Després d’haver recorregut la major part dels territoris de parla catalana, la flama del Correllengua va arribar dia 1 de maig a Menorca.
El Correllengua és una mobilització social, cultural i esportiva que va començar a Mallorca l’any 1995. La flama passa de mà en mà per cada municipi i aquest relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva i unida la nostra llengua.
Enguany ha estat un any especial, ja que per primera vegada aquesta cursa ha travessat tot el territori: des de la sortida a Catalunya Nord, ha passat pel Principat, el País Valencià i les Illes Balears, fins arribar a l’Alguer.
Per aquest motiu, un grup de joves de Ferreries vam assumir amb molta il·lusió la tasca d’organitzar una gran rebuda de la flama al nostre poble. Vam decidir que seria polit armar una gran diada plena d’activitats per tal de reivindicar i celebrar la nostra llengua i cultura, que tant estimam.
Vam començar el matí amb jocs infantils dinamitzats per l’Agrupament Escolta Sant Bartomeu. A les 11 h el grup folklòric Aires des Barranc d’Algendar va protagonitzar una gran ballada popular que va omplir la plaça de banda a banda. Seguidament, a les 12 h, els glosadors Zès Coll, Marc Barceló i el debutant Pau Coll ens van fer riure i pensar, acompanyats del sonador Josep Huguet.
Cap a les 13 h es va produir el moment més especial, l’arribada multitudinària de la flama, que duia un bon grup de corredors de Ferreries des de la mitgera amb Ciutadella. Una vegada llegit el manifest, la flama va reprendre el seu camí cap as Mercadal de la mà d’uns altres corredors, mentre de fons sonava la cantada popular que ens va oferir la coral de Cas Jubilats.
Després del dinar de paella organitzat per Cas Vesins, la celebració va continuar amb un bingo musical i un campionat de truc, en què els guanyadors es van poder endur unes paneres plenes de premis cedits pels comerços de Ferreries.
La jornada va finalitzar amb un concert del grup emergent Res a dir, que ens va fer ballar i va posar punt final a aquest dia ple d’emocions i reivindicació.
Avui podem confirmar que els mesos de preparació, les hores de reunions i de feina feta van valer la pena. No només perquè la diada va ser tot un èxit, sinó també perquè ens va servir per conèixer-nos entre noltros.
El Correllengua no va ser només un dia de celebració, sinó també una mostra de dignitat i una reivindicació de tot allò que som: la nostra cultura i la nostra llengua, la que han xerrat tots els nostres avantpassats en aquesta terra.
Ens fa la sensació que duim anys immersos en un retrocés constant, en què ens hem anat fent petits i acotant cap, perdent drets i cedint per no incomodar. Els joves estam profundament esgotats de sentir que molestam quan demanam un tracte digne; estam cansats, també, de sentir que formam part d’una espècie de decorat turístic en què no es respecten la nostra llengua i cultura, i on no sabem ni tan sols si hi podrem viure, ni de quina manera. Noltros volem poder viure a ca nostra, a la terra que estimam, i volem poder fer-ho plenament en català, perquè tenim dret a fer-ho.
Venim d’un temps amb poca mobilització social, especialment juvenil, a Menorca. Per açò, ara més que mai, fins i tot en aquest context, és important adonar-nos d’una cosa: quan ens ajuntam i col·laboram per una causa que creim justa, som capaços de fer allò que sembla impossible. Això és, per a noltros, una autèntica injecció d’autoestima i esperança.
A més, veure que tanta gent de Ferreries i tantes entitats diferents estan disposades a dedicar el seu temps i a col·laborar amb una reivindicació tan important, és el principal motiu d’orgull de ser d’aquest poble.
Per tot açò, només ens queda donar les gràcies a tothom que hi ha participat i que ha fet possible aquest dia. Sabem que aquesta xarxa que s’ha creat no morirà amb el Correllengua, sinó que és tan sols el principi, i ens donarà força per continuar lluitant pel nostre poble i per tot allò en què creim.
