El disc que ens ocupa aquest mes és del grup “Lo Petit Comité”, grup format a Barcelona i amb un fort vincle amb el nostre poble com veurem. Música fresca i amb força amb uns texts que ens apropem a les realitats més intimes de la vida.
La nostra història comença amb un grup d’al·lotes: “La Catània”. Núria Guash tocava el violí i si be tenia una excel·lent formació clàssica, també volia provar altres formes musicals per expressar-se i va centrar-se en tocar la guitarra elèctrica. Aquesta formació venia impulsada per en Rafel Febrer, conegut com a Goofy. El Professor de guitarra elèctrica, en aquells inicis de segle lluitava per crear un grup on tot fossin dones amb temes propis i en una ona roquera. Ell els ajudava i esperonava a tirar endavant i es van anar fent concerts i oferint les seves creacions per diferents escenaris de Menorca. Algunes cançons van aparèixer en el disc “Escolta Ferreries” del que ens vam ocupar fa uns mesos.
Quan uns anys més tard, el 2006 na Núria va partir a estudiar a Barcelona, tenia la intenció se seguir fent música però sens voler-se fermar a res ni a cap estil concret. Va integrar-se en diferents corals fins el 2009 que va coincidir amb Roger Fe, que en aquells moments treballava amb persones sense sostre. En aquell espai de trobada amb molts tipus de persones i problemàtiques, la música era un oasi de frescor compartida que ajudava a la comunicació. Per part de na Núria va produir-se allà un retrobament sincer amb la música. En Roger tenia un amic, David Vàzquez que tocava la guitarra i cantava amb el grup Ràbia positiva. Aquell grup feien música molt rustida, harcore punk, extremista i radical. El grup va recórrer la majoria d’escenaris dels països catalans i era força conegut. Quan es va dissoldre, David va explicar-lis que tenia molts temes creats que necessitaven un estil més melòdic i que no havien tingut sortida amb Ràbia positiva. Amb aquesta fusió d’amistat David, Roger i el bateria Antoni Bonastre (Bonus) van començar a tocar junts i a gravar alguns temes. En Roger en aquest cas deixava les guitarres per en David i ell agafava el baix. Na Núria de manera experimental va anar posant algun violí a alguna de les gravacions i prest va estar afegida per completar la formació. Tot eren composicions pròpies que parlaven d’experiències personals i que estaven d’una manera o altre vinculades al seu treball d’educadors socials. Un compromís social lligat indissolublement a la música, transmetent missatges, posant el seu granet d’arena per canviar les coses i donant suport a diferents causes. En David que era conegut pels aquells circuits musicals de la zona prest va aconseguir poder pujar a diferents escenaris amb el nou grup.
Van enregistrar el disc el novembre i desembre de 2012 a Kasba Music que és una discogràfica reconeguda a on han gravat grups de renom i que recollien el mestissatge explosiu d’aquells anys. El disc te un so força professional i en els concerts es van anar venent les còpies. Escenaris com Salamandra, Fnac o festes majors es van fer ressò de la seva iniciativa musical.
El disc inclou temes com “Així és la vida…”, “La victòria és aprop”, “Pupil·les dilatades” (inspirada en el llibre de Lluis Guasch) o la versió de la popular “L’amo de son carabassa” entre altres. En el disc van col·laborar també companys i amics tocant el saxo o la gaita galega enriquint en multitud de colors la musica del grup.
El disseny del disc era de La Marietta i Belen Bujeda. A la portada, trobam els quatre components a dins d’una barca i en el desplegable una mar de notes musicals. A les diferents onades, els dibuixos ens apropen a les diferents temàtiques de les cançons fins arribar a una muntanya màgica i groga a on es pot entreveure el campanar de Ferreries fent referència al nom que portava el disc: “No callarem, fins a tocar a Ferreries!”
