Per Silve Pons / DFerreries. Fa anys que els jutges de pau representen la justícia més propera, humana i directa que pot tenir un ciutadà. Són presents als pobles petits on no hi ha jutjats, advocats ni fiscalies. La seva feina és de mediació, conciliació, evitar molts conflictes i apropar la justícia al carrer. Enguany s’ha aprovat una nova llei, la Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, que implica canvis en les tasques dels jutjats de pau i el desenvolupament de la seva feina. El primer és el canvi de nomenclatura pel de Oficina de Justícia Municipal. Menorca compta amb 6 jutges de pau i qui desenvolupa aquesta tasca a Ferreries és en Miquel Pons Serra. Cada exercici de la funció de jutge de pau és de 4 anys i en Miquel, en haver renovat el càrrec, en du 6 amb aquesta responsabilitat. Les “armes” amb que compta un jutge de pau són dues: el codi civil i el seu sentit comú.
La nova llei
La nova llei treu algunes competències històriques dels jutges de pau i els n’atribueix de noves tant en matèria civil com penal. Encara no ha entrat en vigor i el mateix ministre de Justícia es va comprometre amb el col·lectiu a resoldre-ho i cercar alguna fórmula que no desbarati l’actual estructura judicial dels pobles petits. Una de les premisses de la nova llei és que la mediació o conciliació ha de ser prèvia a qualsevol demanda judicial, el que implica un malestar en el sector de l’advocacia que veu perillar part de la seva feina si molts conflictes no arriben als tribunals. Amb la nova legislació els jutges de pau no podrien celebrar matrimonis, pel que batles i regidors dels pobles petits, s’haurien de fer càrrec de tots els casaments dels ciutadans que no vulguin desposar-se per l‘Església.
Mentre no passi açò, de moment, tot segueix com abans.
Funcions del jutge de pau
Un dels canvis que apareixen a la nova llei és el de treure la potestat de Registre Civil als jutjats de pau i que aquesta passi exclusivament als ajuntaments. En Miquel ens explica que ells inscriuen “matrimonis, defuncions i naixements i tramiten certificats per a desenes de veïns”, si perdessin aquesta competència, els ajuntaments petits haurien de destinar-hi un funcionari i ja van prou “apretats”.
A part del cens, els jutges de pau s’encarreguen de la comunicació processal, avisant a qui ha de comparèixer davant un procés judicial. Quan hi ha eleccions generals el jutge de pau és l’encarregat d’arreplegar totes les actes dels col·legis i amb acompanyament policial, dur-les fins a la Junta Electoral Insular, que són els jutjats de Maó. Una altra funció, potser més anecdòtica, és la de tornar el carnet de conduir a aquells conductors a qui se’ls hi ha retirat per haver perdut tots els punts. Quan una persona ha comès un delicte menor o falta i ha de triar entre anar a presó o fer hores de feina a la comunitat, qui li fa el plantejament també és el jutge de pau. “A Ferreries hem tingut algun cas i jo he hagut de proposar-li a la persona: tria entre anar uns dies a presó o fer serveis pel poble”, comenta en Miquel.
Una altra de les funcions del jutge de pau, potser la que demana una mica més de sentit comú és la de fer mediacions i conciliacions. “Negociar, intentar arribar a pactes i fins i tot, a vegades, fer una mica de psicòleg” explica. I quins són els conflictes més comuns que demanen d’aquesta mediació?…En Miquel respon ben clar: “Molèsties veïnals, molèsties per renous (obres, música massa alta), molèsties per animals, drets de pas (per un camí, una tanca o un hortal)…S’ha de dir que a Ferreries molts conflictes s’intenten arreglar en privat, sobretot si és entre familiars, ara bé, quan surten de l’àmbit familiar o hi ha un advocat pel mig, ja em vénen a veure”.
Quins requisits ha de complir el jutge de pau?
Primer de tot tenir nacionalitat espanyola, ser major de 18 anys i residir al poble on exerceix. No pot tenir antecedents penals i ha de presentar un Curriculum i signar una declaració responsable. El càrrec és per 4 anys i s’elegeix un titular i un suplent. El nomenament ha de ser aprovat per majoria absoluta del plenari municipal. I se li sol assignar un funcionari habilitat per gestionar la part documental. En Miquel, aquí, vol agrair “la col·laboració de la funcionària municipal adscrita per realitzar les funcions corresponents al jutjat de pau, als serveis Socials de l’ajuntament i a la Policia Local, com a col·laboradors imprescindibles per poder desenvolupar el càrrec amb eficiència”.
En el cas de Ferreries, tot i no tenir un despatx concret assignat al jutjat de pau –“encara que sé que l’Ajuntament fa el que pot”, diu en Miquel -, ell rep les visites, consultes o queixes ciutadanes cada dimarts i dijous a partir de les 10 del matí a l’Ajuntament. I assegura la confidencialitat dels casos que tracta i la preservació de les dades personals avalada per llei.
Ómbudsman
A part dels requisits legals, li deman a nen Miquel què ha de tenir una persona per a ser un bon jutge de pau. “El primer – em diu- ha de saber escoltar, açò és primordial. Ha de fer-se una imatge del cas i, si pot, ha de visitar el lloc del conflicte. I ha de tenir la capacitat de veure quan és necessari demanar la col·laboració del serveis municipals, socials o la Policia Local. A més ha de tenir autoritat moral i visió del món, com un Ómbudsman (una mena de Defensor del Poble).” I a nen Miquel Pons Serra, què li ha aportat aquesta experiència de ser el jutge de pau de Ferreries?…Ell respon: “Conèixer de primera mà la realitat del meu poble. He pogut constatar que Ferreries sembla un poble tranquil, però no ho és”.
El perfil
En Miquel Pons Serra és de poble però va néixer a l’hospital de Mataró. Va estudiar becat als Salesians de Sarrià. Es va treure la carrera d’enginyer treballant els matins i estudiant els capvespres. Va començar a treballar d’enginyer fins que el van “fitxar” per donar classe a un institut de Maó. Quan ja duia un any en funcionament, s’incorporà de professor a l’IES Biel Martí on hi va fer 15 anys. Va col·laborar amb Creu Roja i també a l’Escola d’Adults com a voluntari a les classes d’informàtica. Ara ha engegat un altre voluntariat: classes de repàs per a infants.
