Per Eva Remolina / AMIC – Foto: GETTYIMAGES. Avui en dia associam les processons especialment a la Setmana Santa, però el seu origen és molt més antic. Entendre d’on vénen ens ajuda a comprendre millor el seu simbolisme i força social.
La paraula prové del llatí processio, que significa “avançar” o “anar cap endavant”.
Les processons no són exclusives del cristianisme. Ja existien en civilitzacions antigues:
• A l’antic Egipte, es realitzaven desfilades rituals amb estàtues de divinitats.
• A Grècia i Roma, les festes religioses incloïen recorreguts públics en honor als déus.
• En moltes cultures antigues, caminar junts tenia un fort valor comunitari i espiritual.
Aquest component simbòlic del moviment col·lectiu –caminar junts cap a un mateix objectiu– és clau per entendre la seva persistència al llarg dels segles.
L’origen de les processons cristianes
Al cristianisme, les primeres processons documentades apareixen entre els segles IV i V, quan la religió deixa de ser perseguida i passa a ser reconeguda oficialment dins de l’Imperi Romà.
Inicialment, eren actes senzills com pelegrinatges, trasllat de relíquies o oracions públiques en temps de guerres, epidèmies o sequeres.
Amb el pas del temps, especialment durant l’edat mitjana, les processons van adquirir una dimensió més teatral i pedagògica. En una societat majoritàriament analfabeta, les imatges religioses servien per explicar episodis bíblics de manera visual.
Les processons de Setmana Santa, tal com les coneixem avui, es consoliden a partir dels segles XVI i XVII, especialment després del Concili de Trento, que és quan l´Església catòlica propulsa una religiositat més visual i emocional per reforçar la fe.
És en aquest context que neixen moltes confraries i germandats, especialment a ciutats com Sevilla, on les processons es converteixen en autèntiques manifestacions d’art i devoció.
Amb els segles, les processons han esdevingut també patrimoni cultural. Les imatges sovint són autèntiques obres d’art escultòric.
La música, els vestits tradicionals i els rituals formen part de la identitat col·lectiva de moltes comunitats.
Per a alguns són una expressió de fe profunda. Per altres, una tradició cultural arrelada. En molts casos, són totes dues coses a la vegada.
