Per C.M/CFerreries – Iván Bosch Juan (Ciutadella, 1993) va créixer a Macarella, entre el restaurant que gestionava la seva família i una manera de viure Menorca que explica bona part de la seva mirada.Raper i músic abans que divulgador, ha anat convertint amb els anys la inquietud per entendre qui som, d’on venim i com s’ha construït allò que anomenam identitat en una manera particular de comunicar-se: vídeos curts, converses, història, geopolítica i cultura explicades en menorquí. El resultat és Escolta Tu!, un projecte que va començar com un pòdcast i que avui té en TikTok i Instagram els seus principals altaveus. La seva vida, però, continua tenint un peu ben ferm a la terra. A Son Arret fa feina com a formatger i guia turístic, al costat de la seva germana Soraya, a qui ajuda a formatjar. Ve d’una família grossa i molt unida, un entorn que reivindica com una part essencial del que és. No es considera pagès, tot i que ara mateix fa feina al camp. Entre una cosa i l’altra, Bosch ha anat construint una veu pròpia que defuig els discursos prefabricats i que parteix d’una idea senzilla: per entendre el món també cal mirar d’entendre el lloc des d’on el miram. El seu Escolta Tu! es pot escoltar gratuïtament a Spotify i seguir a través dels vídeos que publica a les xarxes. Una finestra oberta a la història, la cultura i la identitat, però també a les preguntes que li desperta la Menorca d’avui.
Qui és i què fa Iván Bosch?
Sóc un humil al·lot de Ciutadella que va néixer i créixer a Macarella. Som un producte de Macarella al cent per cent. La meva família gestionava el bar i la meva vida, la meva manera de veure el món i, en definitiva, tot el que he estat es va començar a construir allà. Record que em perdia per Ciutadella i, en canvi, a Macarella hi estava com una cabra salvatge. Em definiria com una ment inquieta, una persona molt curiosa. Amb el temps he anat desenvolupant unes certes capacitats a través de la divulgació i m’agrada posar-les al servei d’una consigna: intentar comunicar tan bé com sigui possible la nostra cultura i la nostra identitat. Tot parteix d’un procés d’enamorament de la nostra llengua i de la nostra identitat, però també de redescobrir Menorca. Crec que vivim un moment en què la globalització ens comença a col·lapsar. Estam absolutament connectats amb el món, però alhora correm el risc de perdre la nostra identitat. La manera com xerram i la cultura que tenim diuen molt de qui som.
Com neix Escolta Tu! i què us va empènyer a posar en marxa un projecte de divulgació en menorquí?
Durant tota la meva joventut havia fet rap en menorquí. També n’havia fet en castellà i en anglès, però en un moment determinat vaig conèixer Lluís Juaneda i tot va canviar. Fer rap no és només fer música, sinó que també implica una determinada mirada crítica. Aquest esperit crític em neix també arran de la relació amb Rudymentari. Sentia la necessitat de divulgar allò que pensava, però també d’anar a cercar veritats que de vegades veia que no arribaven a la gent. Quan el projecte d’Orgànicva començar a quedar enrere perquè els nostres interessos i necessitats havien canviat, vaig sentir que encara havia de fer coses amb la meva veu. Vaig crear un perfil d’Instagram, que seguien sobretot els meus amics i la gent més propera, i hi vaig començar a penjar vídeos. Quan va esclatar el conflicte d’Ucraïna, vaig començar a explicar què hi estava passant. Vaig compartir informació que havia anat adquirint al llarg dels anys. Molta gent em deia: “Açò és molt interessant, jo no ho sabia”. En lloc d’estructurar tot aquell pensament a través de cançons de rap, vaig decidir fer un pòdcast d’història, que és una de les coses que més m’agraden. Vaig fer sis programes d’Escolta Tu!i va funcionar molt bé. Després se’m va espatllar l’ordinador i vaig haver d’aturar el projecte. Un amic em va aconsellar que pengés els vídeos a TikTok i vaig decidir provar-ho.
Com van funcionar?
De sobte vaig veure que començaven a tenir molt de ressò coses que jo ja anava pensant en el meu dia a dia: d’on venim els menorquins, qui som… Avui tenim tota la informació a mà. L’únic que hem de fer és passar una bona estona rascant per Internet i, de vegades, aquesta informació arriba millor quan qualcú ja ha fet la feina i te la posa davant la cara. Sempre ho dic: avui en dia molta gent s’informa a través de reels d’un minut. Jo, en canvi, per entendre un problema i poder-ne xerrar, necessit mirar-me sis podcasts d’una hora.
Com es troba ara mateix el projecte?
Tenc pendents unes quantes gravacions del pòdcast, però al mateix temps se m’estan obrint portes amb gent interessant amb qui puc començar a xerrar. El darrer que vaig fer va ser l’Acta de Constantinoble, posant veu al document original. Ara estic més concentrat en els vídeos curts, per intentar créixer, arribar a més gent i donar més sentit als programes més llargs. M’he adonat que, pels algoritmes, el que funciona són els vídeos d’un o dos minuts, però jo el que he d’explicar al món són coses de cinc o deu minuts, o tal vegada d’una hora. La meva intenció no és triomfarcomplint allò que vol l’algoritme. No tenc cap problema a penjar un vídeo de quatre minuts i aguantar el petit estrès de veure que tindrà una quarta part dels likes o la meitat. El que m’agrada és que aquesta feina em permet jugar amb la meva cultura de moltes maneres. Crec que la gent necessitava qualcú que tengués el valor de xerrar en veu alta en la llengua pròpia.
Per què vau triar la història, la geopolítica i la cultura com a eixos del pòdcast? Què tenen en comú?
Per a mi són tres àmbits fonamentals per entendre el moment que vivim com a éssers humans. Si un vol entendre què passa al món, és molt important entendre els equilibris geopolítics del planeta. Quan eixamples la mirada i entens les forces que mouen el món, moltes de les preocupacions del teu propi univers es relativitzen.
Què aporta explicar qüestions universals -com les grans civilitzacions o les guerres mundials- des de Menorca i en menorquí?
Per la meva tranquil·litat mental, necessit entendre què està passant quan veig com es mou el món: les migracions, els discursos que guanyen força, els canvis que viu Europa o el debat sobre què som i qui som. Perquè Europa no és res més que un producte dels Estats Units, creat després de la Segona Guerra Mundial. El que hem d’entendre és que vivim en un món on sembla que tots sempre hem anat agafats de la mà, quan fa només vuitanta anys ens matàvem entre nosaltres. També fa cent anys, a Espanya, la gent es matava entre si. Cent anys és una generació. El que no arribam a entendre és amb quina rapidesa es repeteixen aquestes situacions al llarg de la història i, sobretot, per què.
La llengua és una eina de divulgació o també una reivindicació? Què significa per a Iván Bosch fer divulgació en menorquí?
Per a mi és una reivindicació, però sobretot ho faig per pura naturalitat. Durant tota la vida, en segons quins moments, canviava de llengua gairebé sense saber per què. Quan vaig començar a fer rap, el feia en castellà; si escrivia poesia, també. Fins que vaig conèixer Lluís Juaneda, que em va fer entendre que la meva llengua era el menorquí. Per a mi va ser com obrir una porta. Si volia explicar coses de Menorca, quin sentit tenia fer-ho en castellà o en un català estàndard? Vaig decidir fer-ho en menorquí. La gent d’aquí ho rep amb molt més orgull, la gent de fora comença a apreciar el nostre accent i també a entendre la nostra manera de veure determinades coses. I, sobretot, tot sona molt més natural quan xerres en la llengua amb què penses.
Com prepareu els episodis? Com trieu les fonts i com intenteu garantir el rigor quan expliqueu qüestions històriques o geopolítiques tan complexes?
Primer de tot, procur tractar temes que tenc prou clars. No encetaria un meló de zero per fer-ne un vídeo. Intent consultar tantes fonts com sigui possible i, a partir de la meva anàlisi i dels coneixements que tenc, valorar quines em resulten més fiables. I, sobretot, si explic un assumpte del qual no hi ha una conclusió clara, ho dic. També és important posar les coses en context i explicar d’on venen. La recerca la faig sobretot per Internet. Avui, a més, tenim la IA. Per a mi, el punt positiu és que és capaç de crear links entre molts de temes, i suggerir, per exemple, una connexió entre el descobriment d’Amèrica i les causes de la Primera Guerra Mundial, que, altrament, no se t’hauria passat pel cap. Però aquest és només el primer filtre. Després ho has de contrastar amb altres fonts, perquè la intel·ligència artificial també pot equivocar-se -i molt.
En un dels primers episodis converseu amb l’historiador Josep Gornés sobre la història de Menorca. Què creieu que encara desconeixem o expliquem malament sobre la nostra pròpia història?
Crec que encara hem d’entendre molt millor quina és l’herència talaiòtica que tenim i, sobretot, com estava organitzada aquella societat. La nostra història és el resultat d’un enorme mestissatge cultural, però quan pensam en els talaiòtics tendim a imaginar una gent gairebé idíl·lica, dedicada a cuidar cabres i viure dins cases de pedra. També hi devia haver jerarquies, interessos, conflictes i lluites de poder, com a qualsevol altra banda. Hi ha mil aspectes de la nostra història sobre els quals encara no hem fet prou zoom. Donam per resoltes qüestions que potser mereixerien ser revisades. Ara, per exemple, estic llegint De Menorca a Istanbul, de Miquel Àngel Casasnovas, sobre el setge turc de Ciutadella, i hi he trobat coses que et deixen blanc. Tenim una Menorca molt romantitzada, i això també passa amb la Guerra Civil. Jo em consider més afí a la banda republicana, però quan vaig estudiar la Guerra Civil a Menorca em vaig quedar blau amb el que vaig descobrir. És molt difícil parlar avui d’aquests episodis sense que et jutgin.
També heu volgut incorporar testimonis personals, com el de Ramata Bah. Què us aporten les converses amb persones concretes que no podeu aconseguir amb un episodi purament divulgatiu?
Realitats diferents. Hem de parlar amb tothom. El pitjor que podem fer com a societat és caure en els prejudicis. Jo havia assumit que la gent a la qual m’acostava era la gent bona i que els altres -si més no aquells que el discurs assenyala com els altres- eren els dolents. Amb el temps m’he adonat que els teus poden deixar que et quedis mort i sec en terra sense moure un dit per tu, mentre que aquella persona que sembla la teva enemiga pot ser qui et tregui de l’enfang. Ramata, per exemple, és una dona que ha estat a Macarella tota la vida. M’ha vist créixer i jo l’he vist a ella. Reconeix que ha tengut una bona vida aquí, però té clar que si hagués sabut com seria, s’hauria quedat a l’Àfrica. Allà feia dues hores de feina i cuidava quatre vaques; aquí ha fet feina esclavitzada durant moltes hores cada dia.
Vivim envoltats d’informació, però no sempre de coneixement. Què hauria de fer diferent la divulgació per aconseguir que la gent tingui ganes d’entendre, i no només de consumir continguts?
Per a mi, la clau és aconseguir que, en qualque moment, la persona entengui que tot allò que dona per sabut s’ha de revisar i que la veritat absoluta no ha existit mai. Són processos molt relacionats amb la filosofia, la psicologia i el pensament propi. Es tracta d’aconseguir que la gent vulgui ser lliurepensadora: que pugui xerrar amb tothom, escoltar els arguments de tothom i no rebutjar el que li diuen simplement perquè l’altre du un determinat color de samarreta. Jo sempre dic el mateix: quin tipus d’animal som, que, tenint tots pràcticament el mateix ADN, ens entestam a ser tan diferents els uns dels altres?
Quin podcast ha funcionat millor fins avui i quin vídeo ha tingut més visualitzacions a Instagram o TikTok?
Vaig fer el pòdcast sense cap interès especial per mirar-me les xifres, però el que vaig gravar amb Josep Gornès sobre la història de Menorca va funcionar molt bé: ha tengut unes quatre-centes visites i n’estic molt content. Al meu perfil personal d’Instagram, una fotografia podia tenir 90 likes, mentre que al compte d’Escolta Tu! ja tenc tres mil likes al vídeo sobre els noms i els llinatges. Un altre, en què estic fent net tota la merda que hi ha dins l’aigua, en té dos mil, i el que explica l’origen de Ferreries i de Sant Bartomeu ha superat el miler. Tot açò em fa molta il·lusió.
Com a raper i músic, heu estat també una veu crítica sobre el model turístic, arran de la presentació, el 2020, de Tot inclòs, una cançó d’Orgànic que planteja una reflexió sobre el turisme de masses i el model econòmic de Menorca.
Crec que a Menorca hem tengut una mirada molt curtplacista. És el de sempre: haver de rompre’t el cap per evitar una activitat que et dona molts beneficis. No neg els guanys que produeix el turisme ni com ha elevat el nivell de vida de la gent. Entenc que un turista, quan ve aquí, és tan turista com ho som jo quan vaig a Barcelona. Per tant, la crítica no és cap a ells- El que no em sembla just és que ens hagin fet veure que aquest és un dels pocs camins que tenim en lloc d’intentar remuntar, per exemple, la nostra cultura agrària. Vendre-ho tot al mateix postor és molt arriscat a llarg termini.
La faceta musical, l’heu abandonada del tot?
Sí, tot i que sempre faig algunes lletres. Per exemple, ara estic ficat en un miniprojecte amb una al·lota de Menorca per fer una havanera.
Què voleu aconseguir amb Escolta Tu!? Teniu la sensació que esteu construint un pòdcast, un espai de divulgació o alguna cosa que encara no sabeu ben bé què serà?
No ho tenc gens definit.nM’agradaria fer créixer el pòdcast i anar fent el màxim nombre possible de vídeos. Però també m’agradaria fer-me un petit forat dins el món cultural i, més endavant, poder estudiar per fer de guia turístic, sigui en llocs oficials o fent free tours. En definitiva, intentar ficar el peu en qualque banda que em pugui omplir el cos.
