Per C.M. Adolfo Vilafranca (Ciutadella, 1978) afronta la recta final del seu mandat al capdavant del Consell de Menorca enmig de polèmiques i reptes que marquen l’illa: habitatge que s’enfila, transport públic pendent de renovar i turisme que cal gestionar sense desbordar els residents, temes que ens preocupen a tots els menorquins. Li volem demanar sobre els projectes que vol tirar endavant, com la construcció d’habitatges públics a Ferreries o el centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera a s’Enclusa, i com afronta les tensions polítiques que envolten aquestes decisions.
S’han anunciat 49 habitatges públics nous a Ferreries, els primers en gairebé quinze anys. Quin calendari real tenen aquests projectes i quan podran començar a beneficisar els joves del municipi?
Precisament a Ferreries, dins el programa de compra de solars impulsat pel Consell insular per cedir-los a l’IBAVI amb la finalitat de construir habitatges de protecció oficial, s’ha adquirit un solar a petició de l’Ajuntament. Paral·lelament, l’IBAVI disposava d’un altre terreny, fet que permet preveure un desenvolupament significatiu d’habitatge social al municipi. En aquest mateix àmbit, i també a instància de l’Ajuntament de Ferreries, la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) contempla la reducció de les densitats edificatòries, un dels principals problemes del municipi. Les limitacions actuals han dificultat la construcció de blocs de pisos, fins al punt que només s’han pogut promoure habitatges unifamiliars. Amb aquesta modificació es pretén corregir aquesta situació, facilitar la construcció d’habitatges en format plurifamiliar i afavorir una oferta més assequible, alhora que es recupera una fisonomia urbana més equilibrada per al municipi.
Un dels projectes en què hi ha més expectatives posades per part dels ferreriencs és el de s’Enclusa. En quin punt es troba actualment?
Estem a punt d’adjudicar, si no ho hem fet ja, la primera fase de neteja. Aquesta inclou el desbrossament, la creació d’un recorregut perimetral i la consolidació dels edificis existents. Un cop finalitzada, es valorarà si l’espai ja pot ser visitat i utilitzat. Actualment, els plecs de condicions ja estan preparats i es treballa en la redacció del projecte, del qual ja en tenim definida la línia general. La previsió és tenir-lo enllestit a finals d’any i licitar les obres durant el 2027.
Ferreries acaba de reobrir el pavelló municipal després d’una reforma de prop de 900.000 euros, amb finançament del Consell insular. Quin paper té aquesta inversió dins la política del Consell per reforçar les infraestructures esportives dels municipis més petits?
Sens dubte, és una actuació important, especialment en aquest cas, en què el poliesportiu tenia greus problemes de filtracions. L’Ajuntament de Ferreries i el Consell insular hi hem invertit conjuntament 890.000 euros, dels quals 500.000 els hem aportat nosaltres. Aquesta inversió ha permès renovar completament la teulada, substituir el paviment i dur a terme una reforma integral de l’equipament. Es tracta, en definitiva, d’un projecte destacat que ja és una realitat a Ferreries.
Durant el Carnaval el Consell ha activat el Bus Nit que connecta Ferreries amb la resta de municipis. És una prova pilot o hi ha la voluntat de consolidar serveis nocturns de transport públic durant més moments de l’any?
El Bus Nit és una de les línies clau per garantir la seguretat dels joves durant les hores nocturnes. Ofereix un servei amb horaris definits que aporta tranquil·litat a les famílies, ja que poden saber amb certesa quan arribaran els seus fills a casa. En aquest sentit, el servei és essencial i, dins el projecte de transport, està previst introduir-hi millores importants. Tant el Bus Nit com el Jaleo Bus durant les festes són serveis molt demandats, i per això és necessari continuar potenciant-los.
Amb la saturació de vehicles que cada estiu pateix Cala Galdana, en quin estat es troba el projecte del pàrquing de Serpentona i com ajudarà a resoldre aquest problema?
El pàrquing no és la solució definitiva, però sí que milloraria molt la situació. Tenim el projecte fet i pendent de licitar. Ara mateix ens falta capacitat tècnica per l’acumulació de feina i la pèrdua d’un tècnic. Hi ha més projectes que mans per executar-los.
Parlant de problems més generals, el projecte de reforma de la carretera general a Rafal Rubí ha generat un fort conflicte polític i institucional. Quina és avui la situació real de les obres?
El conflicte polític generat és, per a nosaltres, absolutament artificial i no respon a la realitat. El projecte en execució compta amb tots els avals i informes favorables, i els tècnics de la casa el consideren correcte: millora la seguretat, no afecta els entorns existents i els protegeix. Hi ha un conflicte polític? Sí, però és evidentment artificial i impulsat pels partits de l’oposició per desgastar l’equip de govern del Consell. Ha quedat acreditat que la documentació que el Ministeri va enviar a la UNESCO no havia passat per cap òrgan d’aprovació del Consell; no té aval tècnic ni jurídic. Són documents sense suport, una deslleialtat institucional espantosa. Quan el Ministeri va rebre les queixes, hauria d’haver demanat l’opinió del Consell, però no ho va fer, enviant els documents sense comptar amb tota la documentació disponible.
Quin calendari maneja el Consell?
Les obres van començar a Talatí i ja són visibles. A Rafal Rubí, el Consell va adjudicar el contracte fa poc i les màquines ja hi treballen: replantegen el traçat de la carretera i netegen les voreres per delimitar el camí de terra i l’asfaltat. L’excavadora ha arribat pràcticament fins a la cruïlla de Rafal Rubí, i els treballs avancen.
Més per Menorca ha denunciat irregularitats en la tramitació del projecte i demana informes jurídics. Podeu garantir que tot el procediment s’ha fet amb plena seguretat respectant la llei?
Com en tot el que fem, el projecte compta amb tots els informes jurídics i tècnics de la casa. Tot el que s’ha dit ha generat malestar intern: hi ha hagut molta feina perquè el projecte tiràs endavant, i atorgar més importància a un informe extern no aprovat que al treball dels tècnics no ajuda a defensar l’Administració.
Hi ha data per posar en marxa les noves línies de bus?
Quan vam arribar al govern, les concessions d’autobús estaven caducades, és a dir, sense contracte. Des del primer moment vam treballar en el projecte de transport, que finalment s’ha aprovat inicial i definitivament, cosa que no havia passat en vuit anys del pacte d’esquerres. El passat dia 16 vam resoldre al·legacions i recursos per poder treure a concurs els nous serveis, amb l’objectiu d’acabar el mandat amb el concurs en marxa, i si pot ser, adjudicat. El departament de Mobilitat gestiona moltes tasques: carreteres, ITV i el sistema de transport. El nou projecte preveu millores de freqüències i noves línies, millorant així la connexió dins les urbanitzacions i entre municipis. Quan es liciti, la connectivitat del transport públic millorarà de manera substancial.
El Parlament balear acaba de rebutjar limitar aquest estiu l’entrada de vehicles a Menorca, amb els vots del PP i Vox. Això vol dir que renuncieu definitivament a aplicar qualsevol mesura en aquest sentit dins el 2026?
No renunciem al projecte: aquest mateix estiu s’aplicaran mesures de limitació de vehicles. El Partit Socialista va presentar una proposta de llei que sabia que seria rebutjada, perquè Menorca ja compta amb la seva normativa, la Llei de Reserva de Biosfera. No necessitam cap altra llei; la proposta era innecessària i sense utilitat pràctica, ja que no volem que ens imposin regulacions des de Mallorca. La Llei preveu mesures temporals i estableix que Menorca ha de desenvolupar un reglament per a la seva aplicació definitiva. Ja tenim un primer esborrany i, de manera paral·lela, implementarem les mesures temporals aquest estiu: s’instal·laran càmeres i s’acordarà amb les navilieres el recompte dels cotxes que entren a l’illa. Prèviament hem realitzat un estudi de capacitat de càrrega rigorós, que ha fixat un sostre ajustable segons les circumstàncies. Ens vam trobar contractes a dit que ni els tècnics volien signar; ara, aquesta tasca del departament de Mobilitat serà una realitat aquest estiu.
El Consell ha defensat reforçar el turisme de temporada mitjana i baixa, com es va presentar a la passada edició de FITUR. Quines accions concretes esteu fent perquè això passi realment?
És important deixar clar que la promoció turística del Consell i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca busca incentivar la temporada baixa. No volem més turistes a l’estiu, com a vegades ha suggerit l’oposició. La nostra estratègia permet als visitants comprar producte local i beneficia directament les explotacions agràries. De fet, vaig parlar amb un negoci de producte local, i el propietari em va explicar que estava molt content que ja arribessin visitants a l’abril, ja que això li permet obrir i vendre els seus productes. Com ho fem? Promocionant allò que Menorca ofereix fora de temporada: cultura, patrimoni i esport. Enguany organitzarem l’Opening Cultural, exhibint les galeries d’art i impulsant el sector artístic, important també per als menorquins. A més, millorem la connectivitat de Menorca a l’hivern, que ha augmentat més que mai. No incrementem vols a l’estiu; només a partir de temporada baixa, amb connexions directes amb diversos països europeus i ciutats espanyoles, operatives des de finals de març i principis d’abril.
El GOB ha denunciat un augment de les irregularitats urbanístiques en sòl rústic des que el PP és al govern del Consell i han demanat més transparència en els expedients. Quina resposta doneu a aquestes crítiques?
Jo faria una pregunta: durant els anys del pacte d’esquerres, quan es van incrementar en quinze mil les places d’habitatges turístics, on era el GOB? I quan el total de places turístiques i hoteleres va passar de 50.000 a 80.000, on defensava la limitació del turisme que ara reclama? No els vam sentir. Des que vam arribar al govern, hem combatut de manera decidida el lloguer turístic il·legal. Mai no s’hi havien destinat tants recursos i també hem actuat davant irregularitats en sòl rústic. Hem impulsat que tot es faci d’acord amb la legalitat, amb més inspeccions i detecció d’infraccions. En dos anys i mig hem recuperat 1.300 places turístiques en zones no aptes i les hem donades de baixa. Això ha permès destinar immobles abans no aptes al lloguer residencial, millorant així l’accés a l’habitatge a Menorca.
