En Bep Camps és segurament un dels ferreriencs que més hores ha fet a dalt un escenari fent música. La música ha anat aferrada a ell des de ben jovenet i ha tocat amb una enfilada de grups que seria complicat anomenar-los tots. I és en aquest punt quan un és conscient de que sa música forma part de la seva vida i ha estat una excel·lent companya de viatge. I encara que ha fet molts tipus d’estils i ritmes en Bep sempre ha estat d’agafar una guitarra i escriure cançons que li volen per dins es cap. I s’han escrit moltes cançons… una majoria sense acabar i d’altres que un dia o altre surten a dalt un escenari. Si ja ho van fer, amb el seu germà Joan, en aquell casset que es va dir “Sa nit màgica”, ara en Bep ens oferia un disc excepcional molt més íntim en el que ens mostra unes quantes cançons que han nascut del seu dia a dia, del seu viure, pensar i sentir. No eren tot cançons noves. Hi havia aquí cançons que feia anys que les cantava en ocasions especials o en la seva intimitat. D’altres es van acabar d’enllestir per l’ocasió i sumant-ho tot va resultar un disc que era un sincer “Passeig per la vida”.
La idea de gravar aquest disc i el que va gestionar-ho tot va ser en Damià Coll. Van presentar les idees a en Guiem Soldevilla que va encarregar-se de preparar i fer els arranjaments de les cançons. El disc es va gravar en els estudis s’Acústic Menorca i van participar un bon grupet de músics com en Nico Espinosa, en Moisés Pelegrí, en Lluis Gener, na Violant Menorca, na Joana Fullana i per suposat en Guiem Soldevilla. Les veus anaven a càrrec de na Roser Carretero que amb moltes ocasions havia actuat amb en Bep Camps.
Cadascuna de les cançons te a darrera una història. Algunes es van fer en poc temps i es van anar desenvolupant de manera ràpida. D’ altres però, estan més treballades i un dia es pensava una idea i després un altre dia es complementava i s’anava ajustant lletra i música a força de dedicar-hi temps. La cançó que obria el disc “18 d’abril” va néixer aquell dia. Un 18 d’abril. Es per tant la representació d’un moment molt concret. Una altre font d’inspiració per en Bep és dedicar una cançó a una persona en concret. És el cas de la cançó “Dedicat a mon pare”. Una fotografia d’en Toni Camps a on el seu fill va desgranant records i qualitats que marcaven el caràcter d’en Toni. També destaca la cançó que va dedicar a la parella “Frans i Anneke” destacant l’enamorament dels holandesos per la nostra illa, els llargs passejos per la mar i pel camp cercant poder fer una foto polida. La cançó “records” és una mirada enrere i a dins el poema es desgranen anècdotes d’un temps passat que va marcar la vida d’aquells infants que ara ja son grans.
Les cançons den Bep Camps estan plenes d’enginy i a la vegada amarades d’un humor fi. El disc d’“Un passeig per la vida” és redó. Redó en tots els sentits. És una imatge perfecte d’una vida dins Ferreries, en un temps on tot passava mes lentament i a on tot estava per fer i per descobrir. Una mirada amb tons de filosofia a tot allò que ha passat i a tot allò que ens ha modelat i emocionat. A la vegada el disc va ser un repte per ell, ja que mai s’havia plantejat actuar i presentar aquestes cançons que formaven part de la seva intimitat. Aquest disc es va interpretar en un parell d’actuacions, una a Mercadal i una altre a sa plaça de Ferreries. Avui dia, aquest cedé és un excel·lent testimoni dels seus poemes, de la seva manera de fer cançons i la seva manera de ser i pensar. Fet, sens dubte, amb molta cura i estima.
