És cada vegada més comú, i més per a la gent que ha sortit de Menorca, haver d’explicar cada any quan és hora de demanar vacances per què són tan importants aquests tres dies de finals d’agost. Moments difícils de definir i fer entendre a aquells que, a quilòmetres de distància, poden tardar a comprendre el que aquestes festes representen per a un ferrerienc.
“Sant Bartomeu és música, és la dolça melodia del flabiol i el caràcter i la força de la millor banda del món. Sant Bartomeu és el camp, és l’amor dels pagesos cap a un ofici maltractat i en decadència”
Sant Bartomeu és la màxima expressió de Ferreries, un petit poble arrelat a una vall situada al centre de Menorca. Segura amb la protecció de Son Telm, s’Enclusa i Sa Rovellada que “mos guarden d’altres perills”. Sant Bartomeu és el respecte cap a una festa inculcat de generació en generació. És el silenci i la mirada d’un ferrerienc en sentir les primeres notes del flabiol el dissabte dematí. Un silenci que precedeix la tempestat. Emotiu i impacient. Sant Bartomeu és l’emoció de veure ondejar el penó amb la imatge del sant apòstol a la plaça de l’ajuntament. Sant Bartomeu és música, és la dolça melodia del flabiol i el caràcter i la força de la millor banda del món. Sant Bartomeu és el camp, és l’amor dels pagesos cap a un ofici maltractat i en decadència. Sense ells aquestes festes no serien el que són. Sant Bartomeu és l’elegància i la noblesa dels cavalls menorquins, uns animals lleials i venerats pels que som d’aquesta terra. Sant Bartomeu és demostrar que la frase de l’himne “ferreriencs sa unió” no és fruit d’una casualitat. L’estima per la festa va per damunt de tot. Sant Bartomeu és saludar i abraçar la gent que fa un any que no has vist sabent que és probable que la terra torni a fer una volta al sol per tornar-los a veure. Sant Bartomeu és el frenesí de la joventut, també és la melancolia i la nostàlgia de la gent gran asseguda a la fresca en veure passar la qualcada. Els temps canvien, el sentiment es manté inalterable. Sant Bartomeu és la satisfacció dels caixers quan reben la canya verda. És la gratitud i les llàgrimes del poble després del darrer toc. Tot ha acabat bé. Sant Bartomeu és sentir-se protegit després d’encendre una candela durant una fosca nit de tempesta. També és esclat, alegria, felicitat i bogeria. Sant Bartomeu és tradició, és Ferreries, l’orgull de formar part d’una festa que només és nostra.
Si així no ha quedat clar i no ho podem explicar en paraules, aquest any ho tornarem explicar en fets.
Molt bones festes de Sant Bartomeu a tothom!
