PER SILVE PONS. L’eruga processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) ha començat a veure’s a les zones boscoses i urbanes de Menorca, com és habitual a partir de mitjans de febrer. Aquest any es preveu que aquesta eruga afecti les Illes de manera similar a la d’altres anys, encara que hi pot haver un lleuger augment, segons indiquen des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Com cada any, l´inici de la temporada d´aquesta espècie suposa riscos pel contacte amb persones i mascotes. En línies generals, es recomana no tocar l’eruga, ja que el simple contacte amb els pèls urticants pot provocar reaccions al·lèrgiques.
A les Balears, aquest insecte és present de forma generalitzada a tot l’arxipèlag, encara que amb diferències entre illes. A Mallorca va arribar el 1942. A Menorca es va detectar cap al 1970 i a Eivissa, sobre el 1975. A Formentera la presència es va constatar l’any 2006.
Després de les postes d’ous a finals d’estiu, les erugues solen néixer a l’octubre, van mudant la pell unes quatre o cinc vegades i elaboren les bosses o nius on viuen. A finals d’hivern és quan l’eruga és adulta i baixa dels pins per enterrar-se a terra. És en aquesta època on formen les característiques processons que li donen el seu nom i quan tenen el seu màxim poder urticant. Encara que aquest any la temporada ha començat com sol ser habitual, l’augment de les temperatures de forma generalitzada està alterant el comportament de determinades espècies, entre les quals hi ha l’eruga processionària.
Consells
Els infants i les mascotes són els col·lectius més vulnerables, ja que solen jugar o passejar per parcs, jardins i zones arbrades on la processionària baixa dels pins formant les conegudes “processions”.
Les recomanacions per a la població passen per no tocar mai les erugues ni les bosses i acudir immediatament a un centre mèdic davant de qualsevol símptoma després d’un possible contacte.
També s’aconsella evitar el contacte, a més de les erugues, amb les bosses de processionària o barreres físiques instal·lades als troncs dels pins. A més, recomanen evitar romandre davall els pins, especialment en dies ventosos.
Alerta amb les mascotes!
En el cas de les mascotes, els cans són els animals més exposats als riscos del contacte amb l’eruga i el seu efecte inflamatori. Els més afectats solen ser especialment els cadells, pel seu esperit curiós, a diferència dels moixos que, encara que molts són al carrer, no solen atracar-se a les erugues.
Així, els cans són els que amb més freqüència fan olor o mosseguen l’insecte, de manera que entren en contacte amb els pèls urticants, cosa que els provoca reaccions inflamatòries. En concret, produeixen una reacció d’hipersensibilitat molt forta que es percep immediatament.
Quan un ca entra en contacte amb l’eruga, comença a bavejar, se li infla la boca i el nas i fins i tot se li pot inflar tota la cara, cosa que fa que sigui «fàcilment reconeixible». En cas que passi aquesta situació, els veterinaris recomanen rentar la zona amb aigua tèbia, amb cura per no patir una reacció, i, si no és possible o la situació empitjora, acudir a un veterinari.
Generalment aquestes reaccions es tracten de manera fàcil i sense complicacions amb un antiinflamatori per lluitar contra la reacció. Després, en funció de la zona afectada, es podrien necessitar altres tractaments.
El més habitual és que la llengua o el musell siguin les zones afectades, perquè l’animal s’acosti a la fila d’erugues, atret pel moviment. Si l’animal s’empassés una eruga, es podrien produir problemes digestius que són més greus i requereixen altres tractaments. Com a prevenció, el veterinari recomana evitar passejar per pinedes en aquesta època o, en cas que es faci, que el ca vagi lligat i estar vigilant.
Mesures de control
El Servei Forestal de la CAIB duu a terme mesures de control per mantenir les poblacions de l’insecte en uns nivells mínims. Segons expliquen, a totes les Illes es fan mapes de seguiment per veure’n l’evolució.
A Eivissa i Formentera s’actua de forma aèria i terrestre amb feromones i eliminació de bosses de mà, mentre que a Mallorca i Menorca s’actua per via terrestre amb actuacions en àrees recreatives, pins singulars o refugis, entre d’altres. En el cas dels boscos i els jardins de zones urbanes, els ajuntaments són els responsables d’impulsar mesures per controlar la plaga davant el perill que suposa.
