Començam l’any 2026 amb una sensació estranya: entre la incertesa global i l’afartament de males notícies, però també amb ganes de tornar a creure que és possible fer les coses millor. Ens ho demana el planeta, ens ho exigeix la societat, i ho necessitam com a individus.
No fa molt vaig sentir parlar de la wood wide web, una metàfora preciosa, i real, sobre la manera com els arbres es comuniquen sota terra gràcies a una xarxa de fongs micorízics. Aquest sistema subterrani permet que els arbres s’avisin entre ells de perills, que es passin nutrients i fins i tot que els més vells ajudin els més joves. No hi ha jerarquia. No hi ha algoritmes. Hi ha col·laboració, interdependència i una intel·ligència col·lectiva que ha permès als boscos resistir durant segles.
I, si ho pensam bé, això que passa sota terra, a la foscor, silenciosament, potser és la millor metàfora del que hauríem de fer com a societat: crear vincles sòlids, invisibles però efectius, que connectin persones, barris, pobles i comunitats. Vincles que ens permetin resistir millor les tempestes globals des del nostre tros de món.
Com deia Albert Einstein, “mira profundament en la natura i llavors entendràs tot molt millor”. Jo, que només fa un any que visc a Ferreries i que encara em sent un novato en moltes coses, ho començ a comprovar cada cop que vaig al bosc. Una de les coses que més m’ha agradat fer enguany és sortir a cercar cames seques i esclata-sangs amb el meu sogre Miquel. Caminant entre alzines i pinars, mirant de reüll el sòl humit, he après que el silenci del bosc diu més del que sembla i que observar la natura no només ens calma: ens explica.
A Ferreries tenim fongs, tenim arbres i tenim gent que sap llegir el bosc. I tenim, sobretot, una cultura comunitària que cal protegir i fer créixer. Cada iniciativa local que connecta joves i grans, que revitalitza el comerç, que aposta per l’educació, per la sostenibilitat o per la cultura, forma part d’aquesta wood wide web menorquina que també ens manté vius.
Aquest any nou, en comptes de proposar-nos canvis impossibles, potser podem fer una altra cosa: cuidar millor les nostres connexions, contribuir a la xarxa comuna, fer de l’empatia una pràctica i no un hashtag.
Perquè si la natura ens ensenya una cosa és aquesta: que el que realment fa fort un bosc no és l’arbre més alt, sinó la xarxa que el sosté.
Així que ja ho sabeu: el meu desig per al 2026 és clar. Fem bosc. Fem xarxa.
