Aquest mes m’ha semblat un bon temps per a recordar a dos glosadors menorquins d’un temps passat, com ho feien, ara ho veurem.
Un va ser en Llorenç Pons Alzina, qui no sabia de lletra, va néixer l’any 1831 a Ciutadella. Va estar molt de temps a un lloc des migjornet de Ferreries, un lloc qui ja no existeix.
I l’altre, és el seu net, en Llorenç Pons Pons, qui va venir al mon al 1898 i qui podem dir ja va néixer glosador.
Avi i net s’entenien a la perfecció, i a més, el net sí que sabia llegir i escriure. L’avi cantava les gloses i el net les transcrivia. I així va ser com gràcies a ell se’n van poder conservar moltes.
A continuació, vos en reproduiré unes quantes d’aquestes gloses o codolades, també conegudes com a animalades, tant per la seva temàtica d’animals com pel contingut en sí mateix.
En Llorenç Pons Pons al llarg de la seva vida va compondre més de 8000 poemes, gloses i codolades en conjunt. En Josep Mascaró Pasarius li va dedicar un espai en el segon volum de l’enciclopèdia de Menorca. Aquí van les seves creacions.
Un matxo qui duu corbata
se n’anava a n’es futbol.
Es trobà amb un caragol
que només duia una sabata.
Parlaven amb una rata
de poder arribar en es Sol.
Una truja dalt la Sala
aprenia de llegir.
També hi havia un conill
que volia dur s’escala
i llavor, una cigala
que tocava un violí.
Un ase fora calçons
venia de sembrar cols.
Va trobar dos poriols
que tenien qüestions.
Havien posat mencions
qui menjaria més bunyols.
Una ovella qui era fadrina
en venia de pescar.
S’ordre que va trobar
que es posés mantequilla
que havia de ser padrina
d’un caragol de la mar.
Un bou el van fer padrí,
germanets, d’una tortuga.
Padrina hi van fer una oruga
qui no sabia llegir,
i llavor dins un satrí
hi van sembrar una lletuga.
Un calàpet ben mudat
qui ha vingut de l’estranger,
ell en fa de moliner,
en treu farina d’espart,
junt amb un escarabat
que li ajuda, també.
Un dragó fa caure pins
i creis que pocs n’endevina
per dins sa marina.
En es racó de més endins
perquè siguin més fins
els hi sol posar farina.
Una formiga dins un pla
mena una apisonadora.
Però en té qualque estona
que no gaire envant se fa.
Una mosca prest hi va
i tot millor funciona.
Un rupit dalt una penya
està cansat de cridar
que s’ha tret una espardenya
i no se la pot posar,
auxili vol demanar
perquè li ajudin a empènyer.
Un xibel·lí dins un sac
aprenia de tocar guiterra,
un vitrac amb una serra
en volia fer figat.
I llavors un escarabat
els hi volia armar guerra.
Un porcell que està assegut
qui aprèn de jugar a cau,
un mosquit vestit de blau
en feia ballar un almud,
hi havia un puput
qui ja s’havia tret es sau.
Dalt sa figuera, un mussol
que en fa de guàrdia.
Per millor poder guardar
sempre en tragina un perol
per si hi va un caragol,
millor poder-lo espantar.
Un gall i una gallina
en feien sa bereneta.
N’han comprat una pesseta,
me pareix què és de sardina,
estaven dalt una alzina
i qualcaven en bicicleta.
Un porcell fa de pagès
dalt un arbrer sense fulles.
Creis que té poques arrugues,
tot ho té per entès,
perquè dins es bres
hi sol enfilar ses agulles.
Un boc cridava molt fort
que volia ser notari,
en guardava dins s’armari,
per açò, un bon capot
també hi tenia un furot
que ja era secretari.
Un mostell amb molta manya
en feia una mantellina
per regalar a sa gallina.
Qui fos més guapa d’Espanya,
perquè emprava una canya
trobada a sa marina.
Una mula per fer veta
en sol emprar una cardela.
Dins hi duu una cadernera
que en serva una filleta
i llavors una campaneta
per tocar missa primera.
Una lloca amb un pollet
anava a missa primera
i es troba una somera
qui esmolava un ganivet
que havia de fer un barret
a madona de Sant Pere.
Un vitrac qui és sabater,
creis en fa de bons adobs,
en sol emprar molts de cocs
i llavors fulles de llorer.
Per mosso en té un llagost,
qui pareix que fils ja sap fer.
Un boscaret fora camisa
ja ha aprés a fer torró,
en sol emprar carbó
i sa pell d’una conilla
i en té prou picardia
que també hi posa sabó.
Continuarà…
I aquí ho acabaré, per a no allargar-ho massa. En una altra ocasió hi tornaré, sigueu feliços, que la vida així ho demana.
Vicent Pons, gràcies als meus avis.
