Per Silve Pons/ La funció d’amic protector dels animals casolans encara és viva. La figura del Sant que tots tenim present el mostra amb un llibre a la ma, un bàcul, una campaneta i un porcelet als peus. Sant Antoni és considerat patró dels animals, sobrett els domèstics, i com tot, també té la seva llegenda: hi havia un ric cavaller que tenia un ase tan malalt i rebentat que no es podia aguantar dret. Un dia va manar a un servent que el dugués a tirar al riu. El servent era un poc vessut i es va entretenir a complir el manament de l’amo. L’ase, que havia escoltat aporuguit les paraules del senyor, de tormellons se’n va anar cap a ‘ermita de Sant Antoni, que es trobava dalt un turó fora des poble. Quan el servent se n’adonà que l’ase havia fuit de s’estable, el va anar a cercar deveres. Pel camí la gent li va dir que l’havien vist passar més mort que viu. El criat va poder seguir el rastre de la bístia i el va trobar agenollat davant la imatge de Sant Antoni. Quan el va veure arribar, l’animal es va aixegar i es va posar a corre com si no fos aturador. El sant l’havia guarit i i gavi adonat nova força. I des de llavors, diu la llegenda, es va posar el bestiar sota la protecció de Sant Antoni.
També se’l coneix com Sant Antoni dels porquets o dels ases. En la seva diada, les gents que tenien bestiar de cabestre, celebraven la seva festa i el duien a beneir. De fet encara avui encara a molts llocs es duen a beneir, a Catalunya especialment i a Menorca a alguns pobles també. Justament a Ferreries és una costum que es va deixar de fer. Na Joana Pons Barber, filla des sereno vell, nascuda el 1908, tot explicant els seus records d’infantesa, contava que el dia de Sant Antoni, a les tres del capvespre, s’arreplegava la gent al Pla de l’Església, acompanyant els animals que volien que rebessin la benedicció, en un molt curiós grup de persones s’entremesclaven amb tota casta d’animals domèstics ( i cualqun que no ho era tant) .
Quan hi eren tots donaven una volta al poble. Obria la processó un porcellet, el seguien els ases i després tot un eixam d’al·lots i al·lotes duent porcells, cans, moixos, ocells engabiats, , gallines, ànecs, etc.
Quan la volta havia acabat, e stornaven a congregar davant la porta de l’església, on el capellà, vestit de ritual, vessava aigua beneïda damunt tota aquella animalada.
Font: Les festes de Sant Antoni. Quadern de folklore num. 32 (1988)
