Sota l’ombra de les palmeres, en el punt on s’obria el Portal de Maó de l’antiga murada ciutadellenca, roman avui una rajola grisa amb una creu dibuixada al mig. És una creu peculiar, en forma de T, orientada d’est a oest, amb el capell a orient i el peu a occident, tal i com marquen les regles constructores d’en primer. Aquesta petita “taca” en el paviment urbà de la ciutat cobra protagonisme cada any el migdia del 17 de Gener, festa de Sant Antoni, avui també Diada del poble de Menorca. Perquè? Què s’hi fa? Què representa?
Aquest tipus de creu, anomenada Tau, Creu de Santa Tecla o Creu de Sant Antoni, és la darrera lletra de l’alfabet hebreu i la dinovena de l’alfabet grec. També ha estat un símbol utilitzat per altres cultures com, per exemple, l’egípcia, on simbolitzava la vida eterna. No ens ha d’estranyar, per tant, que fos un sant egipci, Sant Antoni Abad, el que primer la va utilitzar com a distintiu cristià. Per això se la coneix també amb el nom de Creu de Sant Antoni.
La Tau arriba a Menorca amb els reis cristians. Quan Jaume I d’Aragó, rei templari, conquereix les Balears i les terres valencianes acompanyat de nombroses i diverses ordres militars i mendicants, reparteix terres i possessions entre elles per així repoblar de cristians les terres ocupades pels musulmans des de 900 anys enrera. Alguna d’aquestes ordres, l’Ordre de Sant Antoni, coneguda també com ordre dels Hospitalaris o dels Antonians, porta la creu Tau com a símbol (de color blau sobre el pit d’un hàbit negre). També els franciscans, que acompanyaren, anys més tard, al rei Alfons III el Liberal en la conquesta definitiva de Menorca, portaven la creu Tau com emblema i firma.
Uns i altres, antonians i franciscans, tindran des de llavors un paper rellevant en la història de la nostra illa. Encara que els antonians van ser al principi només militars, evolucionaren més tard com a ordre monàstica, encarregant-se de construir i atendre hospitals per les terres conquerides. De fet, el rei Alfons III els va cedir la propietat d’unes terres pròximes a Ciutadella perquè l’ordre s’instal·lés a la ciutat. Però en aquells moments als antonians no els interessà instal·lar-se a l’illa. Ho feren segles més tard, cap allà el 1700, erigint en aquelles terres, les que avui ocupa el geriàtric municipal de Ciutadella, un hospital hostatgeria.
Els franciscans, per la seva banda, construïren una església i un monestir en un solar cedit pel rei molt a prop de la murada (on avui s’aixeca l’edifici de correus), i les monges franciscanes s’ocuparen d’atendre i servir l’hospital de Santa Magdalena (avui casa de cultura), construït a principis del segle XIV.
Significat simbòlic de la Tau
Simbòlicament, la Tau vol dir marca, signe. La Càbala l’assenyala com la darrera lletra de l’alfabet hebreu, el valor numèric de la qual és 400. Essent la darrera lletra de l’alfabet, en certa manera les reuneix totes. Per això se la fa correspondre amb el Maljut, “el Regne”. A lo millor per això se l’associa també a la Torà, anomenada també Torat Emet, ja que tot en ella és veritat i, a més, és completa.
En temps de Sant Francesc d’Assís, fundador de l’ordre franciscana, es va utilitzar com a signe de pertinença a l’ordre i de la seva vocació caritativa. Ja la empraven, com hem dit, els Crucífers o Antonians de Sant Antoni Abat, que llavors regentaven a la ciutat d’Assís l’Hospital de Sant Salvador de les Parets.
Els Valdenses, ordre contemporània de Sant Francesc, varen arribar a declarar dogma de fe que la creu de Crist, on Jesús va ser crucificat, tenia forma de T. A Jerusalem, una ordre cavalleresca que prengué part en la Segona Creuada era coneguda com Ordre de la Tau. Els seus membres portaven aquest signe en el coll de la capa.
