Els escrits que faig en aquesta secció van seguint un ordre cronològic guiats per la data d’edició del disc. En aquest cas li toca el torn al cedé que es va editar l’any 2008 dedicat a l’obra de mestre Biel Cardona. Com sabeu tots, entre els meus treballs editats hi ha diferents referències a aquest músic ferrerienc i també tenia un interès en que la seva musica es pogués reproduir i conèixer. Moltes vegades ens passa que sentim xerrar de músics locals però a la pràctica es coneix poc el seu treball sobre tot si ja han passat uns anys que ens ha deixat. I després de conèixer una mica més la seva vida vaig pensar que valia la pena conèixer la seva música.
El disc “Ferida i conjur”, de David Vidal es va gravar i editar l’any 2009. Havien passat quatre anys del seu anterior treball discogràfic (DFerreries Nº 50). El nou disc inclou 14 temes que en David havia anat preparant per cantar sols amb la seva guitarra. Les seves cançons no ens mostren canvis considerables en la manera de compondre o d’escriure les lletres, però sí que traspuen maduresa i solidesa en les seves interpretacions. Després de tenir les cançons preparades per entrar a l’estudi es va acompanyar altra vegada d’alguns dels seus amics músics que van donar certament nous colors a les seves cançons.
Així, en Jaume Tugores i en David van enregistrar un parell de cançons a dues guitarres i veu, “De nou, la follia” i “Un ram de mar”. Amb en Francisco Escudero al piano (i acompanyats de baix i bateria), van gravar “Cada carícia”, “Pren-me la ma” i “Jeus devora meu”. El piano enriqueix subtilment amb un acompanyament tranquil a “Cada carícia” mentre a “Pren-me la mà” els teclats agafen protagonisme amb el baix elèctric i la bateria. També va incorporar el percussionista Nan Mercader per què l’acompanyés en cinc d’aquestes peces. Finalment, les quatre restants, les va gravar només amb l’acompanyament de la seva guitarra. Les dues darreres del disc, “Demòcrates mosquetjats” i “Boques com ferides obertes” comencen amb un recitat i acaben cantades sobre uns arpegis de guitarra. A la darrera es reciten deu haikús… i un conjur. I aquesta darrera pista guarda una sorpresa, per què una volta acabat el disc, hi ha un minut de silenci i amb tot el grup es poden escoltar els darrers versos.
El disc està ple de poemes ben cuidats i que enriqueixen el disc amb uns arranjaments sense estridències i plens de dolces harmonies. Un enfilall de joies que quan els vas escoltant vas descobrint la màgia de la música d’en David Vidal.
El disc es va gravar a l’estudi El Tostadero de Barcelona el febrer de 2009. A banda dels músics esmentats, els van acompanyar Santi Colomer a la bateria i Isaac Coll al baix elèctric. Aquest estudi, que dirigia Marc Molas, estava vinculat al segell discogràfic Daruma Records, així que el disc es va editar amb aquest segell barceloní.
Els concerts de presentació del disc els va fer en David sol, a veu i guitarra, que era com tenia pensat de fer-los des d’un principi. Es va presentar a diversos espais de Catalunya i, un poc més endavant, l’Institut Ramon Llull va oferir-li de presentar-lo el novembre de 2009 al Théâtre Molière de Brussel·les, on va compartir escenari amb el compositor i pianista mallorquí Joan Martorell. A València també van sonar les cançons de “Ferida i conjur”, el setembre de l’any següent a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Allà va coincidir amb el cantautor valencià Òscar Briz.
L’any 2013, després de l’experiència de mostrar les cançons de Ferida i conjur a veu i guitarra, va presentar una selecció de cançons de tots els discos, també a veu i guitarra, sota el títol de «Cançons d’amor en temps incerts». Un dels llocs més destacats on va dur aquest repertori fou a la Torre d’en Galmés d’Alaior (dins el cicle Concert de Lluna Plena).
