Per Silve Pons – Foto: GETTYIMAGES. La participació en una processó significa un homenatge i un reconeixement públic a Jesús, a la Mare de Déu o als sants que són portats.
A la Setmana Santa, a més, hi ha un motiu penitencial: els penitents processionen per netejar els seus pecats i mostrar públicament el seu penediment. Els llums o ciris que duen mostren que caminen cap a la llum que és Crist. La manifestació privada de la fe passa a ser pública i els carrers esdevenen una Església.
Totes les processons són iguals, o si més no molt semblants i pràcticament totes segueixen una estructura molt marcada. Res no està improvisat i, encara que les imatges són l’eix central del seguici són els penitents o confrares els que van estructurant la processó.
Els confrares o penitents processionen per Setmana Santa amb un vestit especial. Duen una túnica cenyida, un caputxó (rom o punxegut), que a Menorca coneixem com a Capirotes, amb què en algunes processons oculten el seu rostre. Alguns duen creus o, fins i tot flagels. Se’ls anomena Natzarens perquè originalment només processionaven a les confraries de Jesús Natzarè, encara que posteriorment s’ha anat estenent a la resta de germandats i confraries.
La jerarquització és molt important i es desenvolupa de menor a major importància.
La processó s’inicia amb la Creu de Guia o la Creu Parroquial, que duen joves de la parròquia, normalment escolans. La creu sol anar flanquejada per fanals guia i a vegades cirials. Darrere d’ella, l’estendard de la Germandat, que recorda els pendons romans i posteriorment comencen a aparèixer els penitents o natzarens portant la llum: el camí cap a Crist.
Van succeint-se els passos de la Setmana Santa, precedits per acòlits (allà on n’hi hagi) amb cirials o encensers i en algunes ocasions acompanyen símbols romans, que mostren el poder polític que en aquella època va acompanyar el Senyor en el seu camí cap al Gòlgota.
Primera imatge, gairebé sempre, el pas del Crist; darrere seu, l’acompanyament de la Mare de Déu. Tanca la processó la presidència de la Germandat o Confraria amb el consiliari o rector corresponent. Darrere d’ells arribarà el Poble que acompanya al final la processó imitant el camí de Jesús a la Via Dolorosa.
