-Però papà -insistien els fills-, un canet tan petit i ximple com el nostre, quin mal pot fer?
-Més del que us penseu. De fet, ja veureu com en ésser allà, hi haurà plafons informatius que ho diuen ben clar: la presència de cans és prohibida, perquè poden malmetre els nous, ja que per a les aus tots els cans, per petits i ximples que siguin, són depredadors, i el seu anar i venir i el rastre que deixen pot alterar la quotidianitat que els reproductors necessiten, fins al punt de fer-los avorrir els nius. Me sap molt de greu, però en Truc haurà de quedar. Si voleu, el deixarem a ca s’àvia i així no s’enyorerà tant. Ah, i una altra cosa, tampoc no es poden fer crits ni deixar restes com papers ni molt menys plàstics.
Finalment, els petits van entendre que les raons que exposava eren del tot lògiques i justes i ho acceptaren. Abans de partir, deixaren en Truc a ca s’àvia.
Arribats allà, varen disfrutar molt de la passetjada. El dia era absolutament primaveral i el paisatge de la zona, preciós. Amb els prismàtics van poder veure els famosos flamencs i tota casta d’ocells propis de ses Salines: fotges, ànecs, agrons, etc., a més de peixos saltant dins les llacunes i algunes llises dins el torrentet.
Al cap d’una estona, asseguts damunt unes roques, van disfrutrar molt prenint un petit refrigeri, tenint molta cura de no deixar cap resta de res.
Quan eren a punt de partir i de tornar cap al cotxe, va ésser quan van començar a sentir crits que semblaven venir de cada cop més aprop. Quan es van incorporar per badar a veure què passava, es van quedar de pedra. Un nombrós grup de gent venia capa a ells, fent una cridassa i escampant-se per tot arreu menys dins el camí assenyalat, cosa que si haguessin vist els plafons haguessin sabut que no es podia fer. I el més increïble de tot: menaven dos cans!
Les preguntes, és clar, no es van fer esperar.
-Com és, papà, que noltros no hem pogut menar en Truc, i hem hagut de fer silenci per respectar els animals de l’entorn, i aquesta gent pot fer tot el que vol sense que ningú els digui res?, és que no els importa el benestar de les aus que viuen aquí?, és que no saben llegir? Se’n pot dir d’ells que són uns incívics i uns maleducats? Perquè per a disfrutar d’un lloc tan polit com aquest necessiten cridar i fer-se veure i sentir d’aquesta manera?, perquè han de menar cans si està prohibit?, no els podien deixar a un altre lloc?
Les respostes d’en Joan, enrabiat i sentint vergonya d’altri, les deix a la consciència de cadascú.
