relació amb el paisatge a través dels colors, i que la planta de dalt sigui un espai mòbil, que poguem anar canviant. En principi, la idea és fer-ho cada dos anys. És clar que tot això depèn de la disponibilitat pressupostària.
Tot el que es pot veure al centre prové de préstecs o cessions gratuïtes?
Sí, crec que és important subratllar que tot el que tenim exposat aquí no ho hem anat a cercar al camp. Tots són col·leccions d’institucions o de privats que ens han cedit els objectes exposats de manera gratuïta. I ens trobam des que vam obrir que moltes persones ens van portant peces. I n’hem arribat a trobar de molt importants. És aquesta feina de conscienciació de què us parlava. Es tracta d’entendre que són elements patrimonials i que han d’estar, per tant, a l’abast de tothom.
Per què us vau fer geòleg?
Per un costat, hi ha una part, des de ben petit, d’interès pel medi natural. De vegades, ens oblidam que la geologia forma part de la natura. Per altre costat, però, he de reconèixer que, en el meu cas, em va influir molt una professora d’institut, Begoña Oquiñena. Va ser la professora de la poca geologia que em van poder explicar, perquè en aquella època se n’explicava ben poca. Jo crec que això és molt xulo, perquè dóna importància als professors de Secundària. En el meu cas, per tant, va ser una combinació d’aquestes dues coses el que em va decidir.
La geologia, encara és una especialitat minoritària?
Sí, que ho és. Tanmateix, els professionals estem agrupats en l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears. A Menorca, de fet, només som quatre socis. A la Universitat de les Illes Balears no es pot estudiar Geologia, però dins el departament de Geografia hi ha una secció de geologia, que és, a la fi, on hi ha la base científica.
