L’any 2009 es va enregistrar aquest cedé que avui ens ocupa. Així i tot el grup L’Infant terrible ja feia un temps que anava fent cançons, gravant, fent proves o actuant a diferents locals. El primer concert en directe va ser l’abril de 2008. En el moment de gravar el disc les cançons ja estaven treballades fruit d’un temps enrere. Fins i tot, els músics que van enregistrar-lo ja no eren tots els mateixos de l’inici del grup. El cantant Óscar Pons va deixar el grup i na Maria Marquès a més de tocar els teclats va passar a ser la veu principal, Xavier Martí era el baixista, Joan Capó i Pere Marí els dos guitarristes i la bateria que havia començat tocant n’Eduard Coll la va gravar en Lluis Piris. A la vegada, a tots ells els van acompanyar un bon munt de col·laboracions: Francesc Ribera feia cors a “Jocs de taula”, Joan Carles Villalonga posava veu a “Vaixell de pedra”, els glosadors Zès i Pele obren el disc posant el seu granet d’arena a “Fam de sang”, Llorenç Enrich va gravar el fabiol a jocs de taula i Tomeu Truyol el sampler i la veu a “Vaixell de pedra” i “L’hamburgès”.
L’ànima que va generar el grup i la majoria de les lletres de les cançons era Xavi Martí que basava els temes en converses amb el seu avi. El producte va resultar un disc amb una música potent i ben interpretada i un missatge força contestatari i amb una ideologia política ferma. El nom del grup, explicat en el tema del mateix nom fa referència a aquell infant que es sent diferent, objecte constant de mirades amargues i que difícilment aconsegueix encaixar en una societat en aquell moment adversa a la seva manera de pensar i de ser.
El disc recrea la postguerra a Ferreries i posa a debat els fets d’aquell moment. A la vegada recorda la història d’Es Canaló o la del lluitador incansable republicà Emili Gomila. Albert Mir va ser l’encarregat de fer el disseny gràfic en aquest disc i va repetir en un altre disc que van enregistrar dos anys mes tard i del que ens ocuparem en una propera presentació. Amb la idea de recrear els anys de postguerra l’edició te tot un fons que convida a pensar amb els empaperats de les parets tan habituals en aquells anys. En el cas del primer disc, Terra Prima, està tot el disseny dins un fons vermell recordant la terra de Ferreries. De fet el grup havia compost un tema instrumental amb el nom de “Sa Terra roja” creant un vincle directe amb aquesta qualitat de la terra al nostre poble. Aquesta cançó però, va quedar sense editar pendent del proper disc.
El disc ens ofereix cançons potents a on es deixa entreveure la guitarra de Joan Capó habituat a tocar amb grups de heavy donant una peculiaritat especial als arranjaments, a la vegada que lliga perfectament amb la mestria de Pere Marí que sempre ha estat més dins el món del rock. Les gravacions dels temes es van fer a l’estudi UnDosTresCuatro amb en Jose Miguel Allès.
El grup va editar alguns vídeos que es poden veure a la plataforma de Youtube. Es pot escoltar el tema “Fantasia” que a l’hora de fer l’edició en cedé van canviar el nom per “Es Canaló” i el fantàstic vídeo de “L’hamgurgès” en el que apareixien un munt de joves del poble. El grup va interpretar la seva música per l’illa de Mallorca a diferents festivals, a Esporles, al Parc de la Mar de Palma o. a Muro, a la vegada que eren habituals en els acampa-llengües que es celebraven aquells anys.
