Per C.M/Ferreries – Joan Mesquida Mayans (Ciutadella, 1978) va créixer en una família amb tradició política: és fill d’un exregidor del PP i net d’un dels fundadors d’Aliança Popular a Menorca. Llicenciat en Turisme i amb un màster en Administració d’Empreses, va dedicar setze anys al sector hoteler, deu dels quals al capdavant de l’hotel Patricia de Ciutadella. Afiliat al PP des del 2008, el 2023 va fer el salt a la política institucional i va obtenir un escó al Congrés dels Diputats. Casat i pare de dues filles, combina ara la mirada de l’empresari amb la responsabilitat de representar les Balears a Madrid.
Després de la vostra primera legislatura al Congrés, quin balanç feu de la feina feta en defensa de Menorca? Quines iniciatives considereu que han tingut un impacte real a l’illa i quins compromisos continuen pendents?
Ha estat una legislatura molt polaritzada, amb una agenda marcada per partits com Esquerra Republicana, Junts, Bildu i Podem. Consider que una minoria no hauria de condicionar d’aquesta manera la feina del Congrés. Com a portaveu d’Habitatge, hem defensat la llei antiocupació, per reforçar la seguretat jurídica i afavorir que els pisos tornin al mercat, i la modificació de la Llei del sòl, per agilitzar la construcció i la rehabilitació. Totes dues iniciatives estan bloquejades a la Mesa del Congrés. En clau menorquina, hem impulsat la tercera freqüència de l’OSP entre Menorca i Madrid, la nova comissaria de la Policia Nacional de Maó i el segon cable elèctric submarí entre Menorca i Mallorca. Continuen pendents la recuperació del conveni de carreteres, suprimit pel Govern de Sánchez, els nous jutjats de Ciutadella i la torre de control de l’aeroport. Almenys, hem aconseguit que s’abandonàs la proposta d’una torre virtual, que els professionals del sector consideren inviable.
Heu assenyalat l’habitatge com una de les principals prioritats. Quines mesures concretes proposa el PP per augmentar l’oferta de lloguer assequible a Menorca i facilitar l’emancipació dels joves? Quin paper han de tenir l’Estat, el Govern balear, el Consell i els ajuntaments?
Cal distingir entre el lloguer i la compravenda. En el lloguer, recuperarem les deduccions fiscals per a inquilins i propietaris, per facilitar l’accés a l’habitatge i incentivar que més pisos surtin al mercat. En la compravenda, defensam reduir al 4 % l’impost de transmissions patrimonials dels habitatges de segona mà, una mesura que ja s’aplica a les Balears, i rebaixar l’IVA del 10% al 4% per a la compra del primer habitatge nou. També és fonamental modificar la Llei del sòl per agilitzar els planejaments urbanístics, que a Espanya tarden una mitjana de dotze anys a tirar endavant. La burocràcia frena la construcció i redueix l’oferta. El Govern balear ha aprovat un pla d’emergència habitacional, i proposam que els ajuntaments puguin adaptar sòls a l’ús residencial, dividir cases grans en diversos habitatges i autoritzar una planta més quan ho considerin oportú. Maó i Ciutadella, per exemple, no s’han adherit a aquestes iniciatives. Finalment, amb el Pla Lloguer Segur, el Govern balear avala els propietaris que ofereixen habitatges a preus assequibles.
Menorca té unes necessitats específiques pel fet de ser una illa no capitalina, amb sobrecosts de transport, dependència energètica i dificultats d’accés a serveis. Quina proposta té el PP per millorar el finançament i la compensació de la insularitat, i quin compromís concret defensaríeu al Congrés?
Defensam millorar el Règim Especial de les Balears (REB), perquè durant els darrers vuit anys les illes han perdut pes en el finançament estatal i la balança fiscal s’ha deteriorat. La insularitat també ha perdut pes en els criteris de distribució dels recursos, mentre el País Basc i Catalunya n’han guanyat. Reivindicam que es tenguin en compte tant la insularitat com la doble insularitat de Menorca, especialment per protegir la indústria i el sector agrari. El cost de les matèries primeres, ja molt elevat, continua augmentant i dificulta mantenir l’activitat econòmica a l’illa. Hem traslladat aquestes reivindicacions al Congrés mitjançant proposicions no de llei i preguntes al Govern espanyol. Són demandes justes que han de tenir-se en compte.
La connectivitat aèria i marítima condiciona la vida quotidiana dels residents i la competitivitat de les empreses menorquines. Quines millores impulsaríeu en freqüències, connexions i preus?
El principal problema de connectivitat és a l’hivern. Hem reivindicat l’obligació de servei públic amb Madrid i hem aconseguit tres freqüències diàries, justificades per una ocupació mitjana del 93%. A canvi, però, s’ha reduït un mes el període de vigència de l’OSP. També defensam ajudes directes a empreses i autònoms per compensar els sobrecosts de la insularitat, tant en l’arribada de matèries primeres com en el transport de productes fora de l’illa. Pel que fa a la connexió amb Barcelona, demanam que el Ministeri negociï amb les companyies per evitar preus abusius.
Com compatibilitzaríeu la competitivitat del sector turístic amb la protecció del territori, l’activitat agrària i la qualitat de vida dels residents?
El turisme consumeix recursos naturals, especialment aigua, sòl i habitatge. Per això defensam allargar la temporada amb una promoció centrada en la cultura i l’esport a la primavera i la tardor, però no incrementar l’arribada de visitants durant els mesos de juny, juliol i agost. En aquest sentit, no compartim les inversions del DORA destinades a ampliar l’aeroport: no tenim prou infraestructures, aigua ni habitatge per assumir més pressió en temporada alta. El Govern balear i el Consell defensen el creixement zero de les places turístiques. Això no significa demonitzar el turisme, que és fonamental per a l’economia menorquina. Hem d’afrontar els problemes que genera amb inversions en aigua, carreteres i aparcaments, sense oblidar l’habitatge, que serà un dels grans reptes dels pròxims anys.
El PP governa actualment les Illes Balears, mentre que el Govern central és socialista. Com es tradueix aquesta diferència de color polític en resultats concrets per a Menorca?
Si el PP governa a Madrid, les prioritats de Menorca i de les Balears seran escoltades directament. Volem millorar els viatges de l’IMSERSO per afavorir l’activitat econòmica a l’hivern i permetre que els majors de Menorca viatgin sense haver de passar per Palma. També simplificarem els tràmits perquè els ajuntaments accedeixin a ajudes europees per rehabilitar zones turístiques degradades. Una altra prioritat són els nous jutjats de Ciutadella i la torre de control de l’aeroport, que s’ha de fer sí o sí. La diferència política també ha perjudicat, al nostre parer, les Balears en matèria migratòria. Prohens va anar a Brussel·les per demanar explicacions sobre Frontex i, segons el seu relat, el comissari europeu li va dir que Espanya no n’havia sol·licitat la intervenció. No podem normalitzar la ruta irregular entre Algèria i les Balears ni l’arribada setmanal de pasteres. Defensam una política migratòria que afavoreixi la integració.
Com valorau la gestió del Govern de Pedro Sánchez i què pensau de la decisió d’avançar les eleccions generals?
Crec que Sánchez ha avançat les eleccions per anticipar-se al malestar intern del PSOE i ha assenyalat l’oposició amb un reial decret llei tramitat a corre-cuita. La legislatura acabarà sense que el Govern hagi presentat cap pressupost de l’Estat i, sense majoria parlamentària, tampoc no ha pogut tirar endavant moltes iniciatives. Consider greu la corrupció que afecta el PSOE, l’entorn familiar del president i el Govern, així com la dimensió de l’executiu: 22 ministeris i 1.230 assessors. Segons les nostres estimacions, set ministeris costen uns 500 milions anuals, prop de 2.000 milions per legislatura. Feijóo es compromet a reduir aquesta estructura. També és greu que membres del Govern hagin acusat jutges de lawfare i que Interior difongués una llista de periodistes no afins amb noms i fotografies. Ens preocupa, a més, la manca de resposta davant el que consideram una amenaça a la integritat territorial. Al meu entendre, Sánchez ha cercat una sortida assenyalant l’oposició i dividint la societat: inquilins contra propietaris, treballadors contra empresaris i homes contra dones. Aquesta és l’enginyeria política del PSOE.
